"Volem espais lliures i segurs"

Les dades són incontestables. El 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència al llarg de la seva vida. 8 de cada 10 dones. I encara una xifra més: el 65,2% de les dones han patit alguna forma de violència sexual. Són dades que ha publicat aquest dilluns la Conselleria d’Igualtat i Feminisme.  “No celebrem, commemorem”, va recordar la regidora de Feminismes i LGTBIQ+, Àngela Bailén, en l’acte institucional del 25N que ha tingut lloc la tarda de dilluns a l’Auditori d’El Mirador. Segons l’ONU, cada 10 minuts es produeix un feminicidi al món. A Espanya el 2024 són 42 les dones víctimes de la violència masclista. L’última ha estat una adolescent de 15 anys, assassinada el mateix 25N a mans de la seva parella.

De fet, a l’espectacle original Ales contra la violència que va presentar l’Escola Dansa Parc a l’Auditori en l’acte central de la jornada, es va posar nom a cadascuna de les víctimes amb una papallona lila. Un acte solemne però també inspirador, amb coreografies delicades i punyents, que a més de ser un homenatge va ser un clam per la igualtat, pels drets de les dones. El grup de música Canvi de Plans de l’EMM Torre Balada també va participar en l’acte de l’Auditori.

Enguany, el manifest institucional amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones portava per títol Volem espais lliures i segurs, volem la implicació de tothom. La castellarenca Gemma Ubasart, exconsellera de Justícia, Drets i Memòria, i professora de Ciència Política a l’UdG, va ser l’encarregada de posar-hi veu. El text remarca que “és imprescindible visibilitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans i que ha de ser abordada des d’una perspectiva integral i interseccional per part de les administracions, les institucions i la societat civil”. En aquest sentit, el manifest subratlla que hi ha moltes més violències que no pas la física, com és el cas de la violència psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, digital i vicària, entre moltes altres. “Cal trencar estereotips i deixar clar que la violència masclista pot donar-se en l’àmbit de la parella o en la família, però també en l’àmbit laboral i social”.

D’altra banda, en aquesta ocasió el manifest fa especial èmfasi en la violència masclista en l’espai públic, com en el transport, els equipaments o els comerços, una expressió més de violència “sovint invisibilitzada i normalitzada”.

En aquesta línia, el text posa damunt la taula que “les violències són conductes que s’aprenen i es transmeten” i que per erradicar-les i acabar amb el sistema patriarcal “calen canvis culturals profunds, un sistema de valors basat en el respecte, la igualtat i l’empoderament de les dones”.

Així, entre els compromisos adquirits al manifest unitari per part de la Generalitat, les administracions supramunicipals i locals, i les entitats municipalistes, es troben abordar totes les violències masclistes - les visibles i les invisibles - , treballar per garantir els drets de les dones i els infants, potenciar polítiques de prevenció, sensibilització, i també d’atenció i assessorament a les víctimes.