Va ser durant molts anys president de l’Associació de Veïns de Sant Feliu del Racó. Actualment és patró de la Fundació Vincle, president de Valrà Finances SL i administrador de Montat Finances SL. És una veu a tenir en compte amb l’OPA del BBVA a Banc Sabadell, institució que va fundar el seu pare i de la qual va ser-ne directiu
· La família Monràs va ser una de les grans accionistes del Banc Sabadell fins al 2006...
Sí. Jo vaig plegar abans, l’1 de maig de 2002. El meu pare, Francesc Monràs Ustrell, va estar-hi 57 anys fins que va morir el 1977 quan era conseller delegat. Ell, de fet, el 1921 va denunciar les males arts del Banc de Sabadell perquè portava la comptabilitat i va veure que l’estaven enganyant. Gràcies a això i també perquè va escriure què s’havia de fer per recuperar el Banc de Sabadell, el van posar de secretari del consell d’administració. Ell va fer l’expansió del banc el 1965 i va aconseguir la certificació AAA. Era un banc solvent fins que va començar la baixada.
· Què va passar?
Aleshores jo era secretari general del Banc i abans havia estat director general adjunt. Vaig dir-li a Josep Oliu, ara l’actual president, que no comprés bancs que no anessin bé. El banc era AAA i havia anat bé a base d’anar creixent segons el nostre model estratègic de creixement. No havíem de comprar bancs que estaven en crisi. Si comprem, més val que creixem on creiem que hi ha negoci, vaig dir. També vaig dir que tindríem sucursals dobles, que hauríem de tancar i fer fora gent, que ens costaria diners. No em van fer cas, tot i que el pare Oliu sí que me’n feia, i vaig plegar. Vaig dibuixar un pla estratègic, i el Consell no me’l va aprovar. Deia bàsicament que s’havia de fer banca d’empreses, banca privada i banca de gestió de gent que tenia diners. I de la banca comercial, la minorista, només s’havia de tenir una sucursal a cada ciutat mitjana o gran i prou. I que Internet ja faria la funció.
· El Banc de Sabadell de 2024 s’ha quedat empetitit?
Aquí es barreja el que se’n diu intel·ligència emocional amb la intel·ligència racional. L’emocional m’emprenya perquè soc client del banc de tota la vida i n’he estat alt directiu i em sabria molt greu que el BBVA es quedés amb el Sabadell. Crec que és molt probable que això passi. A mi m’agradaria molt que el Sabadell continués, que s’enfoqués bé la seva estratègia, que continués sent un banc català, que deixés d’estar a Alacant i que la seva seu central tornés a sempre on havia d’estar, que és a Catalunya [la seva seu social s’hi va traslladar el 5 d’octubre de 2017 després del referèndum de l’1 d’octubre i del fet que algunes empreses estatals retiressin els dipòsits]. I que continués sent un banc enfocat a la petita i mitjana empresa, a la recerca i a la investigació.
· La història entre el BBVA i el Sabadell és la del peix gros que es menja en aquest cas el peix mitjà?
El problema que tinc és que fa anys que no estic a la direcció. I la família Monràs, que havia arribat a tenir el 3,03% del banc, vam veure que l’entitat començava a tenir un enfocament que no ens agradava i vam anar venent les accions. Només ens vam quedar una part testimonial. Crec que continua sent veritat allò que dic, que el Banc de Sabadell s’equivoca tenint tantes oficines. Jo potser em vaig equivocar en una cosa: em vaig avançar quinze anys.
· Era una mica un visionari?
Sí, que la va encertar. Com que estava a dalt de tot de relació amb Madrid, Estats Units i Regne Unit i em feia amb la gent de més nivell, potser m’anticipava. L’estratègia la feia bé, però la tàctica, el moment i el pla d’acció no els feia prou bé. El meu desig que allò passaria feia que pogués realitzar coses abans d’hora. Però el Banc Sabadell es va equivocar al revès: no va fer res. Va entrar com accionistes l’Isak Andic de Mango o el propietari de Pinturas Titán, Joaquim Folch-Rusiñol, i es va transformar el consell d’administració. Els Monràs vam marxar perquè, tot i tenir moltes accions, no podíem gestionar res. És el nostre banc, però la confiança total no la hi tenim.
· Què serà de la banca en el futur?
La banca es va fent cada vegada un conglomerat més grans i amb menys nombre d’entitats. El problema de la banca és que té moltes despeses d’estructura.S’ha de desenvolupar totes les plataformes d’Internet i mantenir oficines on no hi ha caixers amb gent que tingui capacitat. Cal primar la qualitat, no la quantitat. Però això costa molt de fer entendre als empleats, perquè consideren que potser poden ser acomiadats. Tot i això, crec que el sector evolucionarà cap a menys bancs, però que aquests seran més grossos. Si els ingressos totals et creixen, però vas tenint una estructura que es menja aquests ingressos, no et queda marge d’explotació. No té sentit tenir tanta estructura. Has d’anar al revés: tenir menys estructura, més qualificada. I esperar, perquè d’aquí deu o quinze anys, la banca serà un sector tocat de mort tret de la banca que dona servei a les petites i mitjanes empreses, recollint diners i deixant-ne. La banca ha de ser el motor de desenvolupament de les empreses que han de tenir capital i reserves, però també crèdits per poder crèixer.
· Ha parlat amb altres petits accionistes sobre l’OPA?
No n’he parlat. Soc excursionista i quan vaig a caminar, molts em pregunten que què han de fer. Els dic que vaig marxar el 2002 i la família va vendre les accions el 2006. D’això ja en fa catorze anys. Els demano que no em preguntin el que ja no sé.