En aquest últim ple del mes de febrer, el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Castellar del Vallès hem presentat una moció per demanar millorar la seguretat en aquelles zones on les infraestructures poden suposar un risc.
La moció és clara: proposa instal·lar baranes i millorar la visibilitat a les escales, així com en els canvis de nivell, mitjançant marques de terra contrastades, ajustar l’enllumenat i fer inspeccions regulars. Són propostes senzilles però fonamentals per evitar accidents i caigudes. La resposta de l’equip de govern del PSC va ser en la línia de justificar que aquestes accions ja estaven contemplades en el pla d’accessibilitat del 2023. Una resposta que, si bé pot semblar un intent d’abocar la qüestió a un pla existent, evidencia una realitat inquietant: les accions no s’han implementat malgrat que estan incloses en el pla des del 2003.
Fa més de 20 anys, el municipi va reconèixer la necessitat de millorar l’accessibilitat, però la realitat és que la seguretat de moltes escales i espais públics continua sent un tema pendent. Les propostes que hem defensat no són noves, sinó que són una reivindicació de l’esperança frustrada de molts veïns i veïnes que encara ens veiem exposats als mateixos riscos. Si les accions ja eren previstes al pla d’accessibilitat del 2003 i tornen a ser exposades al pla d’accessibilitat del 2023, és evident que la seva aplicació continua sent insuficient, i potser això explica per què segueixen existint tantes zones perilloses.
Aquest fet posa de manifest una realitat: l’acció pública en matèria d’accessibilitat sembla que està atrapada en un bucle de promeses no complertes, per manca de voluntat política, però la veritat és que els veïns i veïnes vivim aquestes dificultats. Si realment volem un municipi segur per a tothom, hem de ser capaços d’abordar aquestes qüestions amb seriositat i fermesa.
Més enllà de les accions concretes que hem proposat, el que realment defensem és la priorització de la seguretat com un element fonamental de la nostra ciutat. Les escales sense baranes, els canvis de nivell mal indicats o la manca d’il·luminació adequada no són qüestions menors; són un perill que afecta directament la qualitat de vida de moltes persones, especialment les més vulnerables.
Les bones intencions expressades en un pla no poden quedar-se només en el paper. Necessitem que aquestes accions s’executin immediatament. El municipi ha de prioritzar la seguretat, i aquesta no ha de ser una promesa buida ni una acció postergada. És hora de garantir que la nostra comunitat sigui un lloc més segur i accessible per a tothom, sense excepcions.
Ens agradaria que l’equip de govern fos més ambiciós i actués amb la urgència que mereix el tema. No es tracta d’una qüestió de gestió administrativa, sinó de vida i seguretat. El temps per actuar és ara.
