La Traviata: una carta d'amor de Giuseppe Verdi

L’Aula va dedicar l’última sessió al compositor Giuseppe Verdi, autor d’òperes tan populars com Rigoletto, Nabucco o La Traviata. Una conferència que va comptar amb una gran participació per part dels socis i sòcies de l’entitat, que van omplir l’Auditori per la ponència de Pol Avinyó, historiador i divulgador musical en mitjans com Onda Cero, amb l’espai L’òpera a la ràdio.

Avinyó va descriure Verdi com un gran compositor però també com “un gran humanista”. El divulgador va centrar la sessió en el paral·lelisme de La Traviata, sobretot de la seva protagonista, la cortesana Violeta, i la dona de l’autor, Giuseppina Streponni. " ‘La Traviata’ és un homenatge a la seva dona, parla del triomf de l’amor que supera totes les adversitats. Verdi ens diu que l’amor sempre guanya”, va subratllar. Avinyó va explicar que Streponni, que era una reputada cantant d’òpera, va patir les crítiques de la societat de l’època, el rebuig i la indiferència, com el personatge de Violeta. “ ‘Amami Alfredo’, l’escena d’amor amb Violeta, és l’Everest del romanticisme en una òpera”, va asseverar.

El divulgador també va explicar que el punt de partida de La Traviata és el llibre La Dama de les Camèlies d’Alexandre Dumas, una història que enamora Verdi. L’adapta després de veure-la en un teatre de París l’hivern de 1852. L’acaba en sis setmanes i l’estrena a Venècia el 6 de març de 1853.  Avinyó va remarcar que aquesta òpera “és realista i revolucionària perque tractava una situació tan contemporània com la tuberculosi, una malaltia que colpia la societat”.  És fàcil reconèixer La Traviata sense haver-la vist. És una història explicada pel cinema en pel·lícules com Pretty Woman, present en l’argument i en la banda sonora, però Alfredo i Violeta són també els Christian i Satine de Moulin Rouge de Baz Luhrmann. Perquè com a Verdi, a tots ens agrada brindar per l’amor. I com ens demana a la conegudíssima peça de La Traviata, Brindisi : brindem per les dolces emocions que ens desperta l’amor!