“No hi ha una sola manera de ser home”

·Què són les noves masculinitats?

És un concepte que ve de lluny, dels anys vuitanta i noranta. Es fa servir per referir-se a com ens afecta als homes el patriarcat i a les alternatives que podem buscar de masculinitat tradicional en el nostre context. “Noves masculinitats” és un concepte criticat. Sovint s’identifica nou amb millor, però no sempre és així. De vegades també es fa servir el terme “masculinitats alternatives” o “masculinitats”, en plural. No hi ha una sola manera de ser home.

· Com creus que afecta el patriarcat als homes?

De moltes maneres. Des de petits hem sentit la frase “no ploris”, o “els homes són forts, aixeca’t. No n’hi ha per tant”. Això acaba construint una forma de sentir, de viure, que es basa en la negació d’emocions. Si ens posem a mirar les estadístiques de depressions o de suïcidi, de consum de tòxics, veurem que malauradament els homes sortim guanyant. Val a dir que el patriarcat afecta sobretot les dones, però està bé poder parlar de com afecta els homes i què en podem fer.

· Hi ha un canvi en les noves generacions? S’ha posat aquest debat damunt la taula?

El concepte de masculinitat ha canviat al llarg de la història. Si busqueu imatges de Lluís XIV, trobareu que era una icona de la masculinitat d’aquella època. Era un home amb els cabells cardats, rínxols, talons i malles. L’àmbit de l’estètica sempre s’adapta al seu temps, va canviant. La part més essencial, la de la competitivitat, de ser fort i no expressar les emocions, no ha canviat tant. Però cada cop se’n parla més i estem millor que mai. És la primera vegada a la història que s’està parlant d’això.

· Els homes en una etapa de maduresa tenen aquest conflicte?

Estem en un moment social molt polaritzat, i això ens va malament per parlar d’aquestes qüestions. Per què? Perquè estem parlant de pèrdua de privilegis, i que moltes vegades parlar d’aquests temes com a homes comporta un càstig social. Si li recrimino a un amic una conducta, molt probablement se’m farà fora socialment. Si no segueixo les bromes, no me les faran i estaré fora d’aquest cercle. D’altra banda, també trobem els discursos neomasclistes que són potenciats per alguns mitjans i alguns partits polítics. Això ens juga a la contra. No es tracta d’un Barça-Madrid, ser d’un equip o d’un altre. Es tracta de drets humans, d’igualtat. Ens ha de preocupar a tots. Sovint és difícil per a un home començar a aprendre sobre feminisme perquè t’adones que t’has equivocat moltes vegades. Reconèixer que hi ha alguna cosa malament amb la teva identitat no és fàcil. Això pot portar al fet que et bloquegis, a viure-ho malament, a negar-ho. El que em sembla més interessant és trobar espais d’entesa entre homes i dones, espais on poder construir des d’una forma cooperativa una societat més justa i més igualitària. El concepte “masculinitats” va de construir una societat més justa , de poder ser home de qualsevol manera, no només la que marca un estereotip.

· En aquest sentit, l’educació a les escoles és essencial.

És fonamental, però no només des de l’escola sinó també des de casa. També és important com exercim de pares. Molts homes que som pares actualment, ho som de manera més conscients gràcies a models que no volem seguir. Pares que mai hem vist plorar, que mai s’han preocupat pel nostre estat emocional... És una experiència molt generalitzada. Treballar amb la infància és treballar amb un mateix.

· Quin és el dubte més habitual en els teus tallers?

L’emoció més freqüent és la por. Si m’estaré equivocant, si em jutjaran, si em diran masclista. Si no et tanques en banda quan et demanen que et revisis, i ho fas amb sinceritat i sense hostilitat, la por se substitueix per una altra emoció. Al final és un exercici d’empatia o sensibilitat.