Es va posar per primera vegada davant d’un micròfon a Ràdio Castellar i ara reivindica la música de carrer a Flaix Urban. ‘Operación Triunfo’ li va obrir les portes de la tele, un mitjà que l’apassiona
· Com vas començar a fer ràdio?
Fa sis anys, amb vint anys, vaig començar a Ràdio Castellar. Al magazín Dotze feia una secció, i després vaig fer un programa per a joves, Cats&Gaspatx. Vaig aprendre moltíssim i m’ho vaig passar molt bé. Des d’aleshores no he parat de treballar. Després vaig fer televisió a Operación Triunfo i altres projectes, i ara he tornat a la ràdio. OT em va obrir les portes a poder treballar com a professional. És molt difícil entrar en aquest món. Vaig començar fent xarxes socials a OT, i l’any següent em van fitxar per fer streamings a través de Youtube per crear contingut i explicar tot el que passava a l’acadèmia. Vaig créixer molt professionalment i m’he emportat molts amics com en Xavi Dotor, la Carolina Iglesias o la Belén Pueyo.
· I ara, lideres el Flaix Urban.
Estem donant-li molta canya amb en Miquel González! Estic molt emocionada. És un programa amb molta interacció, i crec que és perquè parlem el mateix idioma que els nostres oïents. Has de parar atenció als missatges que reps per saber a qui t’adreces, qui t’acompanya. Quan crees un vincle fort amb l’audiència, saben que el programa també és casa seva, que poden participar al 100% perquè són els protagonistes reals.
· És un programa en què reivindiqueu el ‘reggaeton’. Encara hi ha molts prejudicis amb aquest estil?
Quan vam començar la gent ens hatejava moltíssim a través de les xarxes. Per culpa de les lletres masclistes que van marcar els primers èxits de reggaeton, es té una percepció horrible d’aquest estil. Amb els anys la societat ha evolucionat, i els artistes i les lletres també ho han fet. Per exemple, Bad Bunny ha fet una cançó que és Yo perreo sola. Avui dia hi ha moltes més dones a les quals se’ls està donant veu, i això era impensable en aquest gènere. Abans l’únic referent era la Lorna cantant Papi chulo, però ara trobem a Nathy Peluso, Tremenda Jauría, Bad Gyal, Rosalía o Natti Natasha. Tot i això, encara queda molt de camí per recórrer per arribar a la igualtat.
· La ràdio convencional és carrinclona? Cal una revolució digital?
Sí! A poc a poc això està canviant. La ràdio que es fa com si fos televisió, com un espectacle, tenint en compte l’impacte que tindrà a les xarxes, és més fàcil que arribi a l’audiència. Has de crear un vincle amb els oients, i les xarxes socials són el millor aparador. És el moment de la ràdio a la carta, del podcast, que la gent pugui triar allò que veritablement l’interessa.
