“Tots els infants tenen dret a tenir una família”

Amb motiu del Dia Internacional dels Drets dels Infants (DUDI) la Biblioteca Municipal ha acollit aquest dilluns la conferència Les infàncies que necessiten ser cuidades, a càrrec del Servei d’Acolliment Familiar (SAF) Drecera. La coordinadora del servei, Vicenta Quiñonero, acompanyada de la família d’acollida d’urgència i diagnòstic que formen Marta Albir i Carles Bertrand, van compartir la seva experiència en el sistema d’acolliment familiar. “Vam començar a acollir fa set anys. Hem acollit quatre nens i ara en tenim la quarta. Aquests nens si no estan amb una família estarien en un centre. Tots els infants tenen dret a tenir una família”, explica Albir. “És molt gratificant veure que els has donat allò que en aquell moment els calia. Tots els nens del món donen més del que tu els podràs arribar a donar. Ets un guia que els ajuda a caminar per la vida temporalment”, afegeix.

Actualment, a Catalunya hi ha 1.256 infants menors de 6 anys tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), 280 dels quals es troben en acolliment residencial. I d’aquests, 134 són menors de 3 anys. No hi ha prou famílies acollidores. Aquestes dades, que s’han donat a conèixer aquest dilluns, han anat acompanyades de l’anunci per part de la conselleria de Drets Socials i Inclusió, que es desplegarà un pla estratègic per augmentar el nombre de famílies acollidores i garantir que cap infant menor de 6 anys ingressi en un centre. “Tenim el repte de poder donar una resposta a aquests infants”, reconeix la coordinadora del SAF Drecera Vicenta Quiñonero.

El procés d’acollida requereix un estudi per avaluar la viabilitat d’una família “per veure si tenen les condicions i recursos” per tenir cura d’aquests infants. Un cop es formalitza l’acolliment, el SAF ofereix seguiment, suport i acompanyament per a les famílies. Quiñero subratlla que “un acolliment no és una adopció”. “És una mesura de protecció temporal”, remarca. Evidentment, es crea un vincle entre els infants i els adults, entre “les famílies que cuiden i estimen aquests nens”, constata.

Existeixen diverses tipologies d’acolliment: d’urgència i de diagnòstic -habitualment són nadons-, simple i de llarga durada. Però acollir vol dir també saber deixar anar. Els infants mantenen el contacte amb la família d’origen, i si la situació millora, hi retornaran.