L’Auditori Municipal va acollir un càlid homenatge pòstum al documentalista castellarenc Josep Vidal en el marc del BRAM!
L’edició del 2025 del BRAM! que merescudament li ha fet aquest dissabte passat un homenatge pòstum havia d’incloure una projecció d’un resum de la seva trajectòria fílmica que ell mateix estava preparant en col·laboració amb Pere Joan Ventura. Però, per desgràcia, Josep Vidal va morir el passat mes de novembre. I el que havia de ser un reconeixement públic a la seva figura com a cineasta i documentalista amateur en el seu estimat BRAM! va esdevenir un homenatge a títol pòstum que va incloure la menció honorífica per part del ple municipal aprovada el passat gener i que van recollir la seva vídua Olga i la resta de membres de la seva família en un emotiu acte a l’Auditori Municipal.
Abans, però, l’amic de Vidal -n’hi havia uns quants a la platea de l’Auditori- Joan Sellent, traductor especialitzat en dramatúrgia i que havia col·laborat en l’obra de l’homenatjat, va traçar un perfil d’una figura que a través de la seva càmera va esdevenir un particular cronista del Castellar dels darrers 50 anys. «Era un autodidacta i un home orquestra. Els crèdits dels seus documentals són un vist i no vist», va resumir Sellent per reivindicar el paper d’un cineasta que va generar una obra voluminosa al llarg de 47 anys fent documentals i que va arrencar un llunyà 1970 precisament amb la pel·lícula ‘Castellar 1970’, una crònica dels esdeveniments socioculturals del Castellar d’aquell any i que aquest 2025 va tenir una darrera mostra del seu talent a través de la projecció d’un treball que es podria qualificar d’antològic i que van contribuir a finalitzar els castellarencs Àlex Portolès i Òscar Vila.
Després de rebre el reconeixement de l’Ajuntament en presència de l’alcaldessa Yolanda Rivera i els portaveus municipals, la seva vídua Olga va adreçar unes paraules molt emotives a un Auditori gairebé ple que van atorgar sentit a l’acte que s’estava vivint. «Era un home que feia poble i aquest reconeixement l’hagués fet molt feliç», va dir l’Olga amb llàgrimes als ulls tot reivindicant «els grans esforços desinteressats que feia el Josep per poder arribar al moment culminant per a ell, l’estrena de la seva pel·lícula». «Si fos aquí el meu marit diria, ‘gràcies, Castellar!», va concloure la seva esposa abans de les paraules finals de l’acte que van anar a càrrec de l’alcaldessa. Yolanda Rivera va explicar que tots els grups municipals van coincidir, quan els amics de Josep Vidal Anton Carbonell i Joan Sellent van fer la proposta al consistori, que «era necessari distingir tota una vida dedicada al cinema documental i, especialment, valorar la contribució que va fer en la producció i realització de filmacions sobre la història, les persones i les entitats castellarenques». «El seu llegat inclou més de 300 produccions entre pel·lícules familiars, locals i de viatges», va detallar l’alcaldessa qui també va dir que «gràcies als reportatges de temàtica local que va fer, ara comptem amb un arxiu documental extraordinari, amb la història d’entitats com ara Ball de Gitanes o Unió Esportiva però també de la Tolrà», entre moltes altres.
A l’inici de l’acte, el pianista Sebastià Soley, qui va ser protagonista del documental de Vidal ‘La poma i el piano’, va interpretar en directe una peça carregada de sentiment mentre es projectaven imatges de la vida de Vidal, sempre amb una càmera a la mà. I és que la dèria del cinema el va acompanyar des de la infància perquè com va recordar el seu amic Joan Sellent la seva mare havia venut entrades a la taquilla del cinema Califòrnia i el seu pare havia tocat el piano en directe en moltes projeccions de pel·lícules.
Podeu trobar més infiormació de la figura de Josep Vidal en el suplement publicat divendres passat a l'edició del paper de L'ACTUAL
