Els centres de secundària acullen l’exposició ‘Migració i desplaçaments de les persones per causes ambientals’
Més de 32,6 milions de persones van migrar per motius ambientals, un 41% més que la mitjana de l’última dècada segons l’informe del 2022 del Portal de les Migracions de l’Organització Internacional per les Migracions (OIM). D’aquests, el 70% busca aixopluc als països veïns per no allunyar-se de la seva llar i de la seva família. La xifra de desplaçats per conflictes armats el 2022 va ser de 28 milions. És una dada que posa damunt la taula un problema d’àmbit global.
Sobre aquest desplaçament forçós i les conseqüències del canvi climàtic tracta l’exposició itinerant Migració i desplaçament de les persones per causes ambientals, que durant les últimes setmanes ha viatjat pels centres de secundària de Castellar. És una proposta que organitza l’Institut de Drets Humans de Catalunya, i que a Castellar ha arribat de bracet de l’entitat Entrepobles. L’exposició s’ha combinat amb visites guiades pels estudiants a càrrec de Lleonard Barrios, referent d’Entrepobles a Castellar. “La migració climàtica per sequeres, pluges torrencials, etc., són més abundants que no pas els desplaçaments o migracions per conflictes armats”, va explicar Barrios en el programa Connectats de La Xarxa.
De fet, l’activista d’Entrepobles posa com a exemple als estudiants el fenomen de la dana de València. “És una bona manera d’entendre perquè el clima està canviant per l’escalfament global”, afegeix Barrios. “Els explico que hi ha gent que viu als camps de tarongers o de conreu, i que ja no els podran fer servir perquè han quedat coberts amb una capa de fang que en solidificar-se fa impossible que es pugui treballar durant un temps. O potser s’ha destruït casa seva i han d’anar a viure a un altre lloc”, remarca. Barrios apunta que els països amb bona salut econòmica poden oferir suport a les persones afectades per aquest tipus de situacions, però que si el fenomen meteorològic es produeix en un país sense recursos, els migrants estan totalment desprotegits.
Cal destacar que l’exposició compta amb les il·lustracions de Luci Gutiérrez, i entre altres qüestions, es parla de la manca d’assistència legal pels refugiats climàtics. “Aquest és un dels problemes més importants. L’estatut del refugiat no recull les causes climàtiques. La gent que ha de marxar de casa perquè són perseguits per la seva raça, la seva religió, les seves idees polítiques o la seva orientació sexual, sí que tenen dret a asil. Hi ha un buit legal i se’ls haurà de reconèixer”, subratlla el membre d’Entrepobles.
Quant a la resposta dels alumnes, Barrios reconeix que demostren curiositat, sobretot quan es posen damunt la taula dades de proximitat, per exemple de l’observatori meteorològic de Caldes en referència a l’augment de les temperatures i el descens de precipitacions.
Val a dir que també aborda aquesta temàtica la pel·lícula Papallones negres, Goya a la millor pel·lícula d’animació el 2025, que es projectarà aquest diumenge al BRAM! (11.30 h) i que té la participació de la il·lustradora castellarenca Júlia López. “A la pel·lícula es mostren tres casos: la sequera persistent a l’Àfrica, l’increment del nivell del mar –que també està passant a Barcelona–, i un huracà a Centreamèrica”, comenta Barrios.
