Un cas digne d'estudi

Són més aviat comptats els casos que, en un context de crisi, el partit que està governant en un Ajuntament puja en vots a les següents eleccions municipals. Encara en més remotes ocasions succeeix aquest augment si, alhora, la tendència general a Catalunya és que aquest mateix partit perd més de 200 mil vots respecte a les anteriors eleccions. I ja és un cas únic si, a més de continuar governant i de pujar en vots, aconsegueix majoria absoluta al ple municipal. Aquesta rara avis de la política catalana és Castellar del Vallès, l'únic municipi de més de 15 mil habitants en tot el país on el PSC va pujar en número de vots ara fa dos anys.

La primera conclusió que en podem treure, així sense necessitat de mirar gaires dades, és que sovint el ciutadà vota diferent a les eleccions municipals i a les catalanes o a les estatals. Mentre Pasqual Maragall obtenia un màxim històric a Castellar amb un 33% dels vots el 1999, la secció local a les municipals del mateix any rebia un 23%. Des de llavors, a les eleccions catalanes el PSC s'ha seguit enfonsant i a les municipals ha seguit creixent. El 2011 Ignasi Giménez rebia un 50% dels vots i el 2012 un discret 13% votava Pere Navarro a les eleccions del Parlament de Catalunya. Si la proximitat dels electors cap a un partit difícilment explicaria aquestes variacions tan notables, sí que es podria argumentar amb altres factors: a qui es responsabilitza la situació del país o el municipi en el moment de les eleccions, el lideratge i la confiança, o bé quin partit creu la ciutadania que ho pot fer millor durant els propers anys.
Amb els resultats de les últimes municipals fins i tot els centres d'anàlisi electoral s'han fregat les mans observant Castellar. Una de les sorts que tenim per a analitzar-ho és que no hi ha hagut canvis en la distribució de meses entre les municipals de 2007 i de 2011 i això permet poder comparar els seus resultats i obtenir algunes conclusions prou sorprenents.

FUGA DE VOTS DE CIU A PSC || Que hi va haver una fuga de vots de CiU cap al PSC a les municipals del 2011 segurament no és cap novetat. Els socialistes van pujar un 9% respecte el 2007 i els vots de CiU van decréixer exactament en el mateix percentatge. Per meses electorals, ens trobem que aquesta dinàmica se segueix complint. En general, allà on més puja el PSC més baixa Convergència. Un anàlisi estadístic dels resultats ens permet intuir que aproximadament un 60% dels nous votants del PSC són electors que el 2007 havien optat per CiU. Per exemple, a la mesa de la secció 5A coincideix l'augment més destacat del PSC (15'5%) amb la davallada més important de CiU. En canvi a Can Font el lleuger increment del PSC (1%) va venir acompanyada per un discret descens de CiU (2,3%).

EL CENTRE, CLAU PER ALS PSC|| Aprofundint en el vot per zones, sí que ens trobem la primera dada més aviat inesperada: en contra del que molts podrien pensar, és al centre del poble on el PSC va obtenir una major diferència de vots i no en les zones més noves, com per exemple a la plaça Europa. A la secció 13, que comprèn la zona de l'Espai Tolrà i la plaça Europa, el PSC va obtenir un 49% dels vots. En canvi, al casc antic i a les zones del carrer Clavé i de la plaça Llibertat és on els socialistes van obtenir més percentatge de votants, superior al 55%, mentre que fora del nucli urbà, i en especial a Sant Feliu del Racó, és on en van obtenir menys (24,5%). El Racó és l'única secció electoral on va guanyar CiU i és també on l'Altraveu treu els millors resultats.

L'A NO PRÉN VOTS A ERC|| Quan ERC va perdre els dos regidors en les passades municipals, molts van pensar que la pèrdua d'un 3,5% dels vots havia estat per la fuga de votants cap a l'Altraveu. És veritat que hi va haver una tendència significativa de votants d'ERC que passaven donar confiança a l'Altraveu quan va aparèixer aquesta nova formació, és a dir, el 2007. Però això ha passat en una mesura ínfima a les del 2011. La tendència més clara a les últimes eleccions, força òbvia, és que una part dels vots que va perdre Esquerra se'n van anar cap Solidaritat Catalana, aproximadament un de cada tres vots, mentre que només una quantitat molt petita –com a molt un de cada sis– va anar a parar a l'Altraveu.
Una explicació de per què els votants d'Esquerra no van anar a parar a l'Altraveu és perquè ni una formació ni l'altra augmenta el nombre de votants al centre de la vila. Només a Sant Feliu, l'Airesol i la plaça Europa és produeix un augment significatiu de l'Altraveu, on rep un terç de vots nous i explica la pràctica totalitat del seu increment de vots a les eleccions, que va passar d'un 8,8 al 9,4%. El que ha passat amb l'Altraveu és que el 2011 ha equiparat el nombre de votants per zones. El 2007 havia arrossegat molts votants del centre però a les urbanitzacions o a la plaça Europa havia obtingut pocs suports. En canvi, el 2011 baixa lleugerament allà on tenia més vots –a excepció de Sant Feliu, on té un 21%– i puja on n'havia rebut pocs. Els resultats fan pensar que l'Altraveu ja s'ha donat plenament a conèixer a Castellar i ha guanyat en zones on tenien menys coneixença de la formació alternativa però ha fallat a l'hora d'ampliar el seu espai electoral a les zones on ja estaven consolidats.

LES FUGUES A C'S RETORNEN AL PP || En general, l'electorat proper al PP decideix votar-lo o quedar-se a casa el dia de les eleccions. Difícilment canviarà el seu vot cap a un altre partit. A Can Font i l'Airesol, zones amb alta abstenció, hi ha un fort augment de vots cap al PP en eleccions amb una forta participació. No obstant, una part de l'electorat popular va decidir a les eleccions del 2007 fer confiança a Ciutadans, però aquests vots perduts els va recuperar el 2011. El retorn d'aquests vots explica una part del per què el Partit Popular va obtenir suficients vots fa dos anys per tornar a entrar al ple municipal, d'on quatre anys abans se n'havia quedat fora perquè es va quedar per sota la barrera electoral del 5% que mana la llei per poder tenir representació al consistori.

CIU DOMINA A LES GENERALS I LES AUTONÒMIQUES

Les municipals de 2007 van ser un punt d'inflexió en els cicles electorals viscuts a Castellar que des de llavors ha passat per les urnes en quatre ocasions més. A continuació repassem el comportament dels votants en aquests anys.

Eleccions autonòmiques 2010
Clara victòria de CiU després dels dos governs tripartits. CiU, que ha  guanyat a totes les eleccions autonòmiques a Castellar, assoleix uns registres que deixen molt tocats PSC, ERC i ICV, que sumen en bloc
el 32,68% dels vots (51,62% a les autonòmiques del 2006), mentre que CiU arriba al 40,62%, pujant sis punts respecte les anteriors.

Eleccions Generals 2011
El PSC havia guanyat les 2 anteriors generals. Però aquestes són ben diferents ja que dels 5.712 vots aconseguits per Zapatero l'any 2008 -rècord absolut-, es passa als 3.175 i al 26,45%, quedant novament per darrere de CiU, que obté un molt bon resultat tenint en compte les eleccions legislatives anteriors. Mereixen menció els resultats del PP, que superen els obtinguts per Aznar l'any 2000. A banda de la mobilització del seu electorat es va produir un transvasament de vot del PSC al PP. Els resultats  també certifiquen que continua el grau de mobilització del votant de CiU iniciat a les autonòmiques del 2010, ja que incrementa en 1.128 vots els resultats de les anteriors generals.

Eleccions Autonòmiques 2012
CiU torna a guanyar però sense la contundència del 2010. El resultat és històric per a ERC, que per primera vegada són segons en unes eleccions, segurament per la davallada del PSC. Molt a  prop d'aquests tres partits queda ICV-EUiA que es manté en la seva tònica habitual, entre el 7% i e 9%, i despunta amb força Ciutadans, que tot i ser 5a força supera el 7% i frega el miler de vots. La xifra significa quedar-se a poc més de 200 vots del PP, 4a força per darrere dels ecosocialistes. Aquestes eleccions també desprenen una reflexió si es comparen els resultats de Castellar amb la comarca: les dades demostren un distanciament del comportament electoral de
Castellar respecte la comarca, molt condicionada per totes les ciutats de la Regió Metropolitana, que tenen més habitants. Aquestes variacions s'expliquen perquè l'elector castellarenc dóna més suport als partits situats dins les coordenades nacionals més a favor de l'Estat propi (CiU i ERC) i, per tant, pesa menys el factor ideològic a l'hora de decidir el vot.