El Centre d’Estudis va centrar la seva proposta en els fets ocorreguts entre 1931 i 1939 a la vila
D’aquí sis anys serà el centenari de la proclamació de la II República espanyola i d’aquí onze del cop d’estat de 1936 que va marcar l’inici de la guerra. Això vol dir que en poc més d’una dècada, ja no quedarà cap testimoni viu a qui preguntar directament sobre aquells fets transcendentals que van marcar el que som avui dia com a individus i com a societat. Amb ells moriran tantes i tantes històries que no s’han explicat, que no s’han compartit. Per aquest motiu és tan important crear i preservar la memòria col·lectiva amb propostes com la que va organitzar el Centre d’Estudis Castellar – Arxiu d’Història diumenge al matí. ‘Un tomb per la història’ centrat en aquesta ocasió en el període comprès entre 1931 i 1939, és a dir, entre la proclamació de la II República, el cop militar de 1936 i la fi de la Guerra Civil l’any 1939 amb la imposició de la dictadura de Franco.
El recorregut, realitzat amb el guiatge de diversos experts, es va iniciar en el saló de plens de l’antic Ajuntament, al carrer Major, a on l’historiador Llorenç Genescà va recordar que el de la Guerra d’Espanya –com defensa ell anomenar el fet històric- és un tema que ha costat molt poder-ne parlar, “encara hi ha ferides obertes i és necessari connectar el passat amb el nostre present. És una memòria que encara cal recuperar per no faltar a la veritat”. I encara va afegir un motiu més: evitar el blanquejament del franquisme que darrerament estan realitzant alguns historiadors. “Vivim uns moments on l’extrema dreta està en auge i una de les coses que passa és que hi ha un blanquejament cada vegada més important del que va ser el franquisme i s’està faltant a la veritat, com per exemple que es va aconseguir la setmana de vacances, quan ho havia instaurat el govern de La República, o l’atur zero, que es va aconseguir amb una immigració brutal de més de 2 milions de persones a Alemanya, Suïssa i França”.
El recorregut va seguir fins a l’escola pública Emili Carles-Tolrà on s’hi esperava el catedràtic jubilat i investigador castellarenc Benjamí Benedicto, qui va parlar del cost humà: “75 persones de Castellar van morir víctimes de la República i de la Guerra Civil. Set per la repressió republicana i la resta per la guerra. La majoria d’ells van ser soldats, 57, i van morir principalment a les batalles de Belchite, Segre i Ebre, però també durant la retirada”.
En aquest emplaçament els assistents van poder observar una curiositat. Sobre la porta de l’escola encara es pot veure un escut de la República, un fet bastant insòlit avui dia. Una de les participants, Carme Puig, va ser-hi alumna: “Vaig entrar amb 5 anys i vaig sortir amb 14 per anar a treballar a la fàbrica Tolrà. Encara estàvem separats nens i nenes. Teníem prohibit parlar en català i cada dia ens portàvem al pati central a cantar el “Cara al Sol”, tot i que jo no el cantava. M’apunto a aquests itineraris per saber-ne més, perquè quan eres petita ni podies preguntar res ni se’n parlava de tot això”.
Després de dues parades, una al carrer Passeig, 35, davant la casa Perich i una segona a la biblioteca Antoni Tort, per parlar del conflicte agrari, el grup es va aturar al voltant de l’escultura per a la recuperació de la memòria històrica instal·lada a la plaça d’El Mirador. En aquest indret, on també hi ha col·locades cinc plaques “Stolpersteine” en record als cinc castellarecs deportats a camps de concentració, la filòloga, doctora i professora Montse Gatell va parlar sobre exilis, deportacions i sobretot de memòria: “El sociòleg francès, Maurice Halbwachs va ser el primer que va parlar sobre memòria col·lectiva i la importància de construir vincles amb llocs concrets i entre generacions diferents. Ell que va ser un defensor d’explicar l’holocaust va acabar morint al camp de concentració de Buchenwald”.
L’itinerari es va nodrir d’altres anècdotes com la que va explicar la historiadora Gemma Perich sobre el forner d’aleshores del Forn Sant Jordi, Leandre Muntada, qui va estar amagat durant 24 setmanes al forat de sota de l’escala per no haver d’anar al front o la que va detallar Genescà, de quan l’interior de l’església es va convertir durant un temps l’any 36 en el mercat, amb l’altar com a taulell del peix, en una estratègia de l’alcaldia d'aleshores per preservar l’edifici.
