Juliol marca el ritme

La definició de ballar és tan estricta que no fa justícia al verb. “Executar una successió regulada de passos, de salts, de posicions, al so d’una música”. Ballar és molt més. És  comunicar, és celebrar, és sentir i expressar. La peculiaritat de l’art de ballar és que no és gens restrictiva, de balls i de moviments, n’hi ha per a tothom. I de propostes, a Castellar al juliol també n’hi ha per a tothom. Si més no, com a mínim, tres ritmes ben diferents gràcies a les propostes de les Nits d’Estiu. 

Cada dijous, a partir de les 21.30, la sardana és la protagonista a la plaça d’El Mirador. Les tirades de curts i llargs es dibuixen al compàs del flabiol o la tenora. Tere Pujol balla sardanes des dels tres anys, des dels sis en colla. Tota una vida participant en competicions, aplecs i audicions. “Hi ha sardanes que quan les sento em fan posar la pell de gallina. Ho porto dins”, diu la balladora.

Joan Ventura, a més de l’organitzador de les audicions com a president de l’entitat Amics de la Sardana de Castellar, també és ballador, des dels 15 anys. “A mi m’aporta, a banda  que és la música nostra, conèixer gent, perquè la sardana és lliure per entrar”. I és que una de les característiques de la dansa popular catalana és precisament això, que no és un ball excloent. No hi ha cap nombre concret de balladors, les pot ballar tothom qui ho desitgi i els balladors no cal que tinguin parella per poder entrar en una rotllana. A més, poden entrar-hi en qualsevol moment de la sardana. “Ballar sardanes em brinda un estat de salut millor, satisfacció, gaudir de la música i amistat, perquè ja tenim una tribu d’anar a les ballades de per aquí al voltant”, confessa Joan Freixa, que balla sardanes des que es va jubilar fa set anys.

^{Un moment de l'actuació de la Cobla Jovenívola de Sabadell / C. D.} 

Ritmes caribenys
El mateix dia, dijous, però una hora abans i en una altra plaça, a la de Catalunya, els compassos que sonen són ben diferents: la salsa i la bachata. Ja fa molts anys que els professors Vicenç Bellmunt i Pepi Raya ofereixen classes d’iniciació a aquests dos balls obertes a tothom, tant als que ja en saben com als que comencen de zero. “Fem mitja hora de bachata i una de salsa i sembla que a la gent li agrada molt perquè sempre s’omple. Cada vegada hi ha més demanda d’aquests balls. Venen de tot arreu, no només són de Castellar”, diu Bellmunt.  

Un dels assidus és Francisco Gil, que practica salsa i bachata des de fa sis anys. “Ho passem bé, coneixem gent i fas esport. A mi ballar m’aporta estar en forma i distreure’m, i és un ambient sa, on hi ha molt de respecte. I vull animar els homes perquè som més reticents”.

^{Classes de salsa i bachata a la plaça de Catalunya obertes a tothom / C. D.}  

Tot i que la salsa i la bachata es ballen en parella, en aquestes classes i a les trobades socials es fomenta el canvi, és molt natural treure a ballar algú que no coneixes. Així, el Francisco, tot i que té la seva parella habitual pot acabar ballant, per exemple, amb Mayka Cano, també participant de les Nits d’Estiu: “Jo ballo de tot: salsa, bachata, kizomba, sevillanes... de vegades en aquestes classes haig de fer el rol d’home perquè en falten”.

La dansa dels suburbis
I de l’Amèrica Central baixem a l’Amèrica del Sud, concretament a la conca del Río de la Plata, entre les ciutats de Buenos Aires i Montevideo, on va néixer el tango. Per sort, per gaudir-lo, no cal anar tan lluny, n’hi ha prou amb apropar-se cada dimarts a Cal Calissó i gaudir de la milonga que organitza l’entitat Sabadell Tango. “Nosaltres organitzem diferents trobades a Castellar, però dins de les Nits d’Estiu és el segon any i n’estem molt contents. Castellar i el Calissó ens acullen sempre molt bé”, assegura el seu president, Rafael Medina, que precisament és castellarenc. Per a ell, que fa 30 anys que balla, el tango és una filosofia de vida. “És saber compartir, saber donar i rebre, comunicar-te. És un diàleg entre dues persones que ballen en una pista. De fet, no cal saber idiomes. Viatges a qualsevol lloc del món i pots ballar tango amb una altra persona sense necessitat d’intercanviar una paraula”. El tango, conclou Medina, és un llenguatge en si. 

^{Ballada de tangos i milongues a Cal Calissó de bracet de Sabadell Tango / C. D.}