GIna Rocher_1440x961
Gina Rocher Fornaguera, il·lustradora, fotògrafa i comunicadora || Q. Pascual
06/09/2024 Actualitat
Gina Rocher Fornaguera: "L’ideal seria poder viure de l’art. Ho aconseguiré?"

Des de petita cultiva la inquietud per la il·lustració i la fotografia i, després de formar-se en disseny gràfic, ha continuat endinsant-se en aquests mons i en la comunicació. Tot el que fa ho travessa l’activisme LGBT.

Jaume Clapés Solé

· Et consideres una artista multidisciplinària?
Sí, cent per cent. Faig il·lustració i fotografia, també faig un pòdcast, Sota Taules, és a dir comunicació. I activisme, soc una de les impulsores del Col·lectiu Aspàsia.  

 

· Creus que l’activisme travessa tots aquests àmbits? 
Sí, crec que sí. Sempre hi ha una part de fer coses perquè em venen de gust i que no tenen cap motiu al darrere, que crear per crear també sempre està molt bé, però sempre hi ha coses que vulguis o no van travessades per l’activisme. Al final, quan ets una persona que forma part del col·lectiu, sempre estàs rebent notícies i coses que en certa manera t’afecten, i és inevitable traslladar tot això cap a l’art quan ets una persona que s’expressa de forma artística.


· Quan comencen a néixer les inquietuds per crear?
Una mica des de sempre. Sempre he dibuixat, sempre ha sigut una de les meves coses a fer des de petita. També crec que ha afectat molt el fet que la meva mare va estudiar belles arts i ha sigut professora de plàstica. L’art sempre l’he tingut molt a prop a casa, també he visitat museus des de ben petita. I la fotografia m’ha vingut una mica donada, fent fotos de les vacances, i a poc a poc m’hi vaig anar trobant a gust. De petita em van regalar una càmera molt petitona, vaig fer un curs de fotografia i sempre ho he anat com barrejant tot. De fet, continuo fent fotos, sovint al grup Lòxias, que són de Castellar.  

 

· Quan vas veure que t’hi volies dedicar?
Quan vaig escollir la carrera ja vaig dir, anem a fer alguna cosa artística. Vaig començar a fer disseny gràfic. Tot i que el disseny en si no és el que més m’agrada, m’ha donat moltes, moltes eines. He après a fer servir molts programes d’edició i també he après moltes coses de tècniques que al final m’acompanyen sempre. I, vulguis o no, també faig moltes coses relacionades amb el disseny gràfic, però sempre les lligo amb la il·lustració.

 

· De quin projecte et sents més satisfeta, de moment?
Ara per ara és el cartell de la Festa de l’Orgull LGTBI+ de Sabadell d’aquest any. És un projecte que ha estat molts mesos amb mi i ha sigut un cartell que ha tingut molt bona rebuda, tant de la gent que me’l va encarregar que els ha agradat molt com de la gent que l’ha anat veient pel carrer. Molta gent m’ha felicitat, a tothom li agrada molt, i és un dels projectes més grossos que he fet també a nivell de pensar-lo, compondre’l, il·lustrar-lo, perquè és un cartell que s’ha imprès i s’ha reproduït moltes vegades, però aquella il·lustració l’he fet a mà, i m’hi he estat moltes hores dibuixant.

 

· Què pots dir de ‘Sota Taules’?
És un pòdcast que faig amb el Guiu i el Tarro. Estem a punt d’engegar la tercera temporada i de moment no tenim intenció de parar. És d’entrevistes i temàtica LGBT i, també, en català, que això per a nosaltres és una de les parts importants. Trobàvem que era important tenir un espai segur dins dels pòdcasts d’aquesta temàtica, perquè sovint trobes informació, però és en anglès i molt llunyana, i volíem portar-ho més al territori. Parlem de diferents temes segons la persona que ve. Fins ara la rebuda està sent molt bona, i també ens estan sortint altres projectes com un documental, que s’està acabant de polir, que parla sobre la intersecció entre formar part del col·lectiu i tenir algun tipus de discapacitat o neurodivergència. Sovint a aquestes persones se les infantilitza  i s’invalida la seva experiència com a persones queer. 

 

· I com va el Col·lectiu Aspàsia?
Està anant molt bé. Ja hem fet 3 trobades mensuals i dos cinefòrums, i vam fer el Vespre de Trivial al Calissó, que va servir per visibilitzar que a les dones i la gent del col·lectiu sempre se’ns deixa enrere.

 

· Cap a on t’encamines ara?
Per a mi l’ideal seria poder viure de l’art. Ho aconseguiré? No ho sé. Ja ho veurem. De moment només tinc 25 anys. Tinc molt de temps. A escala personal ara tinc moltes ganes de començar a pintar un altre cop en gran format i fer quadres gegants. Potser d’aquí em surt un altre camí o potser hi ha algú que em vol contractar. Ja ho anirem veient. 

 

11 respostes

 

Un tret principal del teu caràcter?
Tranquil·la
Un defecte que no pots dominar?
A vegades soc una mica borde 
Una persona que admires?
Una drag-queen que es diu Gottmik
Una paraula?
Carmanyola
Quin plat t’agrada més?
El caldo de Nadal
Un viatge pendent?
Croàcia o els Estats Units
Una pel·lícula?
"Scott Pilgrim contra el mundo"
Un llibre?
La trilogia "Els jocs de la fam"
Un cantant?
Harry Styles 
Un racó de Castellar?
El Calissó
Un desig?
Que la gent valori més l’art

Comparteix
M'agrada
Comentaris