Prou de somiar truites

El passat dilluns 20 de juliol, Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas i Oriol Junqueras anunciaven conjuntament l'acord al que han arribat en les últimes setmanes les principals entitats sobiranistes de la societat civil, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per anar conjuntament a les eleccions plebiscitàries del proper 27 de setembre. El nom de la llista conjunta per la independència serà "Junts pel Sí".
Els beneficis de la independència són tan positius pels catalans a llarg termini i el cost de continuar dins d'Espanya, tan inassequible, que -tot i les diferències ideològiques inicials- les organitzacions que estem realment compromeses amb la llibertat i sobirania dels ciutadans de Catalunya no podem permetre'ns discrepar. L'Estat independent català és una eina necessària per poder viure amb dignitat. Tot allò bo que compartim amb Espanya continuarà existint, però hem de canviar la nostra relació de subordinats d'Espanya per una relació de veïns.
Algú hi veu nacionalisme obstinat en aquest missatge? No. És tolerant i inclusiu. Aquestes són conclusions a les que hem arribat en base a uns fets irrefutables, no només per les evidències, sinó perquè també ens ho diuen els experts internacionals en diversos àmbits. Ara ja no només és tracta de Premis Nobel d'Economia com Gary Stanley Becker, la setmana passada, per exemple, un equip d'investigadors d'alt reconeixement internacional va publicar un nou informe anomenat "Escenaris de desenvolupament econòmic per Catalunya amb horitzó al 2030" on, amb alt rigor metodològic, conclou que l'augment del PIB d'una Catalunya independent (és a dir, l'augment de la riquesa produïda pels catalans en el seu conjunt, cada any) seria d'entre el 2% i el 3.3% de mitjana, en comparació a l'1.7% optimista que podríem esperar si continuéssim essent part d'Espanya. Aquest augment vindria donat per reduccions d'impostos sobre les classes mitjanes i els petits emprenedors, la reducció de l'atur, l'augment de les exportacions i una millora de l'activitat emprenedora de l'Estat independent català. En temps de crisi, no ens podem permetre la irresponsabilitat de no votar independència el 27 de setembre. Nosaltres tenim al·lèrgia a la irresponsabilitat i ens agrada donar la cara en moments difícils en acte de servei al nostre país, i apostem per la independència com a instrument per un major benestar pels nostres conciutadans.
Quan votem per la independència aquest 27S, no ho farem només per viure amb dignitat econòmica, política i social. Votarem per la independència perquè, després de 300 anys de dèficit fiscal i repressió a diferents intensitats per part de l'Estat espanyol, i amb una població actual de Catalunya més diversa que mai (més del 70% dels catalans són nascuts fora de Catalunya o fills de gent nascuda fora de Catalunya), ens mirem al mirall com a poble i ens agradem tal com som. El poble català és un poble castellanoparlant i catalanoparlant, emprenedor i treballador, ferit de dignitat i enfurismat per les males polítiques, i mogut a actuar pel futur dels més joves, i és avui més conscient que mai que la clau de la seva sobirania la té cada un dels seus ciutadans. Votarem per la independència perquè som un poble que ha parat de somiar truites (que si federalisme, que si autogovern, que si enganyifes dels presidenciables espanyols que prometen una cosa que després no compleixen) per passar a demanar resultats. Som un poble que s'ha fet gran i necessita la llibertat de la seva emancipació per continuar creixent com a poble divers, treballador i europeu.