“Hem de donar espai per al record, per parlar-ne”

Sol Vila autora del llibre ‘Iris y el duelo, presentarà el projecte dijous de la setmana que ve a la Bilbioteca Municipal a les 19h. Es tracta d'un conte sobre el dol perinatal pensat per llegir en família, per ajudar a infants i adults a transitar per aquesta situació.  L'acompanyarà Kandy Guerrero, de l'Associació de Dols de Terrassa.

· Què és el dol perinatal?
Fa referència a la mort d’un bebè: tant abans de néixer com després, amb poques hores o dies de vida.

· La mort d’un nadó és un tema tabú? Encara es parla i es gestiona a porta tancada?
Les emocions es van transformant i en el meu cas ho tinc encara molt present, però d’una forma molt diferent de com ho vaig viure el primer any. El desembre passat va fer dinou anys. Qualsevol dol ha de passar per totes les fases, i el perinatal també. De vegades hi ha poca sensibilitat i empatia cap al dol, tot i que cada vegada es treballa més. Hem de donar-nos espai per al record, per parlar-ne, per plorar-lo.

· És un llibre per a tota la família, per compartir-lo.
Sí, però al principi volia fer un llibre per a adults. Després em vaig adonar que volia transmetre com ho va viure el meu fill. Aleshores tenia sis anys. Ell no va saber com expressar-ho per por de ferir-nos. Necessitava parlar-ne, perquè ha estat sempre un nen molt madur, però no volia fer mal als pares. A la meva parella també li va costar parlar-ne. L’única que en parlava era jo i no sabia amb qui fer-ho. No volia obrir aquesta caixa. Si haguéssim tingut aquest llibre, hauríem pogut llegir-lo com un conte i tenir un espai per parlar del tema i obrir-nos tots tres. És un llibre per llegir en família, perquè els infants es puguin obrir davant d’un dol.

· Què et va ajudar a superar aquesta pèrdua?
Per començar, parlar-ho molt. Però el que realment em va ajudar a fer el canvi va ser quan va néixer la meva tercera filla, la Júlia, que al llibre li hem canviat el nom, i es diu Iris. El llibre representa que està explicat per ella. És una nena arc de Sant Martí, que és el nom que reben els infants que neixen després de la pèrdua d’un bebè. Quan vaig explicar-li que tenia un altre germà, és la que ho va normalitzar. L’afegia als dibuixos o li escrivia notes. Ens va ensenyar que encara que no el tinguem entre nosaltres, hi és. Ha estat amb nosaltres, ha nascut, li hem posat un nom. La Júlia ens va fer reaccionar.

· És un llibre fet des del record, però en positiu, amb un missatge de superació.
Aquesta era la meva intenció, i crec que he aconseguit aquest efecte. Molta gent m’ha comentat que el llibre els deixa una emoció que no és dura ni de tristesa, sinó que és dolça, de poder recordar una persona d’aquesta manera. És reconfortant saber que a altres famílies que han passat pel mateix, el llibre els ha fet servei.

· La il·lustradora, Marta Seguí, va saber llegir-te i entendre el que volies expressar?
Ha sabut plasmar molt bé els sentiments. Miro els dibuixos i sento el que sentia en aquell moment. No ha estat de manera volguda, però alguns personatges s’assemblen a nosaltres.

· Quin consell li donaries a una família que estigui passant per aquesta situació?
Principalment, cadascú ho ha de viure com ho sent. No es pot generalitzar. Cada persona té una forma diferent de viure-ho. De fet, al llibre s’expliquen les diferents formes com ho van viure els membres de la família. La mare, el pare, els germans, els avis, els tiets, els amics... per a cada persona és diferent. Només puc recomanar que facin allò que sentin. De vegades no se’n parla perquè pensem que l’altra persona es pot sentir incòmoda, però, si necessitem expressar-nos, ho hem de fer. I sobretot, si necessitem ajuda professional, cal buscar aquest suport. La salut mental és molt important.

· En alguns cementiris s’han instal·lat espais pel dol perinatal. Què n’opines?
És una forma de visualitzar-los, de recordar-los. Pensa que no tens records i és una manera de poder-ho fer, un espai per al record. S’hauria de poder fer a tot arreu.