Pau Martí: "Sempre m’ha interessat molt el perquè de les coses"

· Quan agafes un instrument per primera vegada?
El meu pare em va donar la guitarra que li havia donat la meva àvia, que encara tinc i és amb la que composo.  A mi ja m’agradava la música, tocava la flauta, i els pares em van apuntar a Torre Balada. Vaig fer classes amb Carme Vinaixa, que em va donar les bases, i vaig estudiar solfeig i harmonia fins al grau elemental. Em vaig examinar a Sabadell i crec que vaig ser el primer alumne de Torre Balada que va aconseguir el títol de grau elemental.

· Et vas formar en clàssica, doncs?
Sí. I ja estudiant guitarra espanyola vaig començar a escoltar rock català, heavy, jazz, també bossanova i vaig demanar una guitarra elèctrica, que vaig aprendre de forma autodidacta. Vaig seguir amb la guitarra clàssica fins al 16 anys, quan vaig començar a tocar amb grups de rock. Em vaig centrar en la guitarra elèctrica, tot i que amb els anys he tornat a recuperar la guitarra clàssica.  

· Quins grups recordes?
Un dels meus primers grups va ser Paràsits, amb qui durant molt temps vam tocar a festes majors del poble. Érem Maite Fernández, Òscar Rocavert, Àngel Conde i jo, i érem un grup de música instrumental, psicodèlica, funk, acid jazz... Cap al final de Paràsits vaig estudiar al Taller de Músics, del 1998 al 2003, fent harmonia i jazz.

· De quina manera va seguir la teva vida, musicalment parlant?
Vaig estar en diversos grups, i també vaig tocar la bateria. Amb els Oden, vam ser teloners dels Lax’n’Buso quan van venir a tocar a l’antiga Nau de Castellar. També vaig començar a tocar en una orquestra de Lladona, de les Franqueses, a Granollers, on vaig aprendre a fer segones veus. Allà vaig ser-hi cinc anys. Vaig aprendre molt a cantar gràcies al cantant, amb els Oden. 

· Vas formar part de Macedònia?
Va ser l’any 2001. Jo encara vivia a Castellar. Dani Coma buscava un guitarrista solista per a Macedònia i em va venir a buscar. Vaig formar part del grup durant dos o tres anys. Vam gravar el primer disc a l’estudi del Marc Parrot. Vaig deixar el grup perquè vaig tirar cap a un altre camí. 

· A què et dediques ara?
Vaig estudiar geografia i soc professor de geografia i història en un institut de secundària.  Sempre m’ha interessat molt el perquè de les coses, el funcionament del món, la política, l’economia, la demografia, tot el que es treballa a geografia. 

· Quan vas marxar de Castellar?
L’any 2004 vaig anar a viure a Barcelona, on vaig conèixer la meva parella. Allà em vaig dedicar molt a la cartografia en empreses de consultoria ambiental. Vaig continuar tocant en grups de jazz, vaig tocar amb Zzas, que era un grup de música instrumental, fèiem estàndards del jazz, hi vaig ser cinc anys, amb ells. L’any 2009 vaig venir a Sant Celoni, on encara visc. El grup es va dissoldre. 

· Com et va, per Sant Celoni?
A Sant Celoni  vam passar la crisi del 2011. Viure de la música era molt difícil, era morir-se de gana. He tingut alumnes de guitarra a casa, i també he fet de profe en alguna escola, però amb la crisi ho vaig perdre tot perquè en l’àmbit musical no hi havia gaire activitat. Vaig tocar amb una parella de Cardedeu, fèiem música acústica, amb guitarres espanyoles, cantàvem Lluís Llach, havaneres. També vaig formar part d’un altre grup que es deia L-Funk, i al cap de dos o tres anys, amb el que es deia Carbon Copy. Amb aquest últim assajàvem a casa meva. També estic amb un grup de Granollers, on toco el baix i fem versions de rock.

· I ara has gravat un disc
Sí, a l’estudi hi gravo coses. He gravat la bateria, el baix, i vaig anar gravant pistes, vaig veure que sonava bé i vaig pensar que podia gravar un disc jo sol.  
Es diu Els dies i els anys, amb la idea de recollir totes les cançons que tenia i les noves que he fet els últims dos o tres anys. Les he tornat a gravar, he sonoritzat la bateria, per pistes. Parlen del naixement del meu fill, de la crisi, la consciència climàtica, també explico la meva experiència vital i les coses que crec que fan feliç la gent. N’hi ha algunes de més polítiques. De moment, he publicat el disc només a les plataformes. 

11 RESPOSTES

Un tret principal del teu caràcter?
Inquiet, molt actiu

Un defecte que no pots dominar?
La impaciència

Una persona que admires?
El meu germà

La teva paraula preferida?
Música

Quin plat t’agrada més?
La carn de xai

Un país?
Algun d’Àfrica, per exemple, el Marroc

Una pel·lícula?
‘Atrapat en el temps’

Un llibre?
‘Historia del rey transparente’, de R. Montero

Un grup?
The Beatles

Un racó de Castellar?
Era d’en Petasques

Un desig?
Que la meva música arribi  a més gent