A7R06829_1440x961
Judith Jiménez, capitana del Sènior Femení del Club Bàsquet Castellar  Quim Pascual
24/05/2024 Actualitat
Judith Jiménez: "Hem de valorar que hem estat 22 jornades consecutives guanyant"

És una de les capitanes que va portar el femení del CBC a l’ascens a Primera Territorial. Està cursant l’últim any del grau de treball social a l’URL, en fa les pràctiques i treballa en un pis amb persones amb diversitat funcional

Jaume Clapés Solé

· Com vas viure l’ascens? 
Hi havia nervis, ens hauria agradat donar la nostra millor versió, però a nivell d’anotació no vam estar encertades. Se’ns destaca en defensa i vam aconseguir que l’equip contrari no anotes més de 27 punts. Som un equip que treballem en defensa i a partir de defensar ataquem bé. És un ascens agredolç perquè sempre vols ser el primer classificat. A Vilassar [el partit anterior] vam tenir mala sort o elles van ser superiors i per sort teníem la segona oportunitat per ascendir i és un repte, de cara  a la temporada que ve, ascendir a Tercera Catalana. Estem contentes amb l’ascens i la progressió. I hem de valorar que hem estat 22 jornades consecutives guanyant durant la temporada, és molt complicat, n’estem molt contentes. Estic molt agraïda al públic que ens va venir a animar al partit i al club per la mobilització.

 

· Com entra el bàsquet a la teva vida?
La meva mare havia jugat a bàsquet, al club parroquial. En va formar part durant dos anys. A casa meva el bàsquet sempre ha estat present. Era una nena moguda i volia fer futbol, però en aquell moment no tenia tanta presència a Castellar, i el bàsquet sí. Amb 6 o 7 anys m’hi vaig apuntar, i fins ara. Estic molt contenta de formar-ne part. M’ha donat moltes coses bones. M’ha agradat compartir-ho amb la mare i amb el meu germà que també juga a bàsquet. M’ha aportat molt.  

 

· Com és ser capitana?
Les capitanies s’escullen entre les companyes. Som tres capitanes escollides pel mateix equip, n’estic molt contenta. A vegades es tracta de fer d’intermediària entre l’entrenador i les jugadores, però qualsevol jugadora es pot comunicar amb l’entrenador i a l’inrevés. Formo part de l’equip i em sento una jugadora més. No ha sigut gens difícil gestionar l’equip i hem estat bé amb Xavi Revilla, l’entrenador. Ha sigut molt accessible per comunicar-nos-hi, tant per les jugadores com per mi i les altres capitanes, Ariadna Rocavert i Gemma Carreras.

 

· Què és el més satisfactori del bàsquet?
M’agrada perquè m’ajuda a desconnectar. Jugant t’oblides dels problemes, a vegades no s’aconsegueix perquè som persones i no sempre es pot,  la major part de les vegades sí. És un espai per gaudir, competeixes amb companyes i amigues. És un moment per dedicar a l’entorn social. L’entorn social que m’ha aportat i que encara conservo és una cosa que em fa sentir afortunada. És el meu grup d’amigues que hem compartit molts anys de bàsquet des de l’època de formació fins als 17 anys i que encara segueix.

 

· Com compagines el bàsquet amb la teva vida diària? 
Aquesta temporada han estat dos entrenaments a la setmana i els partits, més algun entrenament extra per preparar els partits. M’ha anat bé, aquest volum d’entrenaments, perquè faig moltes coses. Estic treballant en un pis amb persones amb diversitat funcional, estic estudiant a la universitat de manera presencial treball social i faig pràctiques al CAP de Ca n’Oriac de Sabadell. I abans feia pàdel un dia a la setmana, però em vaig lesionar el turmell i ho vaig haver de deixar.

 

· Com veus el teu futur a llarg termini al món del bàsquet?
Si voldré estar participant de manera activa d’aquest esport? Molt probablement. No sé si a nivell competició, però en l’àmbit d’un social de bàsquet, sí. Com a entrenadora vaig estar uns quants anys i ja he passat l’etapa, ara amb la feina és inviable. No dic que no m’agradaria perquè m’ho passo molt bé. I seguidora ho seré sempre.

 

· Com és la feina al pis amb persones amb diversitat funcional? 
M’agrada ajudar o acompanyar les persones, i són persones molt agraïdes. Com tots tenen mals dies i hi ha dies moguts, que són més durs, però com a totes les professions. Tinc la sort de formar part d’un equip d’educadores molt bo. M’ho passo bé. De fet, van venir al partit de l’ascens i s’ho van passar molt bé. Les companyes em van dir que estaven molt contentes per veure’m guanyar i celebrar-ho. Em va fer especial il·lusió que vinguessin. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
L’alegria 
Un defecte que no pots dominar?
La impulsivitat
Una persona que admires?
La iaia Carme
La teva paraula preferida?
Llibertat
Quin plat t’agrada més?
La lasanya
Una jugadora de bàsquet?
Laia Palau 
Un llibre?
‘El despertar del ángel’ de Sergio García
Un grup?
Oques Grasses
Una pel·lícula?
‘Coach Carter’ de Thomas Carter
Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu
Un desig?
Que hi hagi pau i tranquil·litat

Comparteix
M'agrada
Comentaris