Els centres tenen prohibit utilitzar-lo, però els formadors creuen que cal més educació digital
Recentment, estem assistint a un debat dins de la comunitat educativa que proposa endarrerir la compra del mòbil més enllà dels 12 anys per evitar distraccions o un mal ús dels terminals amb ciberassetjament o consultes de pàgines de temàtica pornogràfica. De fet, al darrer consell escolar municipal de Castellar, celebrat la setmana passada, un pare va preguntar si en l’àmbit del municipi hi havia prevista una estratègia o un treball de sensibilització al voltant de l’ús del mòbil per a adolescents.
“Hem creat joves addictes al mòbil, però no tan sols els joves sinó els pares. Quan estàs dient que una cosa no és bona, però a casa ho veus... quin model, quin referent estàs donant?”, es lamenta la regidora d’Educació, Anna Riera. La regidora creu que, “com a pares, tenim la responsabilitat de donar un mòbil a l’edat que pertoca als nostres fills perquè si no poden haver-hi problemes de salut mental o insults entre companys que es generen abans d’arribar a les escoles”. Riera afegeix que des de les escoles i el municipi “ens aniria molt bé que hi hagués alguna llei que regulés l’ús del mòbil”.
El mòbil en si “és una eina pedagògica espectacular i molt potent”, però cal “aprendre a fer-ne un bon ús”, assegura la regidora. En aquest sentit, el castellarenc Gerard Vilanova, formador i divulgador digital de TIC Activa, opina que com més tard s’endarrereixi l’ús dels mòbils als adolescents “hi haurà més temps per educar”.
El responsable de TIC Activa explica que tots els moviments que han sorgit arreu del territori com Adolescència Lliure de Mòbils o la Plataforma per una Digitalització Saludable i Regulada –amb delegacions a Sabadell– “remen en la direcció correcta, ja que aquests terminals s’estan lliurant a unes edats precoces i és temps que els pares podem guanyar per educar”. Però Vilanova adverteix que aquestes associacions “no han d’oblidar-se de la part formativa que és tan necessària i que l’escola hauria d’implementar de manera paral·lela a la família”. Per això, recalca Vilanova, que cal que “s’articuli aquest tipus d’educació mediàtica d’una forma totalment diferent com s’està fent avui dia”. Actualment, a les escoles i instituts hi ha les competències digitals, “però aquestes són transversals i no tenen el pes d’una assignatura”, explica Vilanova.
QUÈ HI DIUEN ELS INSTITUTS?
La coordinadora pedagògica de l’Institut Castellar, Loida Perich, ha explicat que al centre tenen regulat l’ús dels mòbils des de fa molts anys, “el que passa és que la regulació inicial era una prohibició total i implicava que, si l’alumne treia el mòbil, se li requisava”. Després d’una publicació del Consell Escolar de Catalunya “es va precisar que els centres no teníem la potestat de requisar els mòbils perquè eren elements privats dels alumnes”. Actualment, el mòbil està prohibit, però “està permès dins l’aula per a usos pedagògics puntuals”, constata Perich. La responsable de l’Institut Castellar considera que “és una prohibició que va contracorrent, que va contra el que els alumnes sovint veuen a casa”.
El director de l’Institut Puig de la Creu, Francesc Xavier Martín, explica que els alumnes poden portar el mòbil, però l’han de portar apagat o en silenci dins de la motxilla. “Només es pot fer servir en activitats concretes, amb autorització del docent com el Filmets en català, on fem servir el mòbil per a realitzar pel·lícules”, comenta Martín. Fora d’aquests casos puntuals, si l’alumne treu el mòbil, se li requisa i l’han de venir a buscar els pares. Aquest curs, porten només dos mòbils requisats. “S’hi comencen a acostumar”, explica Martín. El director considera que molts dels problemes de ciberassetjament venen provocats “pel mal ús que fan del mòbil” fora de l’escola i que creen grups de WhatsApp per compartir deures, però que acaben sent “grups en els quals es diuen de tot, pengen fotos que no han de penjar o fan coses que no han de fer”.
