Maria Carme Borrull: "Cosim, però no és només cosir. Fem patchwork per trobar-nos"

· Des de quan ets la conductora del taller de patchwork de l’Escola Nocturna?
Fa 20 anys. Vaig començar l’any 2004. A casa, des de ben petita veia la mare fent labors i a mi m’encantava. I després a les monges, quan anava a escola. Sempre m’ha agradat molt fer-ne i no ho he deixat mai. Però la meva iniciació al patchwork va ser cap a l’any 2000, quan les meves filles eren petites. Llavors vaig fer un curs a l’estiu a la botiga de Maria Carme Girbau, a una botiga que tenia al Passeig. Recordo que ella em va dir “això enganxa” i involuntàriament m’hi vaig anar formant. Una de les millors mestres que he tingut, Rosario Casanovas, era a Sant Feliu de Boada. Hi anava cada quinze dies, dues hores cap a Sant Feliu de Boada, feia dues hores de classe i tornava.

· Què és el patchwork, anomenat ‘labor de retalls’ en català?
És una forma de costura. El patch surt de l’aprofitament, surt del reciclatge. Originàriament, el patch és agafar un retallet de tela d’aquí, un retallet d’allà i cosir-los per construir alguna cosa. La meva besàvia, per exemple, feia un patch impressionant amb els pantalons del meu avi. Amb els anys ha anat canviant, en el sentit que ja no és una peça d’aprofitament, sinó que ja és una afició i és un art. Ara es fan labors molt maques, peces molt artístiques, hi ha gent que les combina amb pintura... Es fan coses molt, molt, molt creatives.

· Va arribar un moment que vas pensar que estaria bé transmetre el que havies après.
Jo ja coneixia Rosa Maria Riera, que juntament amb la Júlia llavors portaven l’Escola Nocturna. Un dia que me la vaig trobar li vaig dir: “Rosa Maria, m’agradaria fer això”, i al cap d’uns dies em va dir, ja tens aula a l’escola, quan vulguis pots començar.

· I ho has compaginat amb la teva feina durant aquests anys.
Jo soc interiorista de professió. Durant molts anys he dissenyat habitatges, en els últims anys sobretot cuines. He dibuixat molt a la feina, i també amb el patch i totes dues coses tenen en comú el vessant artístic.

· No t’agrada, però, dir que ets la professora.
Jo soc la persona que condueixo el taller, per ser professora has de tenir una titulació. El que fem és compartir. Jo ensenyo el que sé, aconsello i també aprenc d’elles. Jo els dic: “A mi no m’enganyeu, no veniu a cosir, veniu a compartir”.  Cosim, però no és només cosir. I és que fem patchwork per trobar-nos, per compartir una estona, mentre cosim ens expliquem, ens escoltem, deixem anar coses, agafem d’altres, aquí venim a això. 

· Quantes alumnes tens?
Normalment, són unes 25 persones repartides en els diferents horaris. Fem tres matins (dimarts, dimecres i dijous) i dues tardes (dimarts i dimecres). Jo procuro tenir només 6 persones a cada taller. Al matí hi ha un grup molt cohesionat i la resta, van entrant i sortint perquè la vida va variant, depèn de les circumstàncies de cadascú. De mitjana, fan dues labors cada alumna. L’ambient és genial. És que aquí no es ve per obligació, es ve per gust. Si hi ha algú que té un mal dia i li serveix per distreure’s, fenomenal. I jo m’ho passo molt bé, empatitzo molt. Vaig començar amb un dia a la setmana i ara hi vinc tres. 

· Quina valoració fas després de 20 anys?
N’estic molt contenta. He pogut ensenyar, però és que elles m’han ensenyat tant, a mi. M’emporto molt i molt amb l’aprenentatge i amb la part emocional de totes les persones que he conegut i que encara conec, que m’han enriquit tant a tots els nivells. Si he pogut ajudar una persona que hagi tingut una estona de felicitat o que cosir l’hagi ajudat a casa, a estar distreta a no pensar en altres coses... ja em fa feliç aquest intercanvi tan positiu.

· Aquest setembre feu una exposició.
Des que vam començar vaig pensar a dissenyar un quilt a l’inici de curs (una mena de cobrellit) i cosir-lo entre totes. Al final del curs, el sortegem entre les alumnes. Hem fet un per any i ara els he demanat tots a les propietàries i farem una exposició titulada Tot al 20, a l’Espai Sales d’El Mirador, del 16 al 27 de setembre, per mostrar a la ciutadania tot el que hem fet durant aquests anys. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Constant
Un defecte que no pots dominar?
Exigent amb mi mateixa
Una persona que admires?
Les meves filles
Quin plat t’agrada més? 
Truita de patata del meu marit
Una paraula?
Bonica
Un viatge pendent? 
El Japó
Una pel·lícula?
‘Somriures i llàgrimes´
Un llibre? 
Els contes ‘pop-up’
Un cantant? 
Michael Bublé
Un racó de Castellar? 
El Puig de la Creu
Un desig?
Molts anys d’Escola Nocturna