Vespre 'manouche' a les Audicions Íntimes

L'Auditori de Castellar es va transformar aquest vespre per una estona, en un club de jazz de París. L'Albert Bello & Oriol Saña Quartet van passar pel cicle Audicions Íntimes que ofereix l'Aula d'Extensió Universitària. Com és habitual, la sessió va comptar amb el divulgador Xavier Chavarria Talarn, que va dinamitzar el diàleg entre els músics i el públic. El quartet el formen Albert Bello com a guitarra solista, Oriol Saña al violí, Quim Martínez amb al guitarra rítmica i Joan Motera al contrabaix, perquè al jazz 'manouche' tot els instruments són de corda.

Aquesta corrent del jazz, protagonista de la sessió de L'Aula, va néixer a Europa i la va popularitzar el músic Django Reinhardt. "El jazz manouche beu del jazz tradicional, de la cançó francesa, de la música popular i també de la clàssica", va explicar Albert Bello. El guitarrista va comentar que Django Reinhart, un dels pioners del gènere, va ser un virtuós de la música sense passar pel conservatori. Fill d'un poble nòmada, vivia en una caravana als afores de París als anys 30 del segle passat. En un incendi que el va portar a l'hospital, va perdre la sensibilitat de gairebé tota la mà. "Tocava només amb dos dits, i això és bastant humiliant per a tots els guitarristes. És una figura que representa molt bé l'esperit de superació", va remarcar.  "No sabia llegir partitures, el que coneixia era per la tradició oral", va afegir Oriol Saña, per recordar que abans la música s'aprenia en primera instància a la llar i es gaudia en comunitat, a casa. "Això de tocar a casa com es feia abans, en les trobades, s'ha perdut", va lamentar Saña. I precisament aquest gènere reivindica la música alegre i que celebra la vida, que convida a ballar i a compartir.

Amb aquesta complicitat de qui festeja amb la música, el quartet va repassar algun estàndard de jazz com I can't give you anything but love, però també composicions popularitzades per Reinhardt com Minor Swing, cançons tradicionals com Les yeaux noirs i composicions pròpies com Boston Blues, que signa Albert Bello. Tots quatre han passat pel conservatori i és precisament aquest domini de l'instrument el que els obre la porta a la improvisació amb total desimboltura. "És impossible fer el mateix solo sempre. La improvisació sempre ha format part de la música, Beethoven era un gran improvisador", va dir Saña. Dit i fet. De vegades en solitari i de vegades en grup, com una bandada d'ocells en formació. el quartet va fer vibrar l'auditori amb les anades i tornades, cadències impossibles, canvis de tonalitats de major a menor, per jugar amb el públic en aquest diàleg a tres bandes, amb la música i els espectadors. Una complicitat que va traspassar les cordes i les mirades, com en aquelles nits interminables en què el Quintet del Hot Club France als anys 40 parlava el llenguatge universal (i també intergeneracional) de la música. Que la música sigui sempre compartir i celebrar!