Marta Puig: "Dins del desastre estava feliç en veure com la gent es bolcava"

· On eres la tarda del 29 de novembre?
Estava treballant en una clínica al Vendrell, soc odontòloga, i un pacient em va dir “Tu ets de València, oi? Doncs està plovent moltíssim”. Vaig escriure al meu pare, cap a les 18.45 hores, i em va dir que allà, a Picanya, no estava plovent i que estaven tots bé. A les 19.15 h el truco i el barranc de Xiva ja anava pleníssim. 

· Vosaltres heu viscut sempre en aquesta casa. Hi havia sensació de risc?
No, i ara, ho he viscut allà tota la vida fins fa vuit anys, que vaig venir cap aquí. Sí que havíem vist el barranc ple, però no desbordar-se. Els nostres avis ens havien parlat de la riuada del Túria, però a Picanya mai havia passat res. 

· Quan comences a ser conscient del perill?
A la trucada següent ja em diu el meu pare que l’aigua està entrant al pati. Nosaltres vivim en una planta baixa i per sota hi ha dues plantes soterrades d’aparcaments. Pensant que potser hi entraria un pam d’aigua, penso en què puc tenir de valor al pàrquing i com que he estat fallera major, li dic al pare que agafi els vestits. Ell em diu que ja els havia posat a la part alta d’una llitera.

· Però no hi va entrar només un pam.
A casa va entrar metre i mig. No hi queda res. La meva família i els veïns de les plantes baixes van pujar al primer pis a esperar que acabés d’entrar l’aigua i fins les 23.30 h no van poder baixar, i és quan es van trobar el panorama, tot era fang. Tot. Mobles, electrodomèstics roba, records. Un desastre.

· En aquells moments el teu germà petit, que havia sortit, no havia arribat a casa.
Quan parlem amb ell ens diu que està a la carretera aturat. No vam saber res d’ell des de les 10 de la nit fins les 6 del matí. Es va quedar sense connexió i sense bateria. Un autobús el va portar a un refugi de Requena. 

· Com portes viure tot això des de tan lluny?
Amb molta ansietat, primer per no saber on era el meu germà, no vaig dormir gens, aquella nit. De no poder fer res i de pensar, quan marxo a València? Si totes les carreteres estan tallades, si estan incomunicats.

· I la teva família on es refugia?
A casa del meu tiet, que també viu a Picanya. I hi continuen allà, això va per llarg. Ho hem perdut tot. D’un moment per l’altre et quedes sense res. Fins i tot la roba, els han hagut de deixar.

· De seguida us vau mobilitzar. De fet, la primera iniciativa castellarenca per enviar ajuda és vostra.
La meva parella, el Carlos, que és de Castellar, va prendre la iniciativa. Em va veure molt malament i va dir, “va, Marta, què fem?”. Va preguntar a quatre grups de Whatsapp: amics, família, pàdel i futbol si volien aportar aigua, menjar... que en aquells moments era el que més falta feia. I a partir d’aquí va córrer la veu i va ser increïble. Jo no cabia en mi. Dins de tot el desastre, estava feliç de veure com la gent es bolcava i col·laborava. I divendres 1 vam marxar amb quatre furgonetes.  

· Quina és la primera impressió quan arribes?
Un paratge desolador. El poble era molt verd i ara tot és fang i canyes. A Picanya hi havia cinc ponts per comunicar-se amb Vistabella, i només en queda un. Per moltes imatges que vegis, no ets conscient fins que no estàs in situ. Primer vam descarregar les furgonetes i després vaig anar a casa. No hi havia res. Tot fang, els mobles pel mig. Em va abraçar el pare plorant i li vaig dir, “vinga, farem tot el que puguem”. Hem pogut salvar roba, la dels calaixos baixos impossible, i he pogut recuperar alguna joia de fallera. Però fotos, cap. 

· Com és començar de zero?
És la nostra pregunta des de fa 20 dies. Primer, netejar la casa, que vingui un pèrit i esperar les ajudes. Els meus pares encara estan pagant hipoteca. L’ajut urgent de la Generalitat de 6.000 € encara no ens ha arribat. Per fer-nos una idea, entre els veïns, que són 36, han de pagar 500.000 € per les destrosses en el pàrquing. Crec que anem amb pilot automàtic, amb la mentalitat de fer i sense pensar gaire. En serem conscients més endavant. La gent està esgotada físicament i mentalment. Però cal donar les gràcies. Ens han donat molt de suport.  

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Empatia
Un defecte que no pots dominar?
Tossuda
Una persona que admires?
El meu pare
La teva paraula preferida?
Resiliència
Quin plat t’agrada més?
L’arròs al forn 
Un viatge pendent
Filipines
Un llibre?
‘Cómo hacer que te pasen cosas buenas’
Un grup?
Oques Grasses
Una pel·lícula?
‘Intocable’
Un racó de Castellar?
La plaça del Mercat
Un desig?
Que tot torni a la normalitat