"El millor homenatge per al Ricard Parera és un concert a casa seva"
El cantautor Juan Manuel Galeas coprotagonitza dissabte el concert en record del saxofonista castellarenc
Marina Antúnez
Juan Manuel Galeas, juntament amb altres músics amics de Ricard Parera, retran un homenatge el proper dissabte a ls Jardins del Palau Tolrà al músic castellarenc, desaparegut recentment.
Català de naixement i d'arrels andaluses, Juan Manuel Galeas ha crescut empapant-se de les melodies flamenques. Afirma que la música és la seva manera d'expressar els sentiments, és la seva teràpia, i això li estalvia psicòlegs. El seu disc ‘Casa Pavón' és el principi i el final del projecte amb Ricard Parera, saxofonista castellarenc desaparegut ara fa gairebé un mes. Galeas creu que la millor manera d'homenatjar el músic és amb la música, i en aquest sentit neix el concert del dia 22 als Jardins del Palau Tolrà.
· Per què feu aquest homenatge al Ricard Parera?
Després de la mort del Ricard, vam pensar que la millor manera d'homenatjar-lo era fent-li un concert. I el millor era fer-ho al seu poble, a casa seva, amb la seva gent.
· Des de quan us coneixíeu, amb el Ricard?
Des de feia uns 7 anys. No havíem tocat mai junts però ell tocava amb uns amics íntims. Un d'ells és Rubén Pavón, que tot i que ara viu lluny també vindrà expressament per aquest concert. Teníem molt bona relació, amb el Ricard. I jo volia que no només fos una relació d'amistat, sinó que també fos un company de feina. I fa només un any va néixer un projecte que podia tirar endavant. És un disc que es diu ‘Casa Pavón'. Vaig tenir la sort que al Ricard li agradés de seguida i tingués temps per a nosaltres.
· Què ens pots dir de les 13 cançons que hi ha al disc?
Les vaig escriure fa 3 o 4 anys, però les tenia només amb guitarra i veu. Vaig pensar que necessitaven vestits i vaig contactar amb amics músics. En un principi, volíem fer un disc d'estudi, però vam pensar que també era una bona idea enregistrar-lo en directe. I així ho vam fer. El dia 1 de desembre de 2012 vam enregistrar les cançons en directe en un concert al Teatre Font d'en Fargas.
· Quina implicació té Ricard Parera en aquest disc?
El disc és el principi i el final del projecte que vaig fer amb el Ricard. Ell va ser un dels principals responsables de la part musical. Va treballar molt en aquest projecte, hi va posar moltes hores i molta estimació. Va fer els arranjaments. Sense ell, el disc ‘Casa Pavón' no seria el que és.
· Qui participarà al concert del 22 de juny, a més de tu mateix?
Actuarem els mateixos músics que vam actuar el dia 1 de desembre, a més d'algun altre amic músic del Ricard que també vindrà. Serem el Rubén Pavón (percussionista del grup, en aquell moment), Pol Sabata (percussionista posterior), José Santiago (guitarrista), Àdam Pérez (guitarrista), Fran Leon (vents i flauta), Fabio Garrido i Antonio Rincón (palmes), i jo mateix (cantant). També vindran Noe Denia i Paco Romero, de Madrid i Andalucía, respectivament, uns músics que actuaven amb el Ricard Parera sovint, formant un altre grup.
· Quines cançons interpretareu, les del disc?
Hi haurà alguna sorpresa específica per a l'homenatge, a més de les cançons del disc. Volem que sigui una festa musical en homenatge al Ricard. Els músics, al principi, no se sentien amb ganes, però jo penso que és el millor que podem fer, tocar pel Ricard. I espero que la gent ens acompanyi, volem el seu suport.
· Aquest és un concert improvisat o ja el teníeu previst?
Improvisat, sí. Nosaltres volíem venir a Castellar però més endavant. El Ricard és un músic de jazz i volia esperar-se a trobar un local on tocar. Un lloc on li volíem fer un concert d'homenatge. Això s'ha transformat en una cosa més gran. El sentit és el mateix, la raó de ser és la mateixa, i l'estima també.
· És un concert flamenc, el que oferireu dissabte?
És difícil definir un estil. Jo sóc cantautor flamenc, però al disc també hi ha rumba, bossa, tango argentí. El Ricard es trobava molt còmode, també amb el flamenc. Ell gaudia molt. Més important que el flamenc, per a mi el que és important és la música, que és la meva manera d'expressar-me, és la meva teràpia i m'estalvia psicòlegs, ha, ha, ha.