Maribel Barberà: "Castellar sempre ha estat amb mi en un racó del meu cor"

· Com recorda la seva infantesa i adolescència a la vila?
Els primers records són del carrer Major. En aquell temps no hi havia gaire trànsit i érem una bona colla de canalla de la mateixa edat que a la nit jugàvem al carrer mentre els pares feien la xerrada asseguts al portal o en cadires. Durant l’adolescència estava bastant ocupada estudiant, fent ballet i ajudant els meus pares a les parades de peix.

· Formava part d’alguna entitat o associació?
Sí, formava part de diverses entitats. Va ser durant la meva adolescència que se’n van formar diverses. Amb el Josep, el meu germà, vam participar en la primera Marxa Infantil de Regularitat que va organitzar el Centre Excursionista. Vaig tenir la sort de poder participar i ser part del primer equip femení de bàsquet, monitora de les primeres colònies per a infants i el principi de l’esplai i formar part del grup del jovent que ens vam apuntar al nou gimnàs municipal, amb Pere Borrell com a instructor. També, amb Teresa Berengueras, per un temps vam ser “corresponsals” de la Forja. La primera entrevista va ser, feta presencialment, a Joan Manuel Serrat... Quina proesa!

· Com era ser filla d’una parella tan coneguda i estimada al poble com ho eren els seus pares? Era conscient d’aquesta estimació o l’ha percebut amb el temps?
Els pares sempre havien sigut generosos, i d’això n’era conscient. Ha sigut durant aquestes setmanes que he passat a casa de la mare decidint què guardar, llençar o donar que he pogut veure fins a quint punt ho eren. He trobat les mostres d’agraïment de diverses organitzacions del poble, de treballadors que havien tingut i de persones que jo desconec completament.

· Quan va marxar, fa gairebé 48 anys, pensava que establiria allà la seva vida o pensava tornar?
Jo vaig marxar amb la intenció de quedar-m’hi de per vida. El meu marit, el Jordi, va rebre una oferta de feina. Vaig llegir no fa gaire que hi ha dues classes d’immigrants; els que quan arriben desfan la maleta i la deixen a les golfes per no tocar-la més i els que mai acaben de desfer-la. Definitivament, jo vaig arribar amb la intenció de deixar la maleta a les golfes.

· Als Estats Units ha desenvolupat la seva pròpia empresa. És la fundadora i presidenta de la companyia The Caswood Group, Inc. 
Vaig començar l’empresa l’any 1996. Té dos departaments: la comercialitzadora de productes farmacèutics i la selecció d’infermeres i altre de personal clínic per a hospitals, governs, escoles i altres entitats.

· Què suposa per a vostè haver aconseguit allò que deien del somni americà?
Els Estats Units em va donar les oportunitats que en aquells anys no hauria pogut tenir a Castellar. En arribar vaig aconseguir feina a la Universitat de Rochester. No solament l’horari era ideal per a una mare amb fills, sinó que la universitat em pagava els estudis i vaig fer la carrera d’econòmiques. Dos anys més tard, vaig fer el màster d’administració d’empresa (MBA), tot pagat per la Pennwalt Pharmaceuticals, l’empresa on treballava.

· Després de tants anys a Rochester, considera que encara manté el tarannà català? 
Les dues coses que teníem clares i el que no volíem de cap de les maneres és que els nostres fills perdessin la llengua catalana i l’estima a les seves arrels. El català el parlàvem a casa, i des de molt petits venien a passar els estius a Castellar. Això va fer que no se sentissin forasters, i tenir i estimar unes amistats que encara mantenen avui.

· Recentment, ha tornat a Castellar perquè la seva mare, l’estimada Lídia Sisó, ens va deixar. Com ha estat la tornada?
La tornada ha sigut dura. La mort de la mare primer i  “buidar” la casa després, on ella havia viscut més de 78 anys i tan plena de records, m’ha costat molta tristesa. 

· Tornarem a veure la Maribel Barberà per Castellar del Vallès?
Sí. Perquè Castellar  sempre ha estat amb mi en un racó del meu cor, amb totes les coses que més estimo.  

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?
Persistent
Un defecte que no pot dominar?
Impacient
Una persona que admiri?
La meva mare
La seva paraula preferida?
Respectar
Quin plat li agrada més?
La paella
Un color
Blau
Un llibre
‘El jardiner’ i ‘Ocells perduts’, de R. Tagore
Un cantant o grup?
The Beatles
Una pel·lícula?
‘Steel Magnolias’, de Herbert Ross
Un indret de Castellar?
El carrer Major
Un desig?
Gaudir d’una vellesa amb salut al costat del meu marit, Jordi, els fills i els nets