Al·lèrgiques al pol·len: “El grup estava molt poc pensat per a triomfar”

· Què ens presentareu al directe de Castellar?

Estem continuant la gira del disc ‘Cants, crits, baralles’, però l’hem modificat una mica. El directe és diferent, l’hem arranjat en directe. La gira es diu ‘L’amor està en flames tour’. És molt canyero i divertit. Comencem a introduir una mica el que serà el nostre quart disc, previst per la tardor, ja toquem algun single.

· Quan vau crear el grup Al·lèrgiques al pol·len?

L’any 2020, i hem anat a disc per any. Teníem totes una inquietud artística i musical molt forta, que compartíem. Va sortir bastant natural. Primer vam fer cançons, després concert, després la gent volia que gravéssim aquestes cançons, tot va anar així. No ens vam plantejar des del principi fer un grup de música.

· Quin estil de música us defineix?

Nosaltres toquem pop. Sempre ens hem mogut dins aquest àmbit. També és el que escoltem nosaltres. Fèiem cançons de pop i seguim fent-les.

· De què parlen, les vostres lletres?

Els nostres temes interpel·len el públic jove i també el de mitjana edat. La temàtica típica del pop és l’amor i el desamor, i parlem d’això, però i això són moltes coses, no només cap a la parella, sinó també cap a la família, cap a una mateixa, cap a les amigues, mil coses. En això ens movem una mica. Si parlem de sortir de festa també es relaciona amb l’amor. Reivindiquem el que vivim. La salut mental, el col·lectiu LGTBIQ+, vivim així. Aleshores, no pensem: va, anem a escriure sobre això.

· Qui sou i què toqueu?

Som artistes de 23 a 25 anys. Jo (Joana Subirats) soc guitarra, compositora i productora. Jo (maria Riba) soc teclista i també compositora. També hi ha la Marina Rico (veu principal), l’Emma Dotres (guitarra elèctrica), la Berta Batiste (bateria, pad i saxo) i l’Ona Salabert (baix). Totes cantem i toquem instrument. A nivell instrumental també ens caracteritza molt. El concepte de banda ens agrada molt, és súper autèntic i orgànic..

· Us esperàveu aquest èxit?

No t’ho esperes, ens ha vingut de sobte. El grup estava molt poc pensat per a triomfar. Ha vingut de dalt. Estàs fent un disc i sí que ho desitges. Ara, amb ganes de seguir creixent, en procés de gravar un nou disc i amb moltes ganes de tot el que ve.

· Quina relació teniu amb el grup Oques Grasses?

El nostre productor, el Joan Borràs, és el teclista d’Oques Grasses. Hem fet vincle amb ells. I hem col·laborat musicalment, cosa que ens fa moltíssima il·lusió.

· Creieu que us contracten per què sou dones?

Tot ha anat canviant. Que si ens contracten per ser dones? A nosaltres no sabem per què ens estan contractant. Sigui com sigui, si ens contracten, fantàstic. Estem súper contractades aquest estiu. Fent el disc i la gira, tot molt intens.

·  A què ve, el vostre nom?

Al·lèrgiques al Pol·len té una història al darrera. Una mica és que vam veure’ns a nosaltres mateixes i vam comprovar que no ens sentíem còmodes amb l’estàndard de com ha de ser la feminitat; delicada com una flor. Així, doncs, vam decidir identificar-nos amb  tot el contrari.