La mostra de cinema social de Castellar es va inaugurar amb la projecció de 'Marco', que va comptar amb la participació del guionista de la pel·lícula, Jorge Gil Munarriz
El BRAM! va penjar el cartell d'entrades exhaurides la nit inaugural de la mostra de cinema. Una edició especial perquè precedeix la majoria d'edat d'una proposta molt arrelada a la vila, que ha esdevingut un referent per als amants del cinema d'autor, no només de Castellar sinó d'arreu de la comarca. La primera nit de BRAM! va portar a la pantalla gran de l'Auditori la pel·lícula 'Marco', i va comptar amb la presència d'un dels seus guionistes, Jorge Gil Munarriz, que va ser entrevistat just abans de la sessió per part de la periodista Marina Antúnez, i que a més va participar, en acabar la pel·lícula, en un col·loqui obert comandat per Jaume Clapés.
Montse Rodríguez Costa, membre del Club Cinema Castellar, amb l'alcaldessa Yolanda Rivera, i la periodista Marina Antúnez, en la inauguració de la 17a edició del BRAM! - Q.PASCUAL
Com és habitual abans de la projecció, l'organització del BRAM! va donar la benvinguda a l'audiència de l'Auditori Municipal Miquel Pont. En aquest cas, Montse Rodríguez Costa, membre del Club Cinema Castellar, va pujar dalt de l'escenari per dedicar unes emotives paraules d'agraïment al cineasta i president del cineclub de Castellar, Pere Joan Ventura, que el 2009 va impulsar la creació de la mostra de cinema. Sense cap mena de dubte, Ventura - que no va poder assistir per qüestions de salut - és l'ànima d'aquest esdeveniment cultural que posa en el mapa a Castellar del Vallès. "La seva mirada, el seu compromís i la seva passió pel cinema ens han portat fins aquí", va dir Montse Rodríguez Costa. "És gràcies a ell que som un cineclub que aposta pel cinema social, perquè el cinema no és només una manifestació artística o un entreteniment, és una finestra per entendre realitats diverses, per conèixer històries que ens remouen, per reflexionar sobre el món que ens envolta. Així ho hem après del Pere Joan", va afegir.
Al seu torn, l'alcaldessa Yolanda Rivera, també va voler reconèixer la gran tasca de Pere Joan Ventura per recuperar la tradició cinematogràfica de Castellar després que el cinema Califòrnia abaixés la persiana. "Si som aquí és gràcies a la llavor que va posar el 2009. En Pere Joan ja havia impulsat als anys 70 un cineclub profundament antifranquista", va recordar l'alcaldessa, que també va apuntar que dos anys després del primer BRAM!, Ventura, "cineasta militant", va acompanyar el renaixement del Club Cinema Castellar. En aquest sentit, l'alcaldessa va subratllar la feina titànica del cineclub de Castellar per oferir a la ciutadania el BRAM!, "un espai de trobada, de debat i gaudi col·lectiu. El cinema és més necessari que mai".
D'altra banda, Rivera va destacar tant la vitalitat del públic de la mostra, com la implicació de la comunitat educativa amb el BRAM! Escolar, i del teixit social, amb la participació del col·lectiu jove Castellar Z i la mirada feminista i amb perspectiva de gènere de l'associació Aspàsia, la col·laboració de L'Aula, de Comerç Castellar amb la recuperació del BRAM! gastronòmic, o dels professionals sanitaris del CAP, perquè dues llevadores de l'ABS de Castellar participaran en la projecció de 'Matronas'. Tot plegat sense oblidar el talent local, amb l'homenatge pòstum al cineasta Josep Vidal, gran cronista de la vida associativa i cultural de la vila i documentalista de viatges, o la participació de la il·lustradora castellarenca Júlia López, que ha treballat en la pel·lícula d'animació 'Papallones Negres', que va guanyar el Goya a millor pel·lícula d'animació.
El públic, en la inauguració del BRAM!, sessió en què es van exhaurir les entrades - Q.PASCUAL
MARCO, EL GRAN IMPOSTOR
Amb la frase de Pere Joan Ventura, "el cinema és una finestra oberta al món" tatuada al photocall i al marxandatge del BRAM!, la 17a mostra de cinema d'autor, amb empremta social i catifa vermella, va començar a caminar amb 'Marco', un film de Joan Garaño i Aitor Arregi, que narra amb tota mena de detalls la història d'Enric Marco Batlle, un gran impostor i un gran guionista de la seva pròpia vida. Marco va sostenir durant tota la seva vida una gran mentida: que va ser un dels espanyols deportats als camps de concentració nazis, concretament al de Flossenburg. Amb una història ben filada i sobretot ben explicada, i a còpia de conferències i de fer moltíssims contactes, va escalar posicions primer com a sindicalista i després com a supervivent de l'Holocaust, fins a arribar a ser president de l'associació Amical de Mauthausen d'Espanya. Però aquesta espiral de mentides va parar en sec quan l'historiador Benito Bermejo, després d'una exhaustiva investigació, va desmuntar el personatge. Un escàndol que Marco no va poder frenar.
El guionista Jorge Gil Munarriz va explicar que amb 'Marco' volien fugir dels prejudicis al voltant d'aquesta polèmica figura i fer un retrat. "Volíem anar més enllà del titular, mostrar la persona. La nostra primera idea era fer un documental", va apuntar el guionista. "Ha estat el projecte més llarg en què he participat. L'escàndol va esclatar el 2005, i a Enric Marco el vam conèixer el 2006, quan tenia 85 anys". El convidat va relatar que durant gairebé dues dècades van mantenir diverses trobades amb Marco, "però sempre havies d'estar en guàrdia perquè per a ell la frontera entre la veritat i la mentida estava molt difosa". De fet, una d'aquestes reunions va tenir lloc a Donostia. Quinze hores de gravacions que, a banda dels guionistes, només ha vist Eduard Fernàndez, per poder preparar el personatge. Gil Munarriz va remarcar que sempre van pensar que Eduard Fernàndez havia de protagonitzar la pel·lícula. "Sabíem que havia de ser ell, no teníem pla B. Quan es va sumar al projecte, primer va tenir dubtes quant a la transformació física, perquè tenia por que no fos creïble". El convidat va reconèixer que l'actuació de Fernàndez - per la qual es va emportar un Goya - va aconseguir donar-li una altra dimensió al personatge.
Finalment, en el col·loqui posterior a la pel·lícula Gil Munarriz va remarcar que l'equip de guionistes volia fer justícia amb les persones que sí que van sobreviure als camps de concentració, que sí van viure aquest horror. La seva opinió sobre la pel·lícula era molt important i és per això que van programar un passi per diverses associacions com Amical de Mauthausen, que van donar el seu vistiplau i també van abraçar la pel·lícula. Perquè com deia Enric Marco Batlle - tot i no haver-la protagonitzat - , la història de les persones que van sobreviure als camps de concentració era una història que s'havia d'explicar, que el món havia de conèixer, per no oblidar-la.
