50 anys de l’Agrupació Sardanista Amics de Castellar

Diumenge dia 2 de març se celebra el 48è Aplec de la Sardana i, alhora, el 50è aniversari de l’Agrupació Sardanista Amics de Castellar. L’activitat es farà a l’Espai Tolrà, de 9.30 h a 20.30 h.

Aprofitant l’efemèride, l’ASAC ha organitzat un acte de lluïment en què s’han previst 11 hores de sardanes. “Fa anys que deia que volia fer 24 hores de sardanes. Perquè al jovent, si fas una cosa al vespre, s’hi apunten, però finalment en farem 11”, apunta Joan Ventura, president de l’ASAC.

L’activitat començarà de bon matí, amb un esmorzar. S’han convidat cinc cobles: la Principal del Llobregat (matí), la Principal de la Bisbal (que hi serà matí i tarda), la Mediterrània (matí), la Jovenívola de Sabadell (tarda) i la Sant Jordi - Ciutat de Barcelona (tarda). Si bé en un principi estava pensat que les cobles toquessin, fins i tot, a l’hora de dinar, finalment s’ha optat per fil musical de sardanes “perquè si no, aquella estona, la gent no ballaria”.

Castellar ja té més de 35 sardanes dedicades a la vila. Algunes es podran sentir diumenge: “De puntetes i amb pas ferm”, “30 anys ASAC”, “Picardies”, “40 anys ballant-la”, “Els de Castellar”, etc., i s’acabarà amb les dues sardanes més; “Castellar, perla del Vallès” i “L’Aplec de Sabadell”. S’interpretaran també sardanes de les compositores Anna Abad, Laura Sagalà i Montserrat Pujolar.

Com a novetat, es presentarà un estendard de l’entitat, on assistiran diverses autoritats: l’alcaldessa de Castellar, la regidora de Cultura, el president de Som Sardana i el president de la Fundació Sardana, entre d’altres.

A l’hora de dinar hi haurà pastís de celebració. I, a més, l’entitat també ha fet un cava i xapa amb l’anagrama de l’entitat, que es posarà a la venda. “Als qui es quedin a dinar també els donarem la copa retolada amb l’anagrama dels 50 anys de l’entitat”.

A més, es farà el concurs de colles, amb tres categories: infantils (canalla), la de colles improvisades (fetes allà) i la de colles d’aplecs (veterans de concursos de Catalunya). “Tenim un programa atapeït, amb 50 sardanes entre matí i tarda”, diu Ventura.

Les sardanes a Castellar

L’any 1920 ja hi ha constància de la primera ballada als Horts del Casé. Després, hi va haver alguns anys que no se’n van fer. “El 1924 tenim constància que hi va haver una altra ballada”, diu Ventura. L’aleshores Agrupació Sardanista Castellar (1933) també va organitzar ballades.

Als anys 40, es crea l’Agrupació Sardanista i Cultural Germanor Castellarenca, que també es va dir Agrupació Sardanista Ateneu Castellarenc (1958). Després, hi va haver una aturada.

Inici de l’Agrupació Sardanista Amics de Castellar

L’Agrupació Sardanista Amics de Castellar es va gestar el novembre del 1974, i el 1975 van començar a funcionar com a entitat. “En el seu moment, es va moure una sèrie de jovent, encapçalat per Joan Rocabert”.

L’any 1976 es va celebrar el primer aplec de sardanes a Castellar, i partir d’aleshores, es van anar succeint ininterrompudament fins avui dia.

Fotografia d'una ballada durant els anys 80 o 90 a Castellar. || ASAC

L’entitat compta actualment amb 125 socis, “tot i que en el passat n’havíem tingut fins a 300”. Castellar es considera vila sardanista, tenint en compte que s’hi van nombroses activitats. “Aquí ens ve molta gent de fora, i al poble, la gent respon”. En aquest sentit, ajuda el fet que Ventura va ser president de la Comissió d’Aplecs de les Comarques de Barcelona i el president de la Unió d’Aplecs Sardanistes de Catalunya. Actualment, segueix com a Coordinador d’Entitats Som Sardana - Confederació sardanista. “Vaig a molts llocs i la gent em coneix”.

Des del 1984, els sardanistes castellarencs també tiren endavant el programa Renaixença a Ràdio Castellar.

A Catalunya, “hi ha molts pobles que fan bona activitat sardanista”. Les cobles també segueixen actives arreu del país. “És curiós, darrerament tenim cobles de músics joves i els sardanistes són gent més gran”. Temes com el “Coti x coti” dels The Tyets, “i ara, la sardana satànica dels companys de l’agrupació de Molins de Rei”. Ventura afirma que la sardana és per ballar i gaudir.