La producció de la Flyhard, prevista a la Sala de Petit Format de l’Ateneu, està protagonitzada per l’actor Santi Ricart
La nit del peix kiwi és la proposta teatral que es podrà veure el 22 de març a la Sala de Petit Format de l’Ateneu en dues sessions; a les 18 h i a les 20.30 h. La producció de la Sala Flyhard és l’escollida enguany per l’Ajuntament per adherir-se a la campanya Cap Butaca Buida, en què també ha participat en altres edicions.
L’obra d’aquest dissabte està escrita i dirigida per Josep Julien i interpretada pel sabadellenc Santi Ricart, que aquest cop es posa a les ordres del director amb una proposta de 95 minuts amb ingredients de thriller, comèdia i melodrama. “Que la gent no s’espanti, és una hora i mitja però passa molt ràpidament”, diu l’actor.
A l’escenari, l’espectador es troba amb un actor que no té feina i el que fa és convocar la gent en una sala per explicar-los una part de la seva vida que aquesta gent no coneix. “És un monòleg, però no faig sortir a ningú a l’escenari, no patiu”.
A l’episodi que explica, “el personatge diu una mentida que el posa en una situació en què l’única sortida és una fugida endavant, i li passaran tot de coses”. La història també té un vessant romàntic, de road movie, “toca molts gèneres, també l’humor i la tendresa”.
Ricart s’enfronta a un monòleg, el més llarg que ha fet fins ara. “Havia fet un monòleg de Joan Oliver que es deia ‘Tercet en re’”.
Per a l’actor, ha estat molt gratificant, “m’ho passo molt bé, fent que la gent estigui enganxada amb tu”. Reconeix que exigeix una responsabilitat perquè és hora i mitja de text, no hi ha gaire acció, “però no tinc la sensació que sigui un monòleg perquè estic parlant amb el públic i, per tant, tinc una resposta”.
La idea va sorgir de la pandèmia. “Estàvem tancats i patíem pel que passaria després, ha estat molt dur per als teatres, hem perdut espectadors pel camí”. Ricart va començar a escriure un monòleg sobre què suposa per a un actor no tenir feina “però vaig pensar que necessitava algú que m’ho acabés d’organitzar i vaig contactar amb Josep Julien”, que va decidir escriure un text nou, aprofitant idees de Ricart “sobre la vida de l’actor, què ens havia passat”. Julien va considerar portar-ho al seu terreny i li va proposar la història del peix kiwi. “Al cap de tres setmanes ja tenia el text”, recorda Ricart.
A La nit del peix kiwi no es pretén que la gent marxi a casa amb un gran missatge. És més aviat una història explicada. “Hi ha una part que parla molt de com és la vida d’un actor i hi ha molta gent que això no ho coneix”. Estem parlant d’un actor que ha quedat bandejat de la feina i això, segons com, és una realitat que pateixen molts actors. “Per més que tu insisteixis, si no t’hi volen, no t’hi volen, arribem a finals de mes com podem perquè és una feina molt inestable”.
L’obra va estrenar a la Flyhard i també va fer temporada al Teatre Lliure. La gira finalitzarà la setmana que ve, a Terrassa.
Ricart és nascut a Vic i viu fa molts anys a Sabadell. Va començar a Vic fent teatre amateur, Els Pastorets, “i vam crear un grup amb un parell d’amics i vaig seguir, estudiant a l’Institut del Teatre”.
També ha fet televisió i cinema, amb pel·lícules com El comte Arnau i treballant també amb Ventura Pons. “La pantalla és molt diferent del teatre, i a mi, el que m’agrada més és el contacte amb el públic”. També va fer ràdio un temps, a Ràdio Sabadell.
Cap butaca buida!
Cap Butaca Buida! és una iniciativa impulsada per Adetca, Time Out, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. El repte que proposen, un any més, és el següent: omplir totes les butaques dels teatres de Catalunya dissabte, 22 de març del 2025.
Cap Butaca Buida neix amb un objectiu tan ambiciós com possible: convertir Catalunya en la capital mundial de les arts escèniques.
Es tracta d’un esdeveniment sense precedents per fer d’aquesta data la primera gran Diada del Teatre a Catalunya, un Sant Jordi de les arts escèniques que volem que es converteixi en una celebració anual. I es vol fer comptant amb el bo i millor que té aquest país: la seva gent, la societat civil que es mou cada vegada que té al davant una fita històrica.
Escolta l'entrevista a Santi Ricart (Ràdio Castellar):
