La comèdia política que parteix del clàssic d’Aristòfanes es podrà veure dissabte
Els Ocells de la Cia. La Calòrica és la proposta que podrem veure aquest dissabte, a les 20 h, a l’Auditori Municipal. Es tracta d’una adaptació lliure d’Els Ocells d’Aristòfanes, un clàssic grec. “El punt de partida és molt clar, és una comèdia grega que vam llegir i que ens va semblar molt interessant, i que podíem portar als nostres dies”, apunta Xavi Francés, un dels quatre actors de l’obra, que interpreta al costat de Marc Rius, Aitor Galisteo-Rocher i Esther López. Israel Solà, és el líder en escena (el director) i Joan Yago, el dramaturg.
El muntatge es va estrenar el 2018 i encara avui és viu i vigent. “Tot i que les qüestions polítiques han canviat molt, l’espectacle, sense tocar una coma, es va posicionant en els diferents moments polítics que anem vivint a nivell local, nacional i mundial”, afirma Francés. Això vol dir que sense tocar cap coma es va adaptant, agafant punts de vista diferents. És sorprenent que un text que va ser es crit el segle V a.C. pugui ser tan vigent. Hi ha discursos populistes sobre la religió, la justícia, “ens fiquem amb el sistema, amb els polítics, és molt actual”.
La Companyia La Calòrica sempre ha apostat per espectacles que tenen un punt de comèdia i també punt polític, “però aquest és el que és més clar, és gag rere gag, toquem tots els pals”.
A la trama, veurem dues persones que són gent del sistema, però que volen més. “Per què no puc llogar les 200 cases que tinc al preu que vulgui?, es pregunten”. Marxen fartes d’això i es perden pel bosc, on es trobaran la Democràcia i també un ocell que parla. Aquí comença la faula.
Un d’ells diu: els ocells són éssers lliures però no hi ha ningú que els mani, “i decideix ser ell el líder d’aquella comunió d’ocells”. Vol crear una ciutat als núvols, amb els ocells. “Aquell humà vol ser l’amo de tot”. L’estratègia que fa servir són els discursos populistes, “molt en la línia de la política actual”.
L’obra arrenca igual que el clàssic d’Aristòfanes però la porten al seu terreny. “No volem fer enfadar a ningú, sinó fer de mirall de la societat, que la gent pugui reflexionar del que veu en escena”, afegeix Francés.
La companyia funciona des de fa 15 anys. “Al principi no teníem res decidit, però sempre hem acabat per fer comèdia i amb la qüestió política i laboral molt presents”.
La gent rep bé la versió que han fet. “Vam decidir agafar l’estructura i els personatges i tirar pel dret”. Quatre actors fan tots els personatges, uns 18. “A la gent li agrada molt perquè és molt dinàmic, amb molts canvis de personatges i vestuari”.
