David Bagés: “Hem de celebrar molt més la vida”

·L’espectacle parla de la mort a través de l’eutanàsia de la mascota dels dos protagonistes, la Rita.
La mort és molt present en el nostre dia a dia, i la comèdia sorgeix d’aquestes situacions en què l’espectador es troba reflectit. Penses què faries tu i t’ajuda a relativitzar-ho. És una obra que genera debat. Rita va de com afrontem la mort, de com decidim si un ésser viu ha de morir o no. Parla de l’eutanàsia a través del cas d’un animal, però també de la mare dels dos protagonistes, el Toni i la Júlia.

· És un tema delicat per tractar-lo dalt de l’escenari?
És una qüestió que genera debat en la societat, en la nostra cultura. Nosaltres no volem pontificar sobre l’eutanàsia. La Marta Buchaca, l’autora, planteja el dilema a què s’enfronten els protagonistes, i ella tria una opció determinada. Possiblement, hi haurà espectadors que no hi estiguin d’acord. M’agrada fer obres que fan raonar els espectadors, que els convida a pensar. Quan vam fer temporada a la Beckett amb Rita, ens vam adonar que era un tema que generava controvèrsia. Tant de bo contribuïm a què la gent en parli.

· No estem preparats per acceptar la mort. Se’ns fa difícil.
No, no ho estem, però és que tenim una cultura que no ens ho posa fàcil. Els mites, la religió, l’Església... Tot això neix de la por a la mort, tant la dels éssers estimats com la nostra. També ens fa molta por el patiment, el dolor. Hi ha una dita catalana molt adient que diu: “Bon dia, i bona hora. I bona mort quan sigui l’hora”. Una bona mort és el més desitjable. També ens preocupa molt el patiment dels nostres ésser estimats, la pérdua del coneixement, de qui són, en casos com l’Alzheimer. Hi ha altres cultures que, tot i ser catòliques o cristianes, tenen una altra visió de la mort que no pas la cultura occidental. Sobretot aquells països de Sud-amèrica, com Mèxic, que van ser colonitzats pels espanyols. Hem de celebrar molt més la vida.

· Què caracteritza el teu personatge, el Toni?
És una persona amb pors, una mica paranoic en referència a la salut, però tot i això és molt pragmàtic. Amb tot, les relacions personals l’afecten molt. D’altra banda, Rita és una obra que tracta les relacions familiars, perquè els protagonistes són dos germans. És maco veure a l’escenari aquesta franquesa entre familiars, sobretot entre germans, de dir-te coses que potser et poden ofendre, però al cap d’una estona tornes a estar bé, i només ha estat una anècdota. És una relació més enllà de l’amistat. Una de les coses més maques que ens han dit sobre l’obra és que l’Anna Moliner i jo semblem germans de veritat. No hi ha cap floreta millor!

· Com és la teva germana, la Júlia?
El personatge de l’Anna Moliner, la Júlia, és el pol oposat del Toni en algunes qüestions, per exemple, quan parlen de l’eutanàsia, però és veritat que són molt semblants en moltes coses. Això passa molt entre germans.

· De fet, has estrenat una nova germana perquè l’Anna Moliner agafa el relleu de la Sara Espígul.
Treballar amb l’Anna Moliner ha sigut encantador, és una persona meravellosa, ha estat un regal. Ens coneixíem d’haver coincidit al sector però mai havíem treballat junts. Rita, la vam estrenar amb la Sara Espígul al projecte Cultura als Terrats, a Barcelona. La dramaturga i directora de l’espectacle, Marta Buchaca, tenia prevista la substitució de la Sara, que ha estat mare recentment. De fet, vam reprendre els assaigs amb Anna Moliner per preparar Rita amb cara i ulls. Tant la Sara com l’Anna són fantàstiques. Et trobes molt bé amb elles dalt de l’escenari.