José María Callealta Madrazo: "L’edat la tenim al carnet d’identitat, però al cap no"

· Vas néixer a Cadis, però als 18 ja vas anar a viure a Sevilla...
La ciutat que a mi m’identifica, on jo m’identifico, és Sevilla. Des de molt jovenet agafava la bicicleta quan tenia tretze o catorze anys i m’anava a la punta de l’espigó de Cadis. I deixava volar la imaginació i em veia agafant un tren i marxant a una altra ciutat. No havia de ser necessàriament Sevilla, és clar. Llavors, quan va arribar l’hora d’estudiar la carrera, vaig buscar-ne una que no es fes a Cadis.

· I vas triar teologia a Sevilla? 
La ciutat em va embruixar i, de fet, encara en segueixo embruixat. Després em vaig adonar que amb teologia no hi havia sortida. Jo no volia ser professor de religió. Ni tampoc volia ser capellà, és clar. Llavors, l’any següent, em vaig ficar a l’Escola de Magisteri de Sevilla, vaig fer filologia, però continuava fent teologia per lliure. Al final tinc el títol de professor de religió i filologia romànica.

· Vas acabar de professor a Sevilla.
Vaig estar gairebé divuit anys fent de professor de llengua i literatura castellana a la mateixa Sevilla. No em vaig moure del centre, al carrer Feria, al barri de la Macarena. Més tard, vaig viure un seguit de canvis, em vaig matricular per lliure a la Complutense de Madrid per fer logopèdia i vaig obrir una consulta a Sevilla amb una noia que era psicòloga. M’estava divorciant i em vaig enamorar d’una persona catalana. Catalunya ja m’atreia perquè, aleshores, era com l’avantguarda per a moltes coses.

· I vens a Catalunya?
Sí, perquè vaig aprovar una oposició per entrar a l’Escola Municipal d’Educació Especial El Pi de Terrassa com a logopeda. Llavors va sortir una plaça a Rubí, que era d’educació especial per a l’empresa municipal Font del Ferro. Em van dir que em donaven la plaça però quan vaig venir, em van dir que el meu perfil s’ajustava més al servei d’atenció als joves. A Rubí estava encantat, perquè em deixaven fer. Vaig estar-m’hi uns 30 anys.

 · I cada dia de Sant Feliu del Racó fins a Rubí.
Sí, cada dia. I de vegades sense horari, eh? Perquè quan portàvem els vermuts del barri del Pinar i Ca n’Oriol de Rubí eren els diumenges. Jo treballava fins i tot els diumenges. Perquè volia, eh? I a més era fantàstic, perquè després cada hora treballada comptava com a dues i em podia agafar vacances després. Perquè una altra cosa és que soc molt viatger.

 · Deus tenir un mapamundi a casa ple de xinxetes... 
Sí, el tinc gairebé ple. D’Austràlia no conec res, ni de Nova Zelanda. Ni tampoc del Japó, les Filipines i les illes del voltant. He viatjat des de molt jove. Espanya amb vint anys i escaig ja me la coneixia tota sencera. I després per feina, perquè després amb la meva parella vam muntar botigues de roba a Sabadell, Platja d’Aro i Sitges. I llavors cada mes viatjàvem a Itàlia i després ho veníem aquí. 

· I Sevilla sempre al cor. 
Sí, i tant. El 5 d’abril vaig participar com a natzarè a la Setmana Santa amb la confraria de Santa Marta. Hi vaig descalç, no parlem i no sortim ni per fer pipí. Fa 50 anys que hi participo.

· I com és la vida de jubilat? 
Pensava que m’enyoraria. No saps la tranquil·litat que tinc ara: no tinc rellotge ni calendari. 

· Potser hauràs de deixar alguna cosa?
Mira, vaig a classes de pintura, d’alumne. Després faig el club de lectura, els jocs de taula... Cuido les plantes del meu jardí, porto i vaig a buscar els nets al col·legi. I cada dia camino i llegeixo.

 · Ets consideres un avi jove? 
Sí. Això ha canviat. Els avis d’avui no són els avis de fa temps. Quan jo veia una persona de 70 anys era més que un avi, era un vell. L’edat la tenim al carnet però al cap no. Per això un casal d’avis avui dia no pot ser com era fa 20 anys. El nivell cultural de tothom ha pujat, la gent ha viatjat més i llegeix més. Cal buscar coses noves per fer amb les persones grans. Si es vol que participin, és clar, perquè la gent gran ara ja té poder per muntar-se coses sola, saps? I a més té moltes coses per aportar. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Empàtic
Un defecte que no pots dominar?
El que no domino, ho dissimulo
Una persona que admires?
A tots els que em desperten emoció
La teva paraula preferida?
Família i amistat
Quin plat t’agrada més?
Tots el que siguin amb cullera
Un color
Blau marí
Una pel·lícula?
‘Cinema Paradiso’
Un llibre?
‘Cien años de soledad’
Una cançó?
“Caruso”, de Lucio Dalla
Un racó de Castellar?
Tot el que té a veure amb la vídua Tolrà
Un desig?
Ser ciutadà del món