La historiadora Rosa Gutiérrez ha impartit un monogràfic sobre el cinema americà entre 1947 i 1969
L’Aula no solament es programa les conferències de cada dimarts, sinó que cada trimestre ofereix un monogràfic, normalment de tres sessions, sobre una temàtica determinada que es va desenvolupant al llarg de tres setmanes seguides. Aquest 2n trimestre, al llarg del mes de gener la temàtica escollida ha estat el cinema, concretament s’ha fet una revisió del cinema clàssic de Hollywood durant la Guerra Freda, concretament la visió del cinema nord-americà des de l’any 1947 fins el 1969 sobre el conflicte no armat entre els EUA i la Unió Soviètica.
L’encarregada de conduir les tres sessions ha estat Rosa Gutiérrez Herranz, historiadora i crítica d’art i cinema, que fa anys ja va impartir un monogràfic sobre l’univers de Stanley Kubrick. És professora de Història de l’Art i el Cinema a la UAB, i a més ha impartit nombrosos cursos, monogràfics i seminaris a diferents indrets del territori.
Al llarg de tres tardes, Gutiérrez ha anat revisant el període de la post-guerra mundial, quan el món va quedar dividit en dos blocs antagònics separats per un invisible però omnipresent Teló d’Acer, que vivia sota l’amenaça i la por constant d’una nova confrontació armada . Sota aquest clima d’ansietat social, Hollywood va canalitzar a través del cinema, una arma de propaganda ideològica de la forma de vida occidental, que feia alhora una funció terapèutica d’exorcitzar els terrors inconscients, a vegades al llindar de la paranoia, que vivien els ciutadans nord-americans i en menys mesura la població europea a l’oest del bloc soviètic.
Amb molt encert i amb l’ajuda de fragments d’algunes pel·lícules representatives de l’època , Gutiérrez ha anat explicant bona part de la producció cinematogràfica de Hollywood de l’època 1947-1969, amb especial atenció a alguns temes com la famosa Caça de Bruixes que va iniciar el senador McCarthy contra persones del món intel·lectual i cinematogràfic sospitosos de ser comunistes o simpatitzants d’aquesta ideologia, i que va desencadenar un seguit de denúncies, processos irregulars i llistes negres contra oponents polítics. Però així mateix es va parlar de cinema negra, de cinema bèl·lic, de les pel·lícules d’espies, del cinema d’aventures i fins i tot la ciència-ficció i també el gènere de comèdia i cinema musical, en una època que l’hegemonia nord-americana en el món no tan sols se sostenia sobre la seva força política, econòmica i militar, sinó també en la creença en la superioritat de la seva manera de viure i en la importància d’un model social basat en l’abundància i l’individualisme. Tots aquests factors d’identitat, conjuntament amb la por irracional, la intolerància ideològica, el pànic nuclear i la paranoia anticomunista, van aflorar en una gran quantitat de pel·lícules que plasmen aquest sentiment tan arrelat als EUA, i que amb les explicacions de la conferenciant, deixaven a la llum una segona lectura de les intencions del guionistes i directors d’aquesta cinematografia, més enllà de la temàtica de cada pel·lícula.
Per cloure aquest cicle, el divendres 31 de gener, hi haurà una sessió de cinema, a l’horari habitual de les 20:30h a l’Auditori, que s’ha programat conjuntament amb el CCCV (Club Cinema de Castellar del Vallès) i que serà presentada per la mateixa conferenciant del monogràfic Rosa Gutiérrez, amb debat moderat per ella mateixa en acabar la pel·lícula. L’obra escollida és Un, dos, tres (1961) dirigida per Billy Wilder, que és un clàssic de la comèdia americana .
