L'actor Guillem Albà va presentar 'Tota aquesta por que ara tinc' a l'Auditori, que tanca la temporada 2024
Guillem Albà va tancar la temporada d’espectacles del 2024 a l’Auditori Municipal Miquel Pont aquest passat dissabte amb Tota aquesta por que ara tinc. Es tracta del novè espectacle de l’actor i humorista, després de 20 anys de trajectòria als escenaris. I que marca un punt i a part en la seva carrera perquè ara surt de la seva zona de confort.
Albà decideix, aquesta vegada, entomar el risc i presentar una proposta que per a ell és un repte – ja ho deixa clar a l’inici de l’obra -, perquè l’enfronta a la seva por a la mort, entesa com a mort física però també com a canvi en el que fins ara havia fet.
I és aquest “ara”, que també apareix al títol de l’obra, el que agafa importància. La comèdia comença amb Guillem Albà assajant el drama de Hamlet de Shakespeare, però un accident fortuït que no explicarem l’encara de sobte amb la mort.
Tot un encert que l’acompanyi a l’escenari l’actriu Aitana Giralt, que dona forma a la mort, una mort que interpel·la Albà, que li recrimina haver triat un drama quan ell sempre havia fet d’humorista, una mort que juga amb el pensament i voluntat d’Albà.
Al llarg de la trama, l’actor s’enfronta a les seves pors, a l’inesperat, a l’imprevisible i s’aboca a l’abisme del canvi, d’aquesta mort del personatge que havia interpretat en altres espectacles.
A més, l’actor s’ha deixat dirigir per Andrea Jiménez, un altre canvi. Ella és qui ha modulat el personatge, el mateix Guillem Albà però ara ficat dins un context diferent, que el turmenta, que el desconcerta, que el fa reflexionar. Sense dubte, l’actor es veu obligat a explorar un teatre més visceral i personal que juga amb la paraula, el gest, i és clar, també l’humor, marca de la casa Albà.
Segurament, Tota aquesta por que ara tinc sigui l’obra que fa menys riure de l’Albà que hem conegut fins ara, però sense dubte és la més arriscada i reflexiva que ha fet fins al moment, i això fa que el públic, amb aplaudiments al final, veiés amb bons ulls aquest "parlar' de la mort, d'aquest canvi en l’actor.