La revolució de la delicadesa

Raquel Lúa va presentar el seu nou treball discogràfic Peinar raíces dissabte passat a l'Auditori. Va ser una de les activitats emmarcades en la programació del 8M, el Dia Internacional de les Dones. La cantautora, acompanyada per una segona guitarra amb Joaquín Galván i Tramel Levalle a la percussió, va explicar que tot el disc és un homenatge a la tasca de cures que majoritàriament assumeixen les dones, amb un record molt especial per a la seva àvia. La jove cantautora la va definir com el pal de paller de la família, i una representant de la generació que va viure la guerra i ho va perdre tot. Sense dret a rèplica ni energia per queixar-se, va deixar el passat - i també una mica del seu cor - al sur, per migrar a una Catalunya que veuria néixer els seus fills i els seus nets. 

Raquel Lúa va enamorar l'auditori amb senzillesa i delicadesa, amb una veu poderosa que recorda a Sílvia Pérez Cruz i la seva admirada Rita Payés, per la seguretat, pes i afinació amb què defensa composicions pròpies. Són històries que parlen de l'amor que se'n va i de l'amor que embruixa, de la pena de la seva àvia que impregna una saeta, de la joia de viure i brindar perquè encara hi som i ens queda molt de camí per compartir. 

Raquel Lúa és veu i cor, amb una producció que defuig d'artificis per crear la complicitat de qui parla amb el públic des de la vulnerabilitat, des de la fragilitat, però també des de l'experiència i la professionalitat d'una trajectòria forjada en els directes. Amb influències del folk d'Amèrica del Sud, però també de la tradició mediterrània, del flamenc i de la música d'autor, la creadora sorprèn i atrapa. Un còctel d'estils que funciona per la veritat amb què Raquel Lúa canta, perquè ens porta la revolució de delicadesa.