ERC Castellar va organitzar un homenatge al polític català amb motiu del 84è aniversari del seu assassinat
Com és habitual, la secció local d’ERC va organitzar un homenatge al president Lluís Companys en el 84è aniversari del seu assassinat. En aquest cas va ser el vespre de dilluns, en la vigília de la data assenyalada, que és aquest dimarts 15 d'octubre. “Organitzem cada any aquest homenatge per no oblidar. Companys representava la lluita pel poble, valors republicans com la llibertat d’expressió i de decisió per una Catalunya lliure”, explica Dolors Ruiz, portaveu d’ERC Castellar. Companys va tenir una estreta vinculació amb la vila, ja que entre 1923 i 1928 Cal Targa va esdevenir la seva casa d’estiueig, i com a diputat republicà va visitar diverses vegades Castellar.
A banda de la tradicional ofrena floral amb clavells vermells - justament a la plaça Lluís Companys de Castellar - , enguany l’exregidor d’ERC i membre de l’executiva republicana local, Josep Maria Calaf, va llegir una carta oberta en record del polític català. Al text es repassen els últims dies de la vida del president, des de la seva detenció, les tortures al calabós o el consell de guerra. A la missiva es recordava que el juliol passat el ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica va enviar al Departament de Justícia, Drets i Memòria la Declaració de Reconeixement i Reparació Personal que deixa constància que Companys va ser represaliat, condemnat i afusellat per ser el màxim representant de la Generalitat de Catalunya i per la seva militància i ideologia.
En el text es declara “il·legals i il·legítims, tant el Tribunal Regional de Responsabilitat Polítiques de Barcelona, com el consell de guerra sumaríssim” que va jutjar el polític català. “Fa anys que altres països van demanar perdó per aquest fet però Espanya no ho va fer fins fa poc”, puntualitza Ruiz. “El govern Espanyol ha reconegut que va ser un frau. La sentència recollia tota una sèrie de falsedats que s’havien de desmentir”, remarca Calaf.
Concretament, la declaració especifica que Companys va ser condemnat “per haver estat advocat dels sindicats únics i de la CNT, per haver organitzat la Unió de Rabassaires, per fundar Esquerra Republicana, per haver proclamat la República el 14 d’abril de 1931, i per càrrecs públics exercits durant la Segona República, concretament, per haver ocupat la Presidència de la Generalitat”.
