Vaig acabar la carrera de magisteri als 20 anys. He fet de mestra durant 44 anys. Primer vaig estar tres anys a una escola de Capellades. Després quan em vaig casar, vaig venir a fer classes a les Dominiques, a l'escola La Immaculada - FEDAC Castellar - , on també havia estudiat. Allà vaig passar la meva infància, més de quaranta anys de la meva vida. És gairebé la meva segona casa. Els últims dotze anys a FEDAC Castellar els vaig passar com directora i titular del centre. També he estat mestra generalista, de matemàtiques, tutora, cap d'estudis... He passat per tots els estaments.
· Quins són els principals reptes de l'ensenyament?
Ara tenim uns professors molt ben formats. Els pares poden estar tranquils perquè hi ha molt bona formació, però potser no es correspon amb els mitjans i recursos econòmics que hi dedica l'administració. Això es troba a faltar, sobretot en l'atenció a la diversitat. Tenim cada vegada una societat més diversa, els nens s'han d'adaptar a situacions molt complicades, i això fa que necessitin una atenció més personalitzada. Ens han rebaixat molt les hores dels vetlladors, i això es supleix amb la dedicació dels mestres. Tot i que de vegades els pares no ho veuen, molts mestres dediquen part de les seves hores lliure a atendre aquests nens.
· En aquestes quatre dècades, ha millorat el sistema educatiu?
Hem viscut una etapa en què hem tingut molts canvis de lleis educatives, i això no ha afavorit gens l'educació. Hi ha coses que s'han d'arreglar però la valoració és positiva. Quan vaig començar es valorava molt l'aprenentatge de coneixements, es treballava més la memòria. L'escola era més disciplinària. Amb el pas del temps s'han potenciat altres coses, com per exemple les intel·ligències múltiples i la intel·ligència emocional. S'ha de fer veure a cada nen la seva vàlua personal. Potser no destaca en matemàtiques però pot destacar en música. L'escola té l'obligació de buscar el recurs que afavorirà l'alumne i fomentarà la seva autoestima. Un nen amb autoestima és un nen que està més obert a l'aprenentatge. Els nens tenen dificultats per expressar les seves emocions, què pensen i què senten, i això s'ha de treballar.
· Com són d'importants els pares en l'educació?
Són bàsics. Els nens que tenen la base dels pares que els ajuden i que s'interessen, van endavant. Poden estudiar una carrera o no, però com a persones tenen uns valors que és una marca per a tota la vida. Vaig tenir la sort de tenir uns pares que en una època molt dura, gairebé de postguerra, van fer l'esforç perquè pogués estudiar una carrera, i això ho valoro moltíssim. Des de petita sabia que volia ser mestra, ho tenia molt clar, i ells em va ajudar a aconseguir allò que tant desitjava. Sóc mestra per vocació. Hi he dedicat tota la meva vida i estic molt feliç d'haver-ho fet.
· Què és el millor de ser mestra?
La relació amb la gent, amb els alumnes que creixen i es fan pares i et porten també els seus fills a l'escola. Tinc molts alumnes que són fills d'exalumnes. Això m'encanta perquè penso que si tornen és que has deixat una bona petjada com a escola i ho valoro molt. Aquesta és la part més positiva i també que la feina de mestra sempre implica anar aprenent. Aprens de la relació amb els alumnes, dels cursos que fas, aprens de noves metodologies... És una professió que t'omple l'esperit i t'ajuda a millorar.
· Ara que t'has jubilat, a què dedicaràs el teu temps lliure?
Tindré temps per dedicar a allò que més m'estimo: la meva família, el meu marit Anastasi, i els meus fills, l'Eva i el Marc. D'altra banda, és molt important mantenir el cervell amb activitat. Llegeixo la premsa diària i llibres, vaig a classes d'anglès al casal d'avis i també escric cada dia. Escriure fa que tinguis la ment més oberta, que siguis coherent a l'hora d'expressar-te. Ara estic fent un recull de receptes familiars perquè no es perdin, un llibre per als meus fills. També m'agrada molt viatjar i he fet un viatge que tenia pendent a Rússia. A més és molt important quan arribes a la jubilació tenir un bon grup d'amics. Fem viatges, ens visitem i ens cuidem molt. M'han fet la vida molt feliç.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Empàtica
Un defecte que no pots dominar?
Tossuda
Una persona que admires?
A qui dedica el seu temps als altres
Quin plat t'agrada més?
Els ous al forn de la meva mare
Un color
El groc
Un animal?
El gat
Una cançó?
'Piensa en mi' de Luz Casal
Un grup de música?
Serrat i Sabina
Una pel·lícula?
Memòries d'Àfrica
Un llibre?
'Cumbres borrascosas'
Un viatge pendent?
Viena
