Pau Castellví Canet: "Hi ha moltíssim talent en les persones amb discapacitat"

· Actualment treballes en l’àmbit de la discapacitat. Quines iniciatives estàs duent a terme?
Soc el coordinador de dades i coneixement del programa Làbora de l’Ajuntament de Barcelona, que és el programa d’inserció laboral de persones en situació de risc d’exclusió d’aquesta ciutat. Combino aquesta tasca amb la investigació a la universitat, on m’especialitzo en la inserció laboral de les persones amb discapacitat i en totes aquelles barreres que sovint impedeixen que una persona amb discapacitat pugui gaudir en igualtat de condicions de drets fonamentals. 

· Quines són les barreres i entrebancs que es troben?
Les actituds també formen part d’aquestes barreres, i entre tots tenim una certa responsabilitat d’intentar obrir la ment, i això implica poder demostrar el talent, donar oportunitats a les persones. Com ens perceben, fa que, encara que tinguem adaptacions o facilitats als llocs de treball, en l’entorn social o físic, pugui arribar a ser molt difícil la inserció, especialment en aquells casos en què la discapacitat és més visible o té un component més tangible. Com a persona amb discapacitat i activista d’aquest sector, demano una mica menys de concepte de responsabilitat social, i una miqueta més d’igualtat, de drets i oportunitats. Les persones amb discapacitat volem poder demostrar que, amb les adaptacions pertinents, podem fer una bona feina, contribuir a la societat, a l’economia, a la cultura o a l’associacionisme, entre altres qüestions.

· A què et refereixes quan demanes menys concepte de responsabilitat social?
Sovint es pensa que les persones amb discapacitat tenen una situació que no els permet poder exercir la feina o una activitat de lleure. Per a mi un element transformador és canviar aquesta mirada i veure que hi ha moltíssim talent en les persones amb discapacitat. El fet que com a organitzacions, com a societat, empreses o entitats no siguem capaços d’oferir aquest accés a les persones amb discapacitat, no només és un problema per a les persones amb discapacitat, també ho és per a la societat, que es perd el 10% del talent del país, i el 16% mundial. Demanem igualtat, drets, oportunitats d’accés, no perquè algú s’hagi de compadir de la situació que vivim, sinó perquè ens mereixem aquesta oportunitat per poder demostrar que també tenim ganes, capacitat i talent.

· De fet, has portat aquesta reivindicació a Nacions Unides.
Sí, aquest mes m’hi han convidat dues vegades: a Viena i a Ginebra. Vaig anar a parlar sobre la realitat de la investigació de la universitat en relació amb la discapacitat. El 2022 només una de cada 280 persones que van aconseguir el doctorat tenia una discapacitat. Les xifres són abismals. Hi ha una sèrie de desigualtats que es van acumulant al llarg del cicle d’una persona. 

· En el teu cas, quins obstacles vas superar?
Durant molts anys vaig viure d’esquena a la meva realitat com a persona amb discapacitat. En el meu procés de deixar la primera línia política, vaig entendre que molts obstacles que havia superat en l’etapa d’escolarització i posteriorment com a persona amb baixa visió, aquests aprenentatges, podien ser útils per generar millors oportunitats per a altres persones, una societat més justa. 

· Des de l’àmbit de la política, també estàs fent activisme?
Sí, soc president de la nova sectorial pels drets de les persones amb discapacitat de Junts per Catalunya. Els partits polítics no han aconseguit incloure la discapacitat de forma efectiva. De les preses de decisions del dia a dia, o els alts càrrecs, les persones amb discapacitat en queden excloses. Hi ha un sostre de vidre, un menysteniment de què poden aportar les persones amb discapacitat més enllà d’aquesta discapacitat. Poden aportar una perspectiva molt diferent de la d’altres persones, perquè hi ha un talent que ha hagut de lluitar per fer-se valdre. L’any passat, amb un grup d’activistes molt divers, vam crear una de les primeres sectorials del món en l’àmbit dels partits polítics dedicada als drets de les persones amb discapacitat. El Parlament de Catalunya, per primer cop, garanteix l’assistència personal dels diputats o diputades que tinguin una discapacitat. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc perseverant
Un defecte que no pots dominar?
Apassionat fins al límit
Una persona que admires?
La meva àvia Dolors
Quin plat t’agrada més?
Els farcellets de col de la meva mare
Un músic?
Bruce Springsteen
Un llibre?
‘L’home a la recerca del sentit’, de V. Frankl
Una sèrie?
‘Big Bang Theory’
Una ciutat?
Utrecht
Un viatge pendent?
El Kumano Kodo, al Japó
Un racó de Castellar?
El mirador del carrer del Calvari
Un desig?
L’autodeterminació personal i nacional