L'arquitecte i director de la col·lecció Monografies del Montseny, Òscar Farrerons, protagonitza l'última conferència de L'Aula
El Montseny és una muntanya amb molts cops amagats, amb una història sovint desconeguda tot i ser un dels parcs naturals més estimats i visitats de Catalunya. Justament, dimarts passat L’Aula va programar la conferència Històries del Montseny, a carrèc d’Òscar Farrerons, arquitecte i doctor en Enginyeria Multimèdia i des de 2018 director de la col·lecció Monografies del Montseny.
Durant la ponència, el convidat va repassar la memòria del Montseny, seguint el rastre dels llops que van fer estralls a la parròquia de Vilamajor fins a finals del s.XIX, i també de la descoberta per casualitat de la muralla de Montgròs pel constructor Josep Crivillé quan recollia material per edificar, uns blocs de pedra sospitosament molt ben acabats. Amb origen a l’edat de Bronze i a l’època dels íbers, la muralla va ser reconstruïda i destruïda durant l’Imperi Romà, en el context de les guerres púniques. Anys després de la troballa de Crivillé el 1974 , la Diputació va començar amb els primers treballs arqueològics. També fruit de l’atzar el pastor Ramon Vallbona va topar-se als anys seixanta amb un monument megalític rebatejat com l’estela de la Calma -amb més de 5.000 anys d’antiguitat - quan volia construir una barraca a la muntanya. Perquè el Montseny, passin els anys que passin, sempre guarda una nova sorpresa.
D’altra banda, el ponent també va recordar els primers excursionistes amb vocació científica com Ramon Arabia, que va recórrer el terreny per documentar-ne l’orografia i particularitats, o la visita d’artistes i senyors de Barcelona com el poeta Joan Maragall que a principis del segle passat, després d’una estada al mas la Figuera, van servir-se d’aquest paisatge i de la vida senzilla de vilatans com la petita Lola per inspirar-se.
I entre els mites i llegendes d’aquest paratge, també hi trobem la participació d’un ocell, l’astor, que segons diu la tradició oral de la regió, va delatar el comte Berenguer Ramon II en l’assassinat del seu germà al gorg d’en Perxistor, o l’enginy dels veïns d’Arbúcies per protegir l’arbre de la Llibertat i evitar la seva tala. Un símbol atemporal de la resistència del massís, dels boscos i la seva gent.
