Va estudiar genètica, però des de sempre li havia cridat l’atenció el món de l’hostaleria. Després de formar-se, va estar una temporada fent sala fins que es va decidir per la cuina, concretament la partida de calents.
· Quan neix l’interès per la cuina?
Doncs va néixer bastant tard. Pensa que jo vaig entrar a la universitat, i fins que no la vaig acabar no vaig decidir posar-me a estudiar cuina. Vaig fer genètica. Al batxillerat em semblava molt interessant tot el que estava relacionat amb la biologia. Un parell d’anys abans d’acabar-la, ja m’ho vaig començar a plantejar. A més, feia anys que treballava a l’hostaleria com a cambrera. Quan vaig fer les pràctiques de la carrera, m’ho passava molt millor treballant a l’hostaleria que fent les pràctiques. I aleshores no ho vaig dubtar. Després d’estudiar cuina, em vaig passar un parell més d’anys de cambrera fins que vaig decidir fer el pas i entrar a la cuina, quan ja tenia 27 anys.
· I què et va fer decidir?
Em vaig avorrir una mica de la sala i a mi a la cuina sempre m’havia apassionat molt. Crec que no ho havia provat abans per por. Al final també sempre ha sigut un món molt exigent i una mica d’homes, desgraciadament. I al final vaig agafar forces i una mica de confiança i al mateix restaurant que treballava vaig canviar.
· I com va anar?
Va ser difícil. Vaig començar en un restaurant de Menorca, fent temporada, i les temporades a Menorca són molt llargues, fas moltes hores i és molt exigent, no pares. Aleshores anava una mica peix a la cuina, però la veritat és que m’hi vaig adaptar ràpid. Perquè ja portava el ritme de la sala.
· I què has provat dins la cuina?
Vaig començar treballant a la partida de freds. És molt diferent treballar a freds i a calents. Crec que necessites aptituds diferents per a cada partida. I jo em sentia més còmoda en els calents, i quan vaig canviar de restaurant, vaig tornar a començar a entrar als freds, però ja vaig demanar directament que em canviessin als calents i ara ja fa temps que només treballo en aquesta secció.
· Com és treballar a un restaurant amb una estrella Michelin?
El xef del Mont Bar és Fran Agudo, que va treballar amb Albert Adrià molts anys al Tickets. Així que fem una cuina bastant d’alta gastronomia i tecnoemocional, es diu. O això deia Ferran Adrià, si no m’equivoco. No és el meu tipus de cuina preferida. El dia a dia com més gaudeixo és menjar-me un fricandó, o un pa amb tomàquet i bons embotits. De manera professional, sí que m’interessa perquè toques molt producte, molt bo, moltes tècniques, veus mil maneres diferents de cuinar una sola cosa o mil maneres diferents de solucionar un problema. El meu objectiu és estar aquí molt de temps i anar pujant, però a la llarga mai tindria un restaurant així. Es nota molt la pressió de l’estrella Michelin, suposo que ja es notava abans que la tinguessin per aconseguir-la, però mantenir-la, a part que és difícil, has d’estar sempre donant el 100%. Al final, tot ha de sortir perfecte, la gent paga molts diners per venir a menjar.
· Cap a on t’agradaria avançar?
Gestionar un equip i tot això sí que m’agradaria molt. Ser cap de cuina en algun restaurant perquè aprendria coses de gestió i d’organització. Però crec que arribarà un punt que em cansaré i necessitaré treballar per a mi. I obrir alguna cosa.
· És dur treballar a l’hostaleria?
Sí, és molt dur. El més dur per a mi és no conciliar la meva vida personal amb la dels meus amics. No sempre, però la majoria de vegades treballes quan hi ha coses especials, festius, Nadal, caps de setmana... Tot això t’ho perds i és molt dur i, fins i tot, de vegades frustrant. És molt vocacional.
· I què és el que t’omple?
A mi m’encanta la feina que faig, m’agrada perquè és molt dinàmica, perquè estic tot el dia amb companys que al final acaben sent amics. Gaudeixo molt cuinant i sobretot veure que la gent gaudeix quan menja el que fas. Crec que és una feina en què no t’avorreixes mai perquè sempre estàs aprenent coses noves.
· Cuines fora de la feina?
Si la mare m’obrís la nevera, s’espantaria. No, jo no tinc gaire temps per cuinar. Et diria que gairebé sempre que cuino és perquè cuino per a algú altre. Per a mi faig més aviat assemblatge d’aliments. Però per a l’altra gent sí que cuino molt. Cuinar és la meva manera de demostrar amor i afecte.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
El sentit de l’humor
Un defecte que no pots dominar?
L’autoexigència
Una persona que admires?
La meva àvia
Quin plat t’agrada més?
El fricandó de la meva mare
Un restaurant?
Al Kostat de Jordi Vilà o el Maleducat
Un viatge pendent?
Mongòlia
Una pel·lícula?
‘Los Miserables’
Un llibre?
‘De re cibaria’ de Pere Ballester
Un músic?
Lady Gaga
Un racó de Castellar?
Qualsevol si estic amb els amics del poble
Un desig?
Obrir el meu restaurant
