Eloi Creus: "Safo és la primera gran poeta d’Occident"

· Quan gestes la traducció?
Neix cap el 2019, quan decideixo escriure a l’editor i li envio unes quantes traduccions de Safo i li dic si pot interessar-li, perquè de Safo, l’última traducció que hi havia era del 2006, amb prosa retallada, feta per a una col·lecció escolar, i el que passava és que no incorporava els nous fragments de la poeta que s’havien descobert el 2004 i el 2014. Tenint en compte que Safo és una poeta-cantora molt fragmentària, de qui conservem poca cosa, i tenint en compte que entre un i altre descobriment s’afegien força fragments nous, em semblava que calia una nova edició, que tingués el component de ser en vers. L’editor s’hi va agafar de seguida.

· Com és la teva traducció?
I desitjo i cremo. Poesies incompletes recull tots els fragments que es poden llegir avui dia de Safo, en vers, per tant, és una traducció poètica amb un català actual.  L’última traducció poètica era del 1973 i l’havia fet un hel·lenista que era capellà, per tant, amb un pudor religiós que feia que atenués tot el component sexual. He volgut fer l’edició en una col·lecció de poesia com “Ossa Menor”, que no és exclusivament de clàssics, que permet acostar l’obra a tot el públic. Safo, justament, és una poeta que entra molt bé i que parla de coses molt actuals, i volíem fer-la apta a tothom. 

    
· Què inclou aquesta edició? 
L’edició inclou una introducció que espero que ajudi a aclarir molt l’obra i la vida de Safo. La traducció incorpora uns comentaris a cada fragment per ajudar a situar el lector, no donant res per sabut, i també hi afegim una selecció de testimonis literaris d’autors grecollatins que han parlat en algun moment de Safo. Això ajuda a entendre la imatge que en tenien els mateixos antics, d’aquesta autora genial.

· Per què dius que és incompleta?
És com una mena de broma. La de l’any 1973 posava que era “obra completa”, i de fet, tenint en compte que és una poeta fragmentària, mai podrà ser completa. Però sí que és cert que, tot i ser incompleta, la nostra és la més completa: són les poesies menys incompletes possibles que es poden trobar en català, tot i que no deu arribar ni al 20% de la seva producció. Sabem que, comptat amb llibres, podria arribar fins a 9. Ella no escrivia però els antics van catalogar les seves cançons, les seves poesies, i n’hem conservat molts pocs fragments, però millor això que res!

· Per què se n’han conservat pocs?
Els bizantins copiaven les obres que els fascinaven. Però Safo era una poeta que cantava, entre altres coses, l’amor lèsbic. I això, els bizantins ho devien considerar immoral. Això va fer que Safo es deixés de copiar. Però a Egipte se n’han anat descobrint força versos.

· Qui era Safo?
Era una figura molt enigmàtica perquè era una dona cantant sobre un amor no normatiu. Els mateixos grecs van començar a fabular sobre qui havia estat aquesta dona extraordinària. Amb el temps, s’anava esborrant el record de la poesia de Safo de l’imaginari col·lectiu. Sabem segur que era una cantora de l’illa de Lesbos, que havia de ser una persona de classe molt alta, que tenia una formació boníssima en música, ball i cant i també en mètrica. Era un personatge públic, o sigui, que segurament tenia una funció religiosa o educativa en la societat lèsbia. Devia dirigir alguna mena de grup femení, segurament, de noies adolescents a qui preparava per casar-se. Les educava en tota mena de sabers, des dels musicals fins als també sexuals. Segurament, aquesta institució que dirigia era un cor. Hem de pensar que a l’Antiga Grècia, molta formació dels alumnes, com que no hi havia escola, venia dels cors. Allà aprenien a comportar-se, cantant les cançons de la tribu. Segurament, Safo dirigia cors femenins i la música i lletra que componia es cantava en aquests cercles femenins. 

· I de la vida privada, què en sabem?
Sabem que estava casada i que tenia una filla. A Grècia, el fet que poguessis sentir desig per una persona del mateix sexe no volia dir que no haguessis de complir el teu rol normatiu en la societat patriarcal: l’homosexualitat no sempre s’oposava a l’heterosexualitat.

· Sobre quins temes canta, Safo?
Sobre l’amor entre dues dones, també de l’amor entre un home i una dona, i de la mort i l’oblit, en el sentit de què passarà quan et mors. L’obra em sobreviurà a mi, diu, i si vols ser recordada per sempre cal que siguis poeta. També conservem poesia de Safo més ocasional, amb motiu d’unes noces o d’un culte a un déu. Pensem que la poesia a Grècia sempre es canta en públic i amb motiu d’alguna cosa. 

·  Ha estat una traducció difícil? 
Ha estat molt difícil, una lluita contra mi mateix. En general, qualsevol traducció és difícil, i més la poesia, perquè no són només paraules, és música. Aquí s’hi ha afegit un problema. Amb Safo, cada dos o tres versos tens una llacuna. La majoria de fragments són incomplets i és molt difícil adaptar-te a un text mutilat, adaptar-te al ritme, saber què està passant. Per això, també he volgut incloure comentaris que ajudin al lector a situar-se en cada fragment. He traduït uns 700 versos.

·  Quin llegat ens deixa Safo? 
Safo és, d’Occident, la primera gran poeta. Maria Mercè Marçal i altres poetes no haurien fet el mateix sense ella. L’interès queda palès, el llibre ja ha esgotat la primera edició. Ha estat extraordinari i va estar a la llista dels més venuts, entre les novel·les. I és poesia antiga, inaudit! Es demostra que l’edició era necessària. Tant de bo que puguem fer una nova edició, incloent nous fragments, perquè això voldrà dir que s’ha trobat més obra de Safo. Però això ho han de fer els experts, arqueòlegs i filòlegs, perquè no és fàcil certificar l’autenticitat de la seva poesia. 

'I desitjo i cremo. Poesies incompletes' de Safo de Lesbos, amb traducció d'Eloi Creus, a la presentació a La Garriga. || EDUARD GUERRA

Presentació a Castellar del Vallès, el 21 d'octubre

A Castellar, Eloi Creus presentarà la traducció I desitjo i cremo. Poesies incompletes, de Safo de Lesbos, el dia 21, a les 19 hores  i a la Biblioteca Municipal Antoni Tort. L’acte tindrà un caràcter de tertúlia-presentació que anirà a càrrec del traductor castellarenc, acompanyat de l’escriptor Òscar Rocabert. També es podrà gaudir d’una lectura poètica a càrrec d’Agnès Hernández, Jaume Clapés i Mònica Mimó.