“Guimerà era el Víctor Hugo català”

L’Aula va acollir dimarts passat una conferència sobre Àngel Guimerà a càrrec del dramaturg i director de teatre terrassenc Sergi Belbel. La xerrada es va organitzar amb motiu del centenari de la mort d’Àngel Guimerà.

Sota el títol Experiència Guimerà el ponent va reivindicar la importància de l’autor català per a la dramatúrgia catalana. “Si hi ha algun Victor Hugo a la nostra cultura és Guimerà”, va dir Belbel. El conferenciant va asseverar que hi ha molts prejudicis al voltant de l’autor, que es considera “clàssic i carrincló”. Però la seva obra està injectada amb un subtext molt més actual del que es pot pensar. Perquè les pulsions i les contradiccions de l’ésser humà al llarg de la història sempre han estat les mateixes. Ens mouen les passions, l’alegria, l’amor o la venjança, l’esperit de superació. I aquestes temàtiques són les protagonistes de bona part de l’obra de Guimerà.

Belbel va recordar que el seu primer contacte amb l’obra de Guimerà va ser l’adaptació de Terra Baixa el 1981 per part d’Enric Majó. No va ser fins que Josep Maria Benet i Jornet el va instar a llegir les seves obres completes, en el moment que Belbel despuntava com a autor català de teatre, que el dramaturg terrassenc es va sentir interpel·lat a adaptar-les. “Vaig sentir que la ‘Filla del mar’ parlava de mi. La protagonista era una immigrant, una intrusa. Era un material molt potent que si estigués escrit en un altra llengua seria un clàssic”.

De fet, Belbel va explicar que a principis dels anys noranta van conviure tres fenòmens teatrals que van rellançar i revisitar l’obra de Guimerà. D’una banda, el muntatge de Mar i Cel de Dagoll Dagom. “Van fer un Miserables a la catalana. Van agafar part del nostre patrimoni i van saber reinterpretar-lo incloent la gent jove”, va dir. Belbel també va destacar l’èxit aclaparador i la posada en escena al Teatre Lliure del Terra Baixa de Lluís Homar, un espectacle que va marcar un abans i un després tant per al teatre com per als seus protagonistes. I en aquesta tríada guimeriana també figura l’adaptació de La filla del mar que va fer Belbel, amb Pere Arquillué, Anna Güell i Laura Conejero al Teatre Romea el 1992. “Eren actors molt joves. Al Pere Arquillué l’esperaven al teatre per demanar-li autògrafs. Vam demostrar que no era un autor del passat”, va assegurar.

Guimerà va ser un best-seller de l’època, un autor “molt respectat, estimat i popular per les masses”. El dramaturg va subratllar que les seves obres es van representar a l’estranger, i va tenir molt de renom internacionalment. Fins i tot Hollywood va adaptar l’obra Maria Rosa el 1916 amb el productor Cecil B. DeMille, conegut per superproduccions com Els deu manaments. Però la Guerra Civil ho va capgirar tot, i va desterrar els referents culturals catalans a la clandestinitat. Belbel va repetir amb Guimerà en més adaptacions amb el drama tèxtil Pólvora (2007) al TNC.