La més noble de les professions

El 13 de març del 2020 el professorat i els mestres van marxar a casa seguint les indicacions del govern per contenir la propagació del coronavirus. Pensaven que tornarien després de Setmana Santa, una vegada passat el confinament corresponent, però molts d’ells, a qui els tocava jubilar-se aquell any, ja no van tornar. Després d’anys de feina vocacional, no van poder acomiadar-se dels seus alumnes, de les seves aules i per aquest motiu precisament, l’acte d’homenatge al professorat i mestres jubilats entre els anys 2019 i 2022 organitzat per l’Ajuntament de Castellar prenia una especial rellevància. 

Un centenar de persones entre homenatjats i acompanyants es van reunir dimecres a la tarda a l’Auditori Municipal Miquel Pont: “Fa goig retrobar-nos tres anys i mig després, uns anys que han estat extremadament estranys, però que han servit per mostrar totes les nostres fortaleses”, va recordar Joan Creus, regidor d’Educació i encarregat d’obrir els parlaments.

Després de fer pujar una per una les persones reconegudes i de fer-los lliurament d’un dibuix d’Antoni Costa, va ser el moment d’escoltar les paraules de dos dels professors. Josep Blasco, exprofessor de l’Institut Puig de la Creu, va afirmar que la capacitat d’educar és la capacitat de transmetre valors i destreses als alumnes. “Estareu d’acord amb mi que la nostra és una de les professions més apassionants dins l’entramat de les relacions socials”. Va destacar la sort de fer la tasca en un municipi com Castellar del Vallès, on és habitual trobar-te al carrer els alumnes que han passat per les teves classes. “És un plaer comprovar que molts exalumnes són persones excel·lents, de gran qualitat humana i bons professionals. Potser en poblacions més grans aquesta constatació és més complicada, però a Castellar és complaent”. El professor, però, va aprofitar l’oportunitat per ser crític i recordar que en l’exercici de la seva professió ha hagut de viure cinc o sis plans d’educació diferents: “De vegades, elaborats amb criteris dubtosos i poc estables en el temps”. Per aquest motiu no va voler marxar sense fer una reivindicació: “La Generalitat ha de fer més exercici d’adaptació a la realitat dels centres en relació amb la seva autonomia. És una balança entre els recursos i les exigències”.

El relleu en el faristol el va agafar Xavi Carceller, exdirector de l’Escola Mestre Pla, que va iniciar el parlament reivindicant que un professor ho serà tota la seva vida, malgrat que l’edat l’obligui a allunyar-se del deure diari de fer classe. A la paraula vocació, tan arrelada a l’ofici de mestre, el Xavi li dona una volta: “Jo diria més aviat motivació per la feina i per adquirir un compromís pels alumnes”. Per a ell, com per a molts altres, el comiat –sense saber que s’estava produint- va ser agre: “La pandèmia ha estat un entrebanc molt gran. Vaig marxar el 13 de març i no vaig tornar mai més. Va ser una mica trist”.

Precisament a aquest moment va fer referència Ester Rivera, directora adjunta dels serveis territorials del Vallès Occidental del Departament d’Educació de la Generalitat. “Honora l’Ajuntament que tingui ganes de fer actes com a aquest i tenir cura de les persones. Tots els mestres es mereixen l’acte, però especialment el professorat que va tenir un tancament dramàtic. Vam partir molt per aquella promoció que es va jubilar de manera tan brusca”. Rivera, que va confessar que portava la vocació de mestra a les venes, va comparar l’educació amb l’art. “És una artesania fina, delicada, com l’orfebreria. Cada alumne és especial i li heu donat el lloc que necessitava. Els mestres veieu el que hi ha d’especial dins de cadascun d’ells i feu el possible per treure-ho”. 

La cloenda va arribar de la mà de l’alcalde de la vila, Ignasi Giménez, que va iniciar el seu parlament recordant les paraules de José Mujica en el primer discurs com a president d’Uruguai: “Educació, educació, educació i una altra vegada educació. Els governants haurien de ser obligats tots els matins a omplir pàgines escrivint 100 vegades m’he d’ocupar de l’educació, perquè en l’educació s’anticipa el rostre de la societat que vindrà”. Giménez es va adreçar als homenatjats agraint-los haver estat figures clau en el desenvolupament d’infants i joves que han passat per les seves aules: “Amb el vostre esforç diari heu treballat per aconseguir una societat més educada, comprensiva, igualitària i justa”. L’alcalde va afegir que calia donar-los les gràcies públicament. “Podeu sentir-vos orgullosos de la vostra feina. Planteu llavors per construir una societat millor i aquest és el millor reconeixement que us en podeu endur”, va concloure.

^{El retrobament era esperat després de tres anys i mig sense poder celebrar aquest acte / Q. Pascual}

De  la trentena de professors, professores i mestres que s’han jubilat entre els anys 2019 i 2022, una vintena van ser presents en l’acte de reconeixement. La resta, va excusar la seva presència, però també van ser-hi d’alguna manera: en el recull de fotografies que es van projectar.

 Així com l’inici va acollir dues interpretacions de Joan Barranca, professor de guitarra de l’Escola Municipal Torre Balada, acompanyat de l’alumne Àlex Monràs, la cloenda també va voler crear un ambient distès. Per aquest motiu, els assistents a l’acte es van desplaçar fins a la Sala Polivalent d’El Mirador, a on van poder gaudir d’un refrigeri elaborat per alumnes de l’escola d’educació especial Xaloc mentre compartien felicitacions i anècdotes viscudes, durant tants anys, a les seves estimades aules.