Joan Mumbardó: "La gent arriba entusiasmada a les conferències de L’Aula"

· Per què vas decidir apuntar-te a L’Aula d’Extensió Universitària?
Vaig prendre la decisió d’apuntar-me a la junta de L’Aula. Un amic que havia estat company de feina a la “vidriera” havia estat membre de la junta durant molts anys. Quan ho va deixar, jo em vaig jubilar, i em va proposar de formar-ne part perquè pensava que hi podria aportar molt i que hi estaria molt bé. Això va ser l’octubre del 2021. A la junta m’ocupo de buscar i portar conferenciants d’un vessant més tècnic, i de la publicació física de paper com el tríptic, el llibret, la informació de L’Aula... 

· Quins diries que són els punts forts de l’entitat?
És realment interessant. Els dimarts, quan es fan les conferències, veiem que la gent arriba entusiasmada. Portar algú a L’Aula no és difícil. El que té mèrit és portar-los una setmana darrere l’altra, el compromís setmanal, aplegar 250 persones tant a les conferències com les activitats exteriors com les sortides culturals. Se superen sistemàticament les previsions, i sempre en som més. Això vol dir que la gent està contenta amb el servei que rep de L’Aula. 

· De fet, amb alguna conferència heu omplert tot l’Auditori.
És difícil d’omplir, sobretot després de la pandèmia. Hem vist una recuperació de participants a partir del 2021 i fins al 2024. Abans de la pandèmia potser venien habitualment prop de 300 persones. Vam tornar amb 170, i ara estem al voltant de les 230 persones cada conferència. 

· En destacaries alguna xerrada?
La conferència sobre els canals d’Urgell. Em va agradar especialment.

· Creus que l’expertesa i experiència de la vostra generació es valora socialment?
Em vaig jubilar fa tres anys, i en tinc 66. Arribar a la jubilació avui en dia és una cosa molt especial. S’arriba amb plenitud intel·lectual i física, i amb autonomia total, a punt per engegar un projecte nou que pot durar 25 o 30 anys més. Veig un entorn molt favorable de respecte i estimació pels jubilats, per la gent gran.

· Vas treballar molts anys a la Fàbrica del Vidre. Quin record tens d’aquesta etapa?
Hi vaig arribar a principis del 85, ara farà 40 anys. Vivia a Barcelona però vaig venir a viure a Castellar per raons tècniques. Va ser fabulós. Vaig treballar-hi durant 16 anys. Va ser l’experiència professional més important de la meva vida. Em vaig trobar amb una fàbrica amb tots els ingredients que pot tenir la part tècnica perquè un enginyer com jo pogués desenvolupar la seva carrera. Vaig treballar amb molt bona gent i un molt bon entorn, i vaig aprendre molt. Vaig sortir-ne amb 40 anys i amb molta confiança per la feina ben feta. Després vaig passar al món del ferrocarril. Dissenyàvem l’interior de trens: des de rodalies, a tramvia, metro o alta velocitat.

· A banda de L’Aula, a què dediques el teu temps lliure?
M’agrada molt fer esport, i també portar la casa i fer classes particulars, que encara en faig. També gaudeixo molt preparant sortides per la muntanya i fent de guia a amics d’aquí i d’allà, d’ara i d’abans, i parents. Porto gent a fer excursions, de baixa muntanya, de mitjana muntanya o passejades. És el que més em motiva avui en dia, però a l’hivern s’ha de ser prudent amb els cims. A l’estiu fem travesses pels Pirineus amb els amics. He fet cims de 3.000 però la meva fita ha estat un 4.000, el Tubkal, al nord d’Àfrica. El vaig fer fa tres anys. No deixa de ser com pujar la Mola, però amb 3.000 metres més. Es pot desmitificar. És una passejada més llarga.

· I com et prepares?
La preparació és continuada, tota la vida, sense parar d’entrenar i viure en forma. Cada matí faig la volta de Can Casamada, que són uns cinc quilòmetres, i a la tarda surto a córrer a la Vall d’Horta, la Torre Marimon o el Puig de la Creu, i si s’escau, un cop a la setmana agafo la bicicleta per anar a Sant Feliu, Sant Llorenç o la Salut. Recomano a tothom fer la travessa circular del Parc Nacional d’Aigüestortes, els Carros de Foc. Sis dies, sis refugis, i no baixes dels 2.000 metres. Allà dalt t’oblides de tot el que passa a baix. Arribes a viure en comunió amb la muntanya. Caminar, menjar, riure amb els companys i descansar. És una vivència inoblidable. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc molt actiu
Un defecte que no pots dominar?
Vaig una mica accelerat 
Una persona que admires?
La meva mare 
Quin plat t’agrada més?
Arròs caldós 
Un músic?
Leonard Cohen
Una pel·lícula?
‘Top Gun’
Un llibre?
‘Calaveres atònites’, de Jesús Moncada 
Una ciutat?
Londres 
Un viatge pendent?
La Gomera
Un racó de Castellar?
El turó del Castelló 
Un desig? 
Que l’ésser humà fora més bo