Laura García Barcia: "El mercuri que s’acumula a les aletes de tauró és neurotòxic "

· Quan i per què vas fer les maletes cap a Miami?
Era el curs 2016- 2017, que era el meu últim any de carrera a la UAB. A Espanya no hi ha grau de biologia marina, sinó de ciències del mar, que no és exactament el mateix. La millor opció és fer el grau de biologia ambiental, i després fer un Erasmus o un programa d’intercanvi en una universitat en què puguis fer optatives de biologia marina. Vaig triar Miami perquè volia estudiar els taurons, i aquí a Florida n’hi ha molts. Aquí he pogut fer classes com busseig científic o sortir en una campanya oceanogràfica d’una setmana.  Durant les pràctiques també vaig poder posar càmeres en taurons o tortugues per estudiar-ne el comportament. L’experiència em va fer decidir-me a estudiar un doctorat . 

· Un doctorat per protegir els taurons i frenar-ne el consum.
És el meu tercer any de doctorat, i treballo al Predatory Ecology and Conservation Lab. El meu grup de recerca estudia taurons i peixos grans com la tonyina o el peix espasa. Ara bé, en l’àmbit de l’ecologia, al laboratori tenim estudiants que investiguen la fisiologia i l’estrès de la captura d’aquests animals quan se’ls pesca. Quant a conservació, hi ha estudiants que el que intenten és reduir la demanda de productes de tauró, que és el meu camp. També tenim una branca al laboratori que treballa en zones en què la pesca és artesanal, per intentar que els pescadors canviïn cap a un model més turístic o cap a una pesca més sostenible d’aquests animals.

· En què s’ha traduït la recerca?
Té dos grans blocs: el primer és a Florida i el segon és a Hong Kong. A Florida estem utilitzant taurons brau com a espècie i model per entendre com el seu comportament o canvis en l’alimentació o el tipus d’hàbitat afecten en l’acumulació de mercuri. Això és important perquè els taurons, com estan al cim de l’escala alimentària, tenen tendència a acumular uns nivells de mercuri i altres contaminants molts alts. Els podem utilitzar com a bioindicadors de zones en què hi ha molta contaminació a l’aigua, i això també afecta altres espècies.  

· I a Hong Kong estudies les aletes que es consumeixen, oi?
La meva feina a Hong Kong se centra a intentar reduir la demanda d’aletes de tauró per part dels consumidors. L’aleta de tauró és un producte que s’utilitza per fer sopa. És un producte que a Àsia s’ha consumit durant segles i com era un animal molt difícil de trobar i de pescar, té una associació cultural molt forta amb l’estatus econòmic de la persona que ofereix la sopa d’aleta de tauró. En campanyes anteriors que hem fet amb diverses associacions a Hong Kong hem intentat explicar que els taurons són espècies que estan en declivi, que les seves poblacions s’estan sobrepescant, i que per tant s’haurien d’intentar protegir.  És un missatge que ha calat en les noves generacions però no en les que tenen poder adquisitiu, que no estan interessades a protegir els nostres oceans. És aquí on entra el meu projecte. Em dedico a analitzar les aletes de tauró que es venen al mercat de Hong Kong,  i que ens envien. Comprovo els nivells de mercuri que tenen per tal de poder explicar a la població que no s’hauria de consumir tauró no només perquè són espècies molt importants pels nostres oceans sinó perquè no és bo per a la salut. La presència de mercuri a les aletes és molt elevada.

· Com ens afecta el mercuri?
Hi ha diversos tipus de mercuri, i el que s’acumula en els peixos és el metilmercuri, que és un producte neurotòxic.  Si ens hi exposem de manera crònica, en adults pot afectar la visió perifèrica o la coordinació. També podem tenir pèrdues de parla o d’oïda, o problemes per caminar. Sobretot ens preocupa el consum en dones embarassades perquè els fills poden néixer amb paràlisi, problemes a la parla, i altres afectacions neurològiques. El nostre estudi mostra que, en el cas de Hong Kong, les aletes de tauró tenen una mitjana de sis a deu vegades més mercuri del que permet la normativa.  A Europa, aquest llindar és més alt i s’hauria de revisar. És un producte que no s’hauria de consumir.

· A la teva recerca constates que Espanya és el segon país del món que exporta més aletes de tauró. 
Sí, cap a Hong Kong, que és el centre global on es reben i es processen les aletes. Però la majoria no es pesquen al Mediterrani sinó a l’Atlàntic. Els nostres vaixells surten de Galícia o de Portugal. Al Mediterrani tenim una cinquantena d’espècies de tauró. El que normalment es pesca des d’Espanya i s’envia a Hong Kong també és present al Mediterrani, i és el tauró blau o la tintorera, i el marraix. Tenim molts taurons, al Mediterrani, com els taurons blancs, i és meravellós. Tanmateix, la població de taurons s’ha reduït molt per la sobrepesca. 

· Com has viscut la crisi del coronavirus des de Miami?
D’una manera molt semblant a com l’heu viscut a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però amb la diferència que no tenim sanitat pública tot i que els tests són de franc. La meva germana també viu als EUA, i hem pogut veure com es gestionava la Covid-19 a Catalunya i Espanya, cosa que ens va permetre saber què passaria aquí. Sembla que aviat podré tornar al mar!