"La passió d'escriure m'ha acompanyat sempre"

El castellarenc Pere Herrero acaba de presentar el seu primer llibre, titulat 'Los días hábiles', un volum que inclou 132 micorelats i que s'acompanya amb fotografies de Josep Vilaplana, amic i company de feina de l'escriptor. Herrero manifesta que "la passió d'escriure m'ha acompanyat sempre, primer ho vaig intentar amb la poesia, però no me'n vaig sortir, i l'any 2006 em vaig atrevir amb el microrelat, que és un gènere on m'hi sento còmode".

Pere Herrero és llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Central de Barcelona, tot i que ha exercit professionalment al departament de recursos humans d'una entitat bancària. El seu llenguatge és irònic, amant de la paròdia i "m'agrada la revisió humorística de temes seriosos". L'any 2008 va guanyar el Concurs Nacional de Relats a Montcada i Reixac. "Aquest premi em va encoratjar a classificar els relats que ja tenia, a fer una compliació que tingués sentit", explica Herrero.
I així va néixer 'Los días hábiles', un llibre que s'estructura a partir del calendari romà, "que dedicava cada dia de la setmana a un Déu diferent", afegeix.

Aquesta classificació ha anat molt bé a l'autor per encaixar-hi els relats. Ha estat 8 anys fins a tenir-lo llest. 'Los días hábiles' té set capítols: dilluns, dedicat a la lluna i on s'inclouen els relats de seducció, romàntics; dimarts, on tot acaba malament, perquè s'hi reflecteix Mart, el Déu de la guerra, amb relats amb uns protagonistes que tenen accidents o que estan a punt de morir; dimecres, a partir del Déu Mercuri, el déu de l'intercanvi, "hi ha relats de viatges, de relacions humanes singulars, fins i tot algun relat d'històries laborals"; al dijous s'hi troben els relats relacionats amb el Déu Júpiter, són violents, contestataris, de denúncia social i política; divendres, al voltant del Déu Venus, hi ha relats de parelles que es trenquen, d'amants furtius, "és un dia per a la transgressió i és luxuriós"; Dissabte inclou relats on la gent es mor, però no com a fatalitat sinó com a part de la vida, per exemple, "hi ha un conte dedicat al parxís, relats dedicats a l'esport, derrota esportiva, etc", comenta Herrero.

El llibre 'Los días hábiles' neix de l'observació. S'acompanya de les fotografies de Josep Vilaplana, que també parteix de l'observació de la imatge, "de la foto de l'instant". Passa una cosa semblant amb la inspiració literària, "perquè has d'aprofitar l'instant de la inspiració". Vilaplana i Herrero tenen un llenguatge comú, perquè ambdós busquen la ironia, els personatges urbans i les situacions domèstiques. "Posem en paral·lel el seu llenguatge d'imatge i el meu llenguatge de paraula". En tot cas, no tots els relats tenen imatge, ni les imatges s'han fet pensant en un relat concret. Cadascú ha fet la feina separadament.

El llibre de Pere Herrero es pot trobar a la Llibreria Nobel. L'ha presentat a Barcelona i Andorra i té previst presentar-lo a la tardor a Madrid. "Però no sé cap a on seguirà, de moment, tot és una sorpresa, per exemple, aquesta entrevista que em feu". Herrero és un home inquiet i és per això que, segurament, ha escrit el llibre. "L'art, en qualsevol de les seves manifestacions, és una necessitat d'expressar-se".