Victoria Costa: "La funció de l’acollida és que tornin amb la família d’origen"

· Què vol dir acollir? Què significa per a una família?
És oferir un espai de vida, un entorn estable a un infant tutelat que per alguna qüestió ha estat separat de la seva família d’origen. És donar-li una altra possibilitat d’una vida en família.

·  Sempre és temporal?
Sí, és una mesura temporal, no és una adopció. Les adopcions segueixen un procés diferent, amb altres equips. L’acollida es produeix durant el temps que necessiti l’infant i la família d’origen per recuperar-se.

· És difícil per a les famílies deixar anar l’infant?
Totes les entitats que treballem en aquest àmbit a Catalunya fem un seguiment de cada cas per acompanyar els acollidors i que no s’acabin confonent. La seva funció no és la substitució d’una família per una altra, sinó que són un recurs. De fet, quan una família vol acollir es fa un estudi de família. Un dels requisits és que tots els membres de la família hi estiguin d’acord, fins i tot els fills. És un pas molt important i es necessita consens.

· Els costa acceptar que l’infant continuarà tenint contacte amb la família d’origen?
És el tema clau i central de l’acolliment. Els vincles amb el nucli d’origen no es tallen i es mantenen les visites durant tot el temps d’acolliment. Nosaltres els acompanyem per garantir que l’infant ho viu bé i també els acollidors, que vagin encaixant les situacions que es vagin produint en les visites amb la família biològica.

· A banda del consens familiar, quins requisits han de complir?
L’estabilitat emocional i familiar, l’estabilitat econòmica o disposar de temps suficient per atendre l’infant. També tenir capacitat educativa. Han de ser persones amb capacitat d’adaptació, flexibles, perquè les mesures de vegades canvien. Les famílies monoparentals també poden acollir.

· L’acolliment d’un infant té una durada màxima?
No, i de fet hi ha acolliments que duren fins que l’infant és major d’edat. Hi ha diversos tipus d’acolliment: d’urgència i diagnòstic; simple, amb una durada d’uns dos anys, que és quan s’hauria de revisar la mesura, i permanent, quan no hi ha previsió ni a curt ni a llarg termini que l’infant pugui retornar amb la seva família d’origen. També hi ha acolliments de cap de setmana i de vacances. La nostra funció és que els infants puguin tornar amb la seva família d’origen si aquesta s’ha recuperat. No és fàcil per a cap de les parts, però treballem perquè això passi.

· Per a què serveix l’acolliment d’urgència i de diagnòstic?
Són unes famílies específiques que tenim validades. La seva funció és cuidar infants que generalment són nadons acabats de néixer, i sovint passen de l’hospital a aquestes famílies d’urgència. Estan en aquesta situació mentre els equips tècnics de la DGAIA valoren quines capacitats parentals tenen els pares biològics. Un cop feta l’avaluació es decideix si el nadó va a un acolliment simple o permanent, en preadoptiu o amb la família d’origen. A Castellar tenim una família d’urgència i diagnòstic. El Vallès és una comarca molt solidària però fan falta més famílies d’acollida perquè hi ha molts infants que n’esperen una.

· Quant de temps passa fins que es produeix un acoblament familiar?
Es necessiten ben bé dos anys per al procés d’adaptació. Una part central de l’acolliment és la incertesa que envolta cada cas. En els primers anys no saps ben bé què passarà amb aquest nen, totes les parts estan en moviment. La família d’origen s’està intentant recuperar, el nen s’està adaptant a la família d’acollida, i la família, al nen. Un equip d’acolliment acompanya permanentment la família.

· Què et va portar a Castellar?
Vaig venir a Barcelona a estudiar. Volia ser més a prop de França, el bressol de la psicoanàlisi. Vaig fer la meva vida a Barcelona durant 18 anys. Però amb la meva parella som de muntanya i buscàvem estar-ne més a prop.  Ara vivim en una casa a Sant Feliu, envoltats de bosc. Estic molt bé aquí, però la veritat és que soc molt familiar i tinc tota la família a l’Argentina. Els trobo a faltar! Venen i vaig, i anem fent. Amb la meva parella ens agrada molt viatjar, és una de les meves passions. Recórrer món, conèixer persones i no parar mai d’aprendre... M’encanta!

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Perseverant
Un defecte que no pots dominar?
La tossudesa
Una persona que admires?
Els meus pares
Quin plat t’agrada més?
Botifarra amb mongetes de Mas Umbert
Un animal?
El gat
Una pel·lícula?
‘Le ballon rouge’, d’Albert Lamorisse
Un músic?
Silvio Rodríguez
Un viatge pendent?
Les illes Svalbard de Noruega
Una ciutat?
Estocolm
Un racó de Castellar?
El bosc de Sant Feliu del Racó
Un desig?
Poder viatjar tota la vida