Ignasi Giménez: “ Marxo ple de gratitud i confiat que aquest projecte continua”

· Fa 24 hores que ha anunciat que abandona l’alcaldia. Com està vivint el moment?
Tinc sentiments contraposats. D’una banda, gratitud cap als ciutadans i ciutadanes de Castellar: la veritat és que he rebut una onada de missatges de persones que m’han volgut desitjar el millor en aquesta nova etapa que enceto. També amb gratitud cap als treballadors de l’Ajuntament de Castellar. Però també us haig de dir que tinc també un sentiment de pèrdua, de dol. 

· Per què ha decidit marxar ara?
He tingut una oportunitat professional única de poder ocupar una direcció de serveis al Departament d’Educació. L’àmbit de la docència és la meva vocació professional i porto anys compaginant les meves responsabilitats al capdavant de l’Ajuntament i del Consell Comarcal amb l’ensenyament. Crec que marxar ara és un bon moment des del punt de vista personal. Però res de tot això hauria servit si no veiés també un Ajuntament amb una solvència contrastada, si no veiés un compromís per part dels servidors públics d’aquest Ajuntament per tirar endavant els molts projectes que hi ha a la vila. De fet, una de les qüestions que a mi em semblen fonamentals és que Castellar té projectes per la propera dècada i a mi això em sembla important. L’Ajuntament està travessant un moment dolç i això s’acaba traslladant també al municipi. El municipi està en uns moments en els quals pot assumir la marxa de qui l’ha estat liderant 17 anys tenint en compte a més a més que hi ha un equip de persones absolutament capaç per tal de poder continuar amb aquest projecte. Són persones d’una entrega absoluta al seu municipi i jo crec que totes aquestes condicions acaben determinant aquesta decisió que acabo prenent.

· Continuarà en política?
Jo sempre he dit que tot és política. Des de l’escola on portes els teus fills, des del cotxe que compres, des del lloc on vas de vacances... Tot és política. És veritat que jo ara tindré un rol diferent, no seré a la primera línia. Marxo al departament d’Educació en la mesura en què ja soc funcionari d’aquest departament i allà vaig a desenvolupar una tasca molt concreta: contribuir a la millora del conjunt del sistema educatiu en uns moments en què està en crisi.

· Quins passos es donaran en els propers dies a l’Ajuntament per fer efectiva la seva marxa?
Avui al matí tal com vaig anunciar dimarts he presentat la meva renúncia. Ara s’inicia un període que culminarà el proper dia 13 amb dos plens per fer efectiva la meva renúncia i per elegir la nova persona que ha d’estar al capdavant de l’Ajuntament.

· Donat que Som de Castellar-PSC té majoria absoluta qui de l’equip de govern serà proposat per fer efectiu el seu relleu?
Evidentment jo tinc les meves preferències. La sort que tenim en l’equip de govern és que segurament hi ha dues o tres persones que ben bé podrien ostentar aquesta responsabilitat. A ningú se li escapa que una de les cares rellevants d’aquest Ajuntament és Joan Creus i els dos considerem que la millor opció per encapçalar aquest projecte seria l’actual primera tinent d’alcalde i portaveu de l’equip de govern que és la Yolanda Rivera. De tota manera, aquesta és la meva proposta que necessàriament ha de ser confirmada per l’agrupació local dels socialistes i això serà dimarts vinent.

· Ha estat l’alcalde més longeu de la democràcia de Castellar. Com valora tots aquests anys des d’aquesta perspectiva?
És que ha estat un projecte de vida pràcticament. Jo vaig entrar a l’Ajuntament de Castellar amb 23 anys i acabaré sortint amb 45. Jo he crescut aquí dins i sento això com si fos casa meva. Però em sembla també que és saludable que marxi d’aquesta manera. Com he dit abans, és important fer-ho en un bon moment per la institució i que no es posi en crisi res. És veritat que hem passat moltes crisis. Vam passar una crisi econòmica a finals del 2007- principis del 2008 que va situar l’Ajuntament en un greu problema financer. Es va haver de fer un pla de sanejament que es va posar en marxa amb una crisi que va afectar d’una manera molt directa els ciutadans i ciutadanes de Castellar, especialment en temes d’habitatge, en matèria de pagament d’hipoteques, de desocupació. Jo crec que ens en vam sortir prou bé. De resultes de tot això, tenim una situació econòmica solvent i, per tant, es poden tirar endavant projectes importants. Després va venir una crisi institucional importantíssima de resultes del procés independentista. Vam tenir molt clar que, en aquest cas, més enllà de les nostres sigles polítiques, apostàvem per la convivència. Crec que vam estar en els moments delicats de tot aquest procés, al costat sempre de la gent. I finalment va haver-hi la mare de totes les crisis que va ser la pandèmia. Quan pensàvem que ho sabíem tot, ens van canviar el llibre. El llibre va ser radicalment nou i diferent, d’una incertesa absoluta en relació amb allò que s’esdevindria en el futur... És veritat que ara és el moment de certa estabilitat, malgrat que puguin haver-hi problemes al municipi. Aquesta estabilitat em dona cert confort i garantia que aquest és un projecte que pot tenir continuïtat i, de fet, en tindrà. Com t’he dit abans, marxo amb moltíssima gratitud i amb la satisfacció també que aquest projecte va més enllà de mi mateix. Més enllà que algú pugui significar que és el projecte de l’Ignasi, no ha estat mai el projecte de l’Ignasi. L’Ignasi no és res sense l’equip de persones que l’han anat acompanyant aquests anys al seu costat.

· Recorda quin ha estat el millor moment que ha viscut? I el pitjor?
En la vida municipal i en la de les administracions locals, que són les que estem més a prop dels ciutadans, més que assenyalar un moment podríem dir que hi ha una col·lecció de petits grans moments, des de resoldre un problema que pugui tenir una veïna a poder obrir un nou equipament... Pel que fa al moment dolent, a mi em va impactar personalment l’any 2008 l’accident de camió de Bombers Voluntaris al pont de la carretera de Castellar. Recordo que estava passant la tarda de dissabte amb uns amics fora de Castellar i em vaig dirigir directament al pont. Em va impactar molt la mort de David Expósito i de  la situació viscuda pels Bombers Voluntaris que es dirigien a apagar un foc a Sabadell. Va ser un impacte emocional molt fort. La vila ho va viure amb un sentiment de tristesa i de molta pena. 

· Com li agradaria ser recordat? Quin llegat voldria transmetre?
A mi m’agradaria ser recordat com l’alcalde del pacte i del consens. El primer mandat va ser un mandat en què no disposàvem de majoria absoluta, però sí els últims quatre mandats. Malgrat aquesta situació, sempre hem intentat tenir bon rotllo, intentar pactar, consensuar, acordar amb els grups de l’oposició. Crec que això és important. M’agradaria també en aquests moments recordar tots els regidors, no només els que ha format part de l’equip de govern sinó també de la resta de formacions polítiques. En guardo de tots ells un molt bon record. Sempre que ha estat possible hem intentat arribar a acords, i per tant això també és important. Si hagués de posar un altre adjectiu seria el d'alcalde de proximitat. He viscut la política fora d’aquest despatx, al carrer. De fet, el meu despatx és el carrer. És el lloc natural de qualsevol alcalde, de qualsevol electe municipal. He intentat estar a prop dels ciutadans i ciutadanes, intentar-los servir de la millor manera possible, i ser útil al meu municipi, al lloc on he nascut, on he viscut, on continuaré vivint. Aquest és el meu poble i el porto i el portaré al cor per sempre més.