Pia Castellet: "En el seu moment, el country va ser un ‘boom’ a la vila'

· És castellarenca de tota la vida.
Sí, vaig néixer al carrer del Retir i sembla que em moriré aquí. Estic al centre, però a la vegada estic a fora, el campanar al costat, Sant Feliu del Racó... tot el que és maco ho tinc a la vora. Vaig estudiar a les Germanes Dominiques fins que vaig dir a casa que volia treballar, perquè a mi no m’agradava gaire estudiar. 

· I a on va anar?
A Cal Coromines, que era una fàbrica on es feien cintes per embolicar, per fer paquets... estava davant de casa meva. Jo era molt joveneta, però hi treballava la meva germana, la meva tieta i volia anar-hi. I al cap de dos o tres anys, vaig anar a treballar a les màquines de la Tolrà. Als dos anys d’entrar a la fàbrica va venir una empresa de Gestió per a la productivitat, que buscava noies joves per formar i llavors a mi em van traslladar al laboratori. I allà vaig estar 20 anys, dels 17 als 37 anys.  

· Als 37 anys va plegar.
Sí, vaig haver de plegar, em va saber molt greu, però la mare es va posar malalta, tenia els nens petits i no em podia fer càrrec de tot. Però després d’un temps, vaig tornar a la feina, ja al negoci familiar, a la joieria que va obrir l’avi, Casa Jordi, fins que em vaig jubilar. 

· Li agradava aquesta feina?
Molt, jo no hauria plegat. Estava de dependenta i atendre el client, m’agradava molt. Recomanar, aconsellar segons et deien, segons el pressupost... abans es venien molt objectes de regal, ara ja no tant. Abans feien llistes de boda, ara ja no en fan... tot evoluciona i ha canviat el sistema de la venda. 
· Una vegada es jubila opta per una vida activa.
Al principi vaig estar una mica perduda. Després d’una vida tan activa, quedar-te a casa i quan et lleves al matí pensar, ‘què faràs’, això no era per a mi. Llavors vaig anar al gimnàs, anava a les piscines, llavors també em cuidava de la néta... i quan ja va començar l’escola, vaig dir, ‘ara ja sí que m’haig d’apuntar a puntes de coixí’.  

· Sempre havia volgut?
Sí, però mai havia disposat de temps. Vaig anar al Casal d’Avis i allà em van ensenyar i encara hi vaig. N’he fet de coses! És la meva distracció. Quan estic de tot, m’hi poso perquè a més, relaxa molt. 

· Com coneix el country? 
El meu marit i jo voltàvem molt, fèiem viatges i excursions. Ara menys, tot i que acabo de fer 80 anys i m’han regalat un viatge a la República Dominicana. En una sortida que vam fer a la Costa Daurada, uns amics ens van presentar a uns altres amics, i ella era professora de country, la Neus Pino. A mi m’agrada molt ballar, havia estat en el Ball de Gitanes i quan vaig veure el country, em va encantar. Vam estar aquells dies practicant i com la Neus va veure que m’agradava tant, em va dir, ‘si tu ho organitzes, jo vinc a Castellar a donar-vos classe’.

· I com s’ho va fer?
Llavors vaig anar a l’Ajuntament i a través de l’entitat Amics del Ball de Saló, vam poder fer classes de country a Castellar, que fins aleshores no es feia. I així es va crear Country Castellar. D’això fa 14 anys. En el seu moment va ser un boom aquí a la vila, érem moltíssima gent, potser uns 100 i de moltes edats diferents. Però, per una cosa o per altra, la gent ho va  anar deixant i ara ja no n’hi som tants.

  
· Què ha suposat per a vostè el country?
A mi m’ha donat molta vida. M’ha fet sentir jove. La música és molt bona, et relaciones amb altra gent, mous el cos i a més, fas un exercici molt bo amb la ment perquè per fer les coreografies has de tirar molt de memòria. Fins i tot tinc un ball que es diu Pia’s country. Quan vaig fer 70 anys, la Neus va muntar un ball i me’l van dedicar, i la setmana passada, que vaig fer una festa de 80 anys amb tots, me’l van tornar a ballar, és una contradansa molt maca i em vaig emocionar.   

· Ara ha fet 80. Quins plans té?
Continuar la vida que porto: ballant country i fent puntes de coixí. Tenir un envelliment actiu és el tot. Perquè estiguis jubilat o tinguis 70 anys no t’has d’estar assegut al sofà tota la tarda mirant la tele. Jo soc incapaç de fer-ho. 

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?
Optimista
Un defecte que no pot dominar?
Impulsiva
La seva paraula preferida?
Felicitat
Quin plat li agrada més?
La paella
Un color
El verd
Una joia?
L’esmeralda
Un cantant?
Marina Rossell
Una pel·lícula?
‘Allò que el vent s’endugué’
Un llibre?
‘La força d’un destí’, de Martí Gironell
Un viatge pendent?
La República Dominicana
Un objectiu?
Continuar la vida d’ara molts anys