A7305493_1440x961
Montserrat Vilà, Doctora de la UAB especialitzada en oratòria i comunicació Quim Pascual
18/02/2022 Actualitat
Montserrat Vilà: "Argumentar és fer versemblant i creïble allò que diem"

És professora de la UAB, llicenciada en Filosofia i Lletres, i Filologia Catalana, s’ha especialitzat en l’oratòria. A més, és autora de publicacions com ‘Pensar abans de parlar: l’oralitat reflexiva’ o ‘Els secrets de parlar en públic’

Rocío Gómez

· Fa 40 anys que ets professora. No tens ganes de jubilar-te?
Com que m’agrada tantíssim la feina, fer classes, penso que ja em jubilaran perquè jo no ho faré. Fa més de trenta anys que treballo a la UAB i faig classes a dues facultats, a la de Ciències de l’Educació i a la de Traducció i Interpretació. No m’avorreixo gens perquè el tipus d’alumnat és molt diferent.

 

· Consideres que l’oratòria hauria de ser una competència bàsica al currículum escolar?
És una competència bàsica que no només s’hauria de  fer, sinó que s’hauria d’ensenyar. El que passa és que es fan fer exposicions orals però no s’ensenya, pas a pas, com fer-ho de manera que els alumnes quan parlin realment comuniquin, que pensin el que estan dient per no fer exposicions memorístiques, que no interessen qui les escolta.

 

· Com podem mantenir l’atenció de l’audiència?
Hi ha estratègies retòriques que el que fan és ajudar a incrementar l’atenció de l’interlocutor. Posar exemples, explicar anècdotes, una breu seqüència narrativa... Però sobretot l’entonació, que és un dels aspectes més importants de la comunicació oral. Això s’aprèn, però hi ha persones que en un discurs llarg s’expressen amb una bona entonació de manera innata. Cal marcar amb la veu allò que és més rellevant.

 

· És més important fer-nos nostre el discurs que memoritzar-lo?
Sí. S’han de pensar i endreçar les idees, i s’han de tenir paraules a l’abast perquè parlar és un procés molt ràpid. Hem de tenir un bon capital lingüístic per parlar amb fluïdesa, aquest patrimoni que ens permet traduir les idees que tenim amb paraules ajustades al que volem dir i a qui ho volem dir.  

 

· Per tant, abans de parlar, llegir.
Sí, llegir i escoltar per conèixer i per entendre el significat de les paraules, per poder-les integrar al nostre capital lingüístic.

 

· També cal tenir bons arguments.
No s’ensenya a argumentar, però és una habilitat bàsica, per defensar-se un mateix i les idees que tenim. L’eix de la comunicació és l’argumentació. Quan parlem sempre tenim una intenció comunicativa persuasiva, encara que només sigui perquè ens continuïn escoltant. Saber estructurar un discurs des del punt de vista dels arguments és bàsic. Les persones que saben argumentar tindran més possibilitats de tenir èxit a la vida.


· Però saber argumentar no vol dir tenir la raó, oi?
En absolut! La clau de l’argumentació no és tant la veritat com la versemblança, fer creïble allò que diem. La dialèctica és una partida d’escacs. Quan l’interlocutor vol guanyar la partida i és hàbil, però no té la raó, pot arribar a reduir a l’absurd l’argument de l’altra persona, de manera que la ridiculitza. D’això se’n diu fal·làcia ad hominem. Sovint l’interlocutor es queda sorprès i no sap com replicar.

 

· Els polítics catalans són bons oradors?
N’hi ha de tot. David Fernàndez de la CUP era molt bon orador, com també ho eren Carles Puigdemont i Artur Mas, que lligava molt bé idees. Miquel Iceta és molt ràpid i molt hàbil. Hi ha bons oradors, però també n’hi ha que ens costa saber realment què pensen, no comuniquen l’ànima, i això fa que siguin més difícils d’escoltar. 


· La imatge és un element més del discurs?
La imatge no és neutra i també comunica. En cada situació de la vida quotidiana decidim quina roba ens posem, quina imatge volem projectar. Les persones que vesteixen d’una manera molt informal, que aparentment no els interessa la seva imatge, això també té una intenció, encara que no en siguis conscient.

 

· En l’entorn familiar, et costa deixar una discussió penjada si creus que tens la raó?
Els de casa són uns rivals molt difícils, en saben, d’argumentar. En les relacions personals, costa molt argumentar. Quan entren en joc les emocions és molt difícil argumentar racionalment. Aleshores és millor escoltar, callar i deixar que passi. Hi ha situacions en què val més  esperar el moment adient i no fer servir paraules que després ens en penedim. 

 

 

Montserrat Vilà, Doctora de la UAB especialitzada en oratòria i comunicació

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Treballadora
Un defecte que no pots dominar?
Soc impacient
Una persona que admires?
El meu pare, de 97 anys 
Un bon comunicador?
Barack Obama
Quin plat t’agrada més?
Pa amb tomàquet i pernil 
Un llibre?
‘L’art d’ensenyar’, de Daniel Cassany
Una pel·lícula?
‘Delicious’, d’Éric Besnard
Un grup de música?
Els Manel
Una ciutat?
Barcelona
Un viatge que vulguis fer?
El Nepal
Un racó de Castellar?
La plaça Mestre Gelonch

 

Recupera l'entrevista al Connectats

Àudio
Comparteix
M'agrada
Comentaris