"No hem de negar la por sinó aprendre a gestionar-la"

Ningú no s'ho esperava. Fins fa dues setmanes, el coronavirus era un cosí llunyà però ara és el nostre veí. És una crisi sanitària transversal perquè no només afecta la nostra salut física sinó també la mental. La por i la sensació de neguit, poden mutar en episodis d'angoixa o depressió, que s'accentuen per la incertesa i per la inestabilitat que provoca un escenari desconegut, i pel fet d'haver-nos de confinar a casa. "No hem de negar la por sinó aprendre a gestionar-la", assevera el mediador i treballador social castellarenc, Artur Roman. "La por no ens ha de fer perdre el sentit comú, que ha d'estar per sobre de la por", afegeix. "En referència a la incertesa, hem de buscar dades objectives, i les fonts oficials, seguir les recomanacions de persones expertes i fonts fiables", apunta.

D'altra banda, el distanciament social d'obligat compliment és un afegit a aquesta voràgine de sentiments i d'incògnites. La convivència forçada durant tants dies o la soledat, també poden ser un element de discòrdia. Ara bé, una altra de les qüestions que pot distorsionar el nostre equilibri emocional, és la hiperconnexió, i més concretament, l'excés d'informació. "Tots els extrems són perillosos. La manca d'informació fiable es tradueix en què no sabem quines mesures s'han de prendre i podem fer accions inadequades. Paradoxalment, l'excés d'informació, si estem constantment informant-nos i no som capaços de desconnectar, sotmetem al cos a un estat d'alerta contínua. Això no és bo ni pel cos ni per a la ment", setencia.

En aquest sentit, Roman recomana cercar un moment de lleure, per "fer totes aquelles coses que direm que farem quan tinguem temps", però també seguir un horari, una rutina, tot i el confinament. La societat de les pantalles multiplica la sobreexposició a notícies falses i notícies negatives, i és per això que Roman esperona els castellarencs a compartir "notícies positives", i contrastades, per aconseguir un clima més esperançador i optimista. Aquesta situació és, per a Roman, una oportunitat per prendre consciència de la nostra "resiliència", de la nostra capacitat de refer-nos davant les adversitats.