Carles Sans: “No és només el que explico sinó com ho explico”

· Per què vens sol?
Vinc amb mi mateix. Quan el Tricicle va decidir retirar-se, després de 40 anys, em vaig plantejar què fer amb la meva vida professional. La meva ha estat vinculada, pràcticament en la seva totalitat, amb Tricicle. Vaig decidir que  volia continuar en aquest ofici que m’agrada molt. Trepitjar un escenari és per a mi, encara ara, una necessitat.

· Com comences a treballar en el projecte de ‘Per fi sol!’?
Vaig rumiar com enfrontar-me a un text en solitari i parlant sense parar, a diferència del que he fet durant 40 anys, que hem treballat amb el gest. I l’espectacle reuneix l’anecdotari professional i personal de tots aquests anys. Totes són anècdotes molt divertides, i totes reals! Això fa que el públic s’ho passi d’allò més bé durant una hora i 25 minuts.

· Hi ha alguna anècdota compromesa o que no s’hauria d’explicar? 
No, totes les experiències que explico són explicables. Són viscudes per tots tres, Joan Gràcia, Paco Mir i jo mateix, o només per mi sol, i són experiències que he explicat mil vegades entre amics, a les sobretaules. 

· I per què tries aquest fil conductor, justament?
De fet, quan jo estava buscant un text o alguna possibilitat per a poder representar en un espectacle, la meva dona em va dir: però no tu has vist com riuen els amics quan expliques anècdotes? Per què no fas un recull de tot això? I així va ser com vaig començar-hi a treballar i vaig veure que tenia moltíssim material. Tant, que he hagut de seleccionar, perquè sinó l’espectacle hagués durat més de tres hores.

· Hi trobarem només text?
No només. Hi trobarem el gest i el mim, també. No és només el que explico sinó com ho explico, la unió anècdota amb com jo la represento, aquí és on hi ha el secret de l’èxit d’aquest espectacle. Molta gent hi reconeixerà la gestualitat del Tricicle. 

· A la direcció, t’acompanya Jose Corbacho, de quina manera?
Fa molts anys que conec el Jose Corbacho i m’agrada molt com fa els monòlegs. Era evident que jo necessitava algú que es mirés les coses amb perspectiva, des de fora, de tot allò que jo tenia al cap. Amb el Jose ens vam entendre molt bé, ell em va donar molts suggeriments, idees, va ser molt fàcil i tot un encert. El Jose té un punt de vista molt canalla que a mi em feia molta falta, perquè també l’hi tinc i a l’espectacle hi surt.

· La fitxa tècnica, a part del Corbacho, és ben curta...
Doncs sí, perquè el muntatge, malgrat que és un monòleg, no és de tamboret, és teatral, i sí que necessitava un equip tècnic bàsic però s’ha fet molt des de mi mateix, l’he anat construint.

· Ens pots fer una mica d’spoiler?
No puc fer spoilers però us deixo uns titulars. Els ridículs espantosos que he protagonitzat als avions perquè durant molt temps he tingut por de volar, en com ens van xuclar l’orella al Japó, i altres situacions insòlites viscudes al llarg de la carrera, com estrenes a Madrid, etc.

·  Com ho ha rebut el públic? 
Estic sorprès amb mi mateix perquè ha superat les expectatives ,que ja eren altes. De moment, ja ho han vist més de 60.000 espectadors i hem comptat quantes vegades riu el públic durant una hora i mitja. Són 400 vegades per funció, el que representa 5 vegades per minuts. La gent s’ho passa d’allò més bé! Les incerteses inicials d’enfrontar-me a un monòleg jo sol, i parlat, han desaparegut veient el resultat.

·  I els altres dos “tricicles”? 
Molt bé! Van venir el dia de l’estrena i els va agradar moltíssim. Estan encantats perquè l’espectacle parla de Tricicle, i amb molt d’afecte. Ells han format part de la meva vida.

·  Hi haurà altres funcions del Carles Sans? 
M’ho pregunten sovint però no ho sé. Visc el dia a dia. Ho faig perquè m’agrada molt aquest ofici i necessito fer-lo. Em regalo a mi mateix aquesta experiència i no estic projectant el futur. Ara, sí que estic carregat de projectes.